Diferència entre les revisions de "Complement circumstancial" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 5:

Semànticament, el complement circumstancial emmarca la predicació oracional en una situació concreta prenint com a referència els elements que intervenen en l'enunciació d'un discurs, com ara el temps, el lloc, la manera, la cantitat, el destinatari de l'acció verbal, els acompanyants i els instruments dels quals se servix l'agent, i la causa que motiva la seua actuació. S'originen aixina les següents '''classes de complements circumstancials''':

a) El '''CC de temps''': Ahir anàrem a visitar als yayos.

a) El '''CC de temps''': ''Ahir'' anàrem a visitar als yayos.

b) El '''CC de lloc''': Els dumenges celebren un mercadet molt interessant en Corbera.

b) El '''CC de lloc''': Els dumenges celebren un mercadet molt interessant ''en Corbera''.

c) El '''CC de manera''': Feren la faena desganadament.

c) El '''CC de manera''': Feren la faena ''desganadament''.

d) El '''CC de cantitat, grau o distribució''': M'agrada molt viajar en tren; Els alumnesferen l'eixercici per parelles.

d) El '''CC de cantitat, grau o distribució''': M'agrada ''molt'' viajar en tren; Els alumnesferen l'eixercici ''per parelles''.

e) El '''CC de finalitat o destinatari''': Pulseu per a obrir; Comprà el diari per a son pare.

e) El '''CC de finalitat o destinatari''': Pulseu ''per a obrir''; Comprà el diari ''per a son pare''.

f) El '''CC de companyia''': Ahir aní en la meua dòna a vore l'última película de Woody Allen.

f) El '''CC de companyia''': Ahir aní ''en la meua dòna'' a vore l'última película de Woody Allen.

g) El '''CC d'instrument''': S'afaità el bigot en una navaixa.

g) El '''CC d'instrument''': S'afaità el bigot ''en una navaixa''.

h) El '''CC de causa''': L'investigació determinà que el coche esgarrifà per la pluja.

h) El '''CC de causa''': L'investigació determinà que el coche ''esgarrifà per la pluja''.

La funció de complement circumstancial pot ser realisada per les següents categories:

La '''funció''' de complement circumstancial '''pot ser realisada per''' les següents categories:

a) Un adverbi o sintagma adverbial: La mare gità amorosament a sa filla en el llit;

a) Un '''adverbi o sintagma adverbial''': La mare gità ''amorosament'' a sa filla ''en el llit'';

Feu el seu treball molt cuidadosament.

Feu el seu treball ''molt cuidadosament''.

b) Un sintagma nominal: El dijous monten les paradetes en la plaça.

b) Un '''sintagma nominal''': El dijous monten les paradetes ''en la plaça''.

c) Un sintagma preposicional: Talla la carn en este gavinet.

c) Un '''sintagma preposicional''': Talla la carn ''en este gavinet''.

d) Una oració subordinada relativa adverbial: Anà a on volia; Ho feu com li paregué

d) Una '''oració subordinada relativa adverbial''': Anà ''a on volia''; Ho feu ''com li paregué''

i li ixqué malament; Quan aplegà es prengué una bona tassa de chocolate.

i li ixqué malament; ''Quan aplegà'' es prengué una bona tassa de chocolate.

== Bibliografia ==

@@ Llínea 5: / Llínea 5: @@
 Semànticament, el complement circumstancial emmarca la predicació oracional en una situació concreta prenint com a referència els elements que intervenen en l'enunciació d'un discurs, com ara el temps, el lloc, la manera, la cantitat, el destinatari de l'acció verbal, els acompanyants i els instruments dels quals se servix l'agent, i la causa que motiva la seua actuació. S'originen aixina les següents '''classes de complements circumstancials''':
-a) El '''CC de temps''': Ahir anàrem a visitar als yayos.
+a) El '''CC de temps''': ''Ahir'' anàrem a visitar als yayos.
-b) El '''CC de lloc''': Els dumenges celebren un mercadet molt interessant en Corbera.
+b) El '''CC de lloc''': Els dumenges celebren un mercadet molt interessant ''en Corbera''.
-c) El '''CC de manera''': Feren la faena desganadament.
+c) El '''CC de manera''': Feren la faena ''desganadament''.
-d) El '''CC de cantitat, grau o distribució''': M'agrada molt viajar en tren; Els alumnesferen l'eixercici per parelles.
+d) El '''CC de cantitat, grau o distribució''': M'agrada ''molt'' viajar en tren; Els alumnesferen l'eixercici ''per parelles''.
-e) El '''CC de finalitat o destinatari''': Pulseu per a obrir; Comprà el diari per a son pare.
+e) El '''CC de finalitat o destinatari''': Pulseu ''per a obrir''; Comprà el diari ''per a son pare''.
-f) El '''CC de companyia''': Ahir aní en la meua dòna a vore l'última película de Woody Allen.
+f) El '''CC de companyia''': Ahir aní ''en la meua dòna'' a vore l'última película de Woody Allen.
-g) El '''CC d'instrument''': S'afaità el bigot en una navaixa.
+g) El '''CC d'instrument''': S'afaità el bigot ''en una navaixa''.
-h) El '''CC de causa''': L'investigació determinà que el coche esgarrifà per la pluja.
+h) El '''CC de causa''': L'investigació determinà que el coche ''esgarrifà per la pluja''.
-La funció de complement circumstancial pot ser realisada per les següents categories:
+La '''funció''' de complement circumstancial '''pot ser realisada per''' les següents categories:
-a) Un adverbi o sintagma adverbial: La mare gità amorosament a sa filla en el llit;
+a) Un '''adverbi o sintagma adverbial''': La mare gità ''amorosament'' a sa filla ''en el llit'';
-Feu el seu treball molt cuidadosament.
+Feu el seu treball ''molt cuidadosament''.
-b) Un sintagma nominal: El dijous monten les paradetes en la plaça.
+b) Un '''sintagma nominal''': El dijous monten les paradetes ''en la plaça''.
-c) Un sintagma preposicional: Talla la carn en este gavinet.
+c) Un '''sintagma preposicional''': Talla la carn ''en este gavinet''.
-d) Una oració subordinada relativa adverbial: Anà a on volia; Ho feu com li paregué
+d) Una '''oració subordinada relativa adverbial''': Anà ''a on volia''; Ho feu ''com li paregué''
-i li ixqué malament; Quan aplegà es prengué una bona tassa de chocolate.
+i li ixqué malament; ''Quan aplegà'' es prengué una bona tassa de chocolate.
 == Bibliografia ==