Diferència entre les revisions de "Roger de Lauria" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 19:

Nomenat almirant en [[1283]], defengué Sicília i els drets dels reis de la Corona d'Aragó contra els de la [[Casa d'Anjou]] despuix de les [[Vespres sicilianes]], derrotant a una flota francesa al mando de [[Carlos d'Anjou]] en els voltants de [[Malta]]. En [[1284]] va derrotar al príncip de Tarento (hereu del tro napolità) en la baïa de [[Nàpols]] i realisà una espectacular campanya en [[Calàbria]]. Posteriorment s'en va anar a terres catalanes, a petició de Pere III el Gran, per a fer front als francesos. La victòria més destacable que obtingué fon sobre la flota francesa de [[Felip III]], en la [[batalla de Formigues]], els dies 3 i 4 de setembre de [[1285]]. D'eixa forma trencà les llínees de comunicacions dels invasors francesos i arruïnà completament el poder naval francés de l'época. També prenqué part en la [[batalla del Coll de Panissars]] (en castellà, Collado de las Panizas) ([[1285]]). Totalment derrotades, les tropes franceses varen abandonar eixe any les terres catalanes.

Tots els mariners baix el seu mando es varen quedar en silenci i admirats del seu Almirant, este en eixe mateix moment dedicà unes célebres paraules als seus enemics que es batien en retirada:

{{Cita|A partir d'ara no hi haurà un només peix en tot el Mediterràneu que s'atrevixca a traure la coa de l'aigua si no porta nugada la bandera en les quatre barres del nostre senyor rei d'Aragó.}}

Els triumfs de l'almirant de Lauria varen estar basats en innovacions tècniques. Els atacs no es basaven únicament en l'abordage i l'us de l'espasa, sino en l'ocupació d'espolons i de ballestes, ya foren de mà o, en el cas de les més grans, montades en parapets situats en els barcos.

@@ Llínea 19: / Llínea 19: @@
 Nomenat almirant en [[1283]], defengué Sicília i els drets dels reis de la Corona d'Aragó contra els de la [[Casa d'Anjou]] despuix de les [[Vespres sicilianes]], derrotant a una flota francesa al mando de [[Carlos d'Anjou]] en els voltants de [[Malta]]. En [[1284]] va derrotar al príncip de Tarento (hereu del tro napolità) en la baïa de [[Nàpols]] i realisà una espectacular campanya en [[Calàbria]]. Posteriorment s'en va anar a terres catalanes, a petició de Pere III el Gran, per a fer front als francesos. La victòria més destacable que obtingué fon sobre la flota francesa de [[Felip III]], en la [[batalla de Formigues]], els dies 3 i 4 de setembre de [[1285]]. D'eixa forma trencà les llínees de comunicacions dels invasors francesos i arruïnà completament el poder naval francés de l'época. També prenqué part en la [[batalla del Coll de Panissars]] (en castellà, Collado de las Panizas) ([[1285]]). Totalment derrotades, les tropes franceses varen abandonar eixe any les terres catalanes.
+Tots els mariners baix el seu mando es varen quedar en silenci i admirats del seu Almirant, este en eixe mateix moment dedicà unes célebres paraules als seus enemics que es batien en retirada:
+{{Cita|A partir d'ara no hi haurà un només peix en tot el Mediterràneu que s'atrevixca a traure la coa de l'aigua si no porta nugada la bandera en les quatre barres del nostre senyor rei d'Aragó.}}
 Els triumfs de l'almirant de Lauria varen estar basats en innovacions tècniques. Els atacs no es basaven únicament en l'abordage i l'us de l'espasa, sino en l'ocupació d'espolons i de ballestes, ya foren de mà o, en el cas de les més grans, montades en parapets situats en els barcos.