Diferència entre les revisions de "Emilio Attard Alonso" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 7:

Membre de la [[Associació Catòlica Nacional de Propagandistes]], en [[1975]] va entrar en política promovent una opció catòlica, molt lligada la burguesia valenciana, el [[Partit Popular Regional Valencià]], sent vicepresident de la [[Federació de Partits Populars]], la que se integrà poc despuix en la coalició [[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|Unió de Centre Democràtic]] (UCD).

En les [[eleccions generals espanyoles de 1977|eleccions generals de 1977]] i [[eleccions generals espanyoles de 1979|1979]], fon triat diputat per [[Valéncia (circumscripció electoral)|Valéncia]], fon president de la Comissió Constitucional i vicepresident del [[Congrés dels Diputats]]. Al mateix temps, fon el cap del centre-dreta valencià, atribuint-se-li, junt en [[Fernando Abril Martorell]] i la colaboració del diari ''[[Las Províncias]] '', l'instigació de la ~~campanya [[anticatalanisme|anticatalanista]]~~ coneguda com [[batalla de Valéncia]], en la que va conseguir mantindre en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] de [[1982]] bona part de la simbologia històricament valenciana, front a la catalanista que alguns sectors marginals de la societat valenciana en recolzament de alguns intelectuals pròxims als nacionalisme pan-catalaniste volien impondre.

En les [[eleccions generals espanyoles de 1977|eleccions generals de 1977]] i [[eleccions generals espanyoles de 1979|1979]], fon triat diputat per [[Valéncia (circumscripció electoral)|Valéncia]], fon president de la Comissió Constitucional i vicepresident del [[Congrés dels Diputats]]. Al mateix temps, fon el cap del centre-dreta valencià, atribuint-se-li, junt en [[Fernando Abril Martorell]] i la colaboració del diari ''[[Las Províncias]] '', l'instigació de la coneguda com a [[batalla de Valéncia]], en la que va conseguir mantindre en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] de [[1982]] bona part de la simbologia històricament valenciana, front a la catalanista que alguns sectors marginals de la societat valenciana en recolzament de alguns intelectuals pròxims als nacionalisme pan-catalaniste volien impondre.

En [[1981]] ~~va deixar~~ la direcció de la UCD a [[Valéncia]] ~~com~~ fruit de de les tensions generades pel dit enfrontament.

En [[1981]] deixà la direcció de la UCD en [[Valéncia]] fruit de les tensions generades pel dit enfrontament.

Entre [[1981]] i [[1982]] fon conseller del president del Govern, [[Leopoldo Calvo Sotelo]]. Posteriorment es va retirar de la política i fon [[Consell d'Estat|conseller d'Estat]] ([[1982]]-[[1985]]), professor de dret polític i doctor honoris causa per l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]] en [[1993]].

Dona nom al consell d'~~Atard~~, la que fora la seua casa de camp a [[Fontanars dels Alforins]]

Dona nom al consell d'Attard, la que fora la seua casa de camp en [[Fontanars dels Alforins]]

== Obres ==

@@ Llínea 7: / Llínea 7: @@
 Membre de la [[Associació Catòlica Nacional de Propagandistes]], en [[1975]] va entrar en política promovent una opció catòlica, molt lligada la burguesia valenciana, el [[Partit Popular Regional Valencià]], sent vicepresident de la [[Federació de Partits Populars]], la que se integrà poc despuix en la coalició [[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|Unió de Centre Democràtic]] (UCD).
-En les [[eleccions generals espanyoles de 1977|eleccions generals de 1977]] i [[eleccions generals espanyoles de 1979|1979]], fon triat diputat per [[Valéncia (circumscripció electoral)|Valéncia]], fon president de la Comissió Constitucional i vicepresident del [[Congrés dels Diputats]]. Al mateix temps, fon el cap del centre-dreta valencià, atribuint-se-li, junt en [[Fernando Abril Martorell]] i la colaboració del diari ''[[Las Províncias]] '', l'instigació de la campanya [[anticatalanisme|anticatalanista]] coneguda com [[batalla de Valéncia]], en la que va conseguir mantindre en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] de [[1982]] bona part de la simbologia històricament valenciana, front a la catalanista que alguns  sectors marginals de la societat valenciana en recolzament de alguns intelectuals pròxims als nacionalisme pan-catalaniste  volien impondre.
+En les [[eleccions generals espanyoles de 1977|eleccions generals de 1977]] i [[eleccions generals espanyoles de 1979|1979]], fon triat diputat per [[Valéncia (circumscripció electoral)|Valéncia]], fon president de la Comissió Constitucional i vicepresident del [[Congrés dels Diputats]]. Al mateix temps, fon el cap del centre-dreta valencià, atribuint-se-li, junt en [[Fernando Abril Martorell]] i la colaboració del diari ''[[Las Províncias]] '', l'instigació de la coneguda com a [[batalla de Valéncia]], en la que va conseguir mantindre en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] de [[1982]] bona part de la simbologia històricament valenciana, front a la catalanista que alguns sectors marginals de la societat valenciana en recolzament de alguns intelectuals pròxims als nacionalisme pan-catalaniste volien impondre.
-En [[1981]] va deixar la direcció de la UCD a [[Valéncia]] com  fruit de de les tensions generades pel dit enfrontament.
+En [[1981]] deixà la direcció de la UCD en [[Valéncia]] fruit de les tensions generades pel dit enfrontament.
 Entre [[1981]] i [[1982]] fon conseller del president del Govern, [[Leopoldo Calvo Sotelo]]. Posteriorment es va retirar de la política i fon [[Consell d'Estat|conseller d'Estat]] ([[1982]]-[[1985]]), professor de dret polític i doctor honoris causa per l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]] en [[1993]].
-Dona nom al consell d'Atard, la que fora la seua casa de camp a [[Fontanars dels Alforins]]
+Dona nom al consell d'Attard, la que fora la seua casa de camp en [[Fontanars dels Alforins]]
 == Obres ==