Diferència entre les revisions de "Química orgànica" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

[[Archiu:Ch4 hybridization.svg|thumb|Representació dels orbitals electrònics del metà. La hibridació dels orbitals electrònics del carbono permet la química del carbono. ]]

Llínea 4:

Llínea 6:

Els objectius fonamentals de la química orgànica també són l'elucidació de l'[[estructura molecular]] (anàlisis estructural), l'estudi de les propietats específiques i relacions generals entre els composts, els [[mecanisme de reacció|mecanismes de reacció]] i l'[[estereoquímica]].

== Història ==

[[Image:Friedrich woehler.jpg|right|thumb|El treball de [[Friedrich Wöhler]] sobre la síntesis de la [[urea]] és considerat per molts com l'inici de la química orgànica, i en particular de la #síntesis orgànica.]]

La química orgànica es va constituir o es va instituir com a disciplina en els [[Anys 1930|anys trenta]]. El desenroll de nous métodos d'anàlisis de les [[substància química|substàncies]] d'orige animal i vegetal, basats en l'ocupació de dissolvents com l'éter o l'alcohol, va permetre l'aïllament d'un gran número de substàncies orgàniques que varen rebre el nom de "principis immediats".

L'aparició de la química orgànica s'associa a sovint al descobriment, en [[1828]], pel químic alemà Friedrich Wöhler, de que la substància inorgànica [[cianat d'amoni]] podia convertir-se en [[urea]], una [[compost orgànic|substància orgànica]] que es troba en la [[orina]] de molts animals. Abans d'este descobriment, els químics creïen que per a sintetisar substàncies orgàniques, era necessària l'intervenció de lo que cridaven ‘la [[força vital]]’, és dir, els organismes vius. L'experiment de Wöhler va trencar la barrera entre substàncies orgàniques i inorgàniques. Els químics moderns consideren composts orgànics a aquells que contenen [[carbono]] i [[hidrogen]], i atres elements (que poden ser un o més), sent els més comuns: [[oxigen]], [[nitrogen]], [[sofre]] i els [[halògen]].

En 1856, [[Sir William Henry Perkin|''sir'' William Henry Perkin]], mentres tractava d'estudiar la [[quinina]], accidentalment va fabricar el primer [[colorant]] orgànic ara conegut com [[Púrpura#P.C3.BArpura_de_Perkin|malva]] de Perkin. Este descobriment va aumentar molt l'interés industrial per la química orgànica.

[[Categoria:Química]]

[[Categoria:Química orgànica| ]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
+{{En desenroll}}
 [[Archiu:Ch4 hybridization.svg|thumb|Representació dels orbitals electrònics del metà. La hibridació dels orbitals electrònics del carbono permet la química del carbono. ]]
@@ Llínea 4: / Llínea 6: @@
 Els objectius fonamentals de la química orgànica també són l'elucidació de l'[[estructura molecular]] (anàlisis estructural), l'estudi de les propietats específiques i relacions generals entre els composts, els [[mecanisme de reacció|mecanismes de reacció]] i l'[[estereoquímica]].
+== Història ==
+[[Image:Friedrich woehler.jpg|right|thumb|El treball de [[Friedrich Wöhler]] sobre la síntesis de la [[urea]] és considerat per molts com l'inici de la química orgànica, i en particular de la #síntesis orgànica.]]
+La química orgànica es va constituir o es va instituir com a disciplina en els [[Anys 1930|anys trenta]]. El desenroll de nous métodos d'anàlisis de les [[substància química|substàncies]] d'orige animal i vegetal, basats en l'ocupació de dissolvents com l'éter o l'alcohol, va permetre l'aïllament d'un gran número de substàncies orgàniques que varen rebre el nom de "principis immediats".
+L'aparició de la química orgànica s'associa a sovint al descobriment, en [[1828]], pel químic alemà Friedrich Wöhler, de que la substància inorgànica [[cianat d'amoni]] podia convertir-se en [[urea]], una [[compost orgànic|substància orgànica]] que es troba en la [[orina]] de molts animals. Abans d'este descobriment, els químics creïen que per a sintetisar substàncies orgàniques, era necessària l'intervenció de lo que cridaven ‘la [[força vital]]’, és dir, els organismes vius. L'experiment de Wöhler va trencar la barrera entre substàncies orgàniques i inorgàniques. Els químics moderns consideren composts orgànics a aquells que contenen [[carbono]] i [[hidrogen]], i atres elements (que poden ser un o més), sent els més comuns: [[oxigen]], [[nitrogen]], [[sofre]] i els [[halògen]].
+En 1856, [[Sir William Henry Perkin|''sir'' William Henry Perkin]], mentres tractava d'estudiar la [[quinina]], accidentalment va fabricar el primer [[colorant]] orgànic ara conegut com [[Púrpura#P.C3.BArpura_de_Perkin|malva]] de Perkin. Este descobriment va aumentar molt l'interés industrial per la química orgànica.
 {{Química}}
 [[Categoria:Química]]
 [[Categoria:Química orgànica| ]]
+{{Traduït de|es|Química orgánica}}