Diferència entre les revisions de "Espectrómetro"

El '''espectrómetro''', '''espectrofotómetro''' o '''espectrógraf''', és un aparat capaç d'analisar el [[espectre de freqüències]] característic d'un moviment ondulatori. S'aplica a diferents instruments que operen sobre un ampli camp de llongituts d'ona.

Un '''espectrómetro òptic''' o '''espectroscopi''', és un instrument que servix per a medir les propietats de la [[llum]] en una determinada porció del [[espectre electromagnètic]]. La variable que es medix generalment és la [[intensitat lluminosa]], pero es pot medir també, per eixemple, l'estat de [[polarisació electromagnètica]]. La variable independent sol ser la [[llongitut d'ona]] de la llum, generalment expressada en submúltiples del metro, encara que algunes voltes puga ser expressada en qualsevol unitat directament proporcional a la [[energia (física)|energia]] del fotó, com la [[freqüència (física)|freqüència]] o els [[electró-volt]]s que mantenen un relació inversa en la llongitut d'ona. S'utilisen espectrómetros en [[espectroscòpia]] per a produir [[llínea espectral|llínees espectrals]] i medir les seues [[llongitut d'ona|llongituts d'ona]] i #intensitat.  

En general, per les diferents tècniques necessàries per a medir distintes porcions de l'espectre, un instrument concret només operarà sobre una menuda porció d'este camp total. El [[analisador d'espectre]] és un dispositiu electrònic molt semblat per baix de les freqüències òptiques (és dir, [[radiació microones|microones]] i [[radiofreqüencia]]).

Esta ferramenta pot usar per a vore els espectres d'emissió generats pels elements al *absorver o emetre fotons energètics. De les freqüències d'ona, un molt menut prisma és visible a l'ull humà, entre els rajos *ultavioleta i els *infrarojos; l'espectrómetro dona una visió més clara  d'estos.

 

Cal resaltar que cada element té un espectre particular, i que depenent de la seua estructura química alguns reaccionen més ràpit que uns atres, per #lo que alguns espectres d'emissió no requerixen una descàrrega energètica molt gran, mentres que uns atres una major. En 1920, per eixemple el científic Niels Bohr va escriure els seus postulats en base en la descàrrega energètica que li va donar a un àtom d'hidrogen, donant l'idea per a que un espectrómetro fora construit.