| Llínea 12: |
Llínea 12: |
| | ==Història== | | ==Història== |
| | El '''gos rater valencià''' és una raça canina originaria de la [[Comunitat Valenciana]], a on ya des de el [[sigle XVI]], se constata l'existencia d'estos gossos. En alguns tractats de l'época es descriuen diferents tipos de gossos existents en l'antic [[Regne de Valencia]] com el Canis Villaticus o Gos de l'Horta, definit com "el gos de la gent del camp o de l'horta". | | El '''gos rater valencià''' és una raça canina originaria de la [[Comunitat Valenciana]], a on ya des de el [[sigle XVI]], se constata l'existencia d'estos gossos. En alguns tractats de l'época es descriuen diferents tipos de gossos existents en l'antic [[Regne de Valencia]] com el Canis Villaticus o Gos de l'Horta, definit com "el gos de la gent del camp o de l'horta". |
| − | Posteriorment, en el [[sigle XVIII]], passen a ser coneguts com Gos Albellons (gos d'assarps) i que responien a la definicio de "gossos menuts que servixen per a lladrar a qui passa o qui va a entrar en alguna casa ". Les denominacions posteriors per al Gos Ratoner Valencià han segut moltes, com per eixemple: Ratoner Valencià, Rater valencià, Rateret valencià, entre atres. Totes elles fan referencia a la seua aptitut com caçador de rosegadors. No obstant, hi ha atra denominació genuïnament valenciana que és '''Fusterier''' (gos de fusters), en lo qual, els gossos d'este gremi se'ls denominava Fusteriers o Fusteruerets. | + | Posteriorment, en el [[sigle XVIII]], passen a ser coneguts com Gos Albellons (gos d'assarps) i que responien a la definicio de "gossos chicotets que servixen per a lladrar a qui passa o qui va a entrar en alguna casa ". Les denominacions posteriors per al Gos Ratoner Valencià han segut moltes, com per eixemple: Ratoner Valencià, Rater valencià, Rateret valencià, entre atres. Totes elles fan referencia a la seua aptitut com caçador de rosegadors. No obstant, hi ha atra denominació genuïnament valenciana que és '''Fusterier''' (gos de fusters), en lo qual, els gossos d'este gremi se'ls denominava Fusteriers o Fusteruerets. |
| | | | |
| | ==Orige de la raça== | | ==Orige de la raça== |
| Llínea 20: |
Llínea 20: |
| | | | |
| | ==Funció== | | ==Funció== |
| − | Antigament, en l'agricultura es treballava en [[cavall|cavalls]] i el Gos Ratoner Valencià es trobava present en les quadres eliminant les [[rata|rates]] que havia entre la palla. Ademés, en els pobles riberenys de l'[[Albufera]] se caçaven les [[Rata d’aigua|rates d'aigua]] o rates d'arrossar (''Arvicola amphibius'' o ''Arvicola sapidus''), eixemplars d'uns 22 cm de llarc, en el dors negrenc i el ventre més clar, que s'alimentaven de [[cereal|cereals]], arraïls, [[granota|granotes]] i menuts crustaceus. | + | Antigament, en l'agricultura es treballava en [[cavall|cavalls]] i el Gos Ratoner Valencià es trobava present en les quadres eliminant les [[rata|rates]] que havia entre la palla. Ademés, en els pobles riberenys de l'[[Albufera]] se caçaven les [[Rata d’aigua|rates d'aigua]] o rates d'arrossar (''Arvicola amphibius'' o ''Arvicola sapidus''), eixemplars d'uns 22 cm de llarc, en el dors negrenc i el ventre més clar, que s'alimentaven de [[cereal|cereals]], arraïls, [[granota|granotes]] i chicotets crustaceus. |
| | | | |
| | En aquells temps d'escassea, les rates d'aigua eren molt estimades per a l'elaboració de plats tipics com la [[paella]], i la seua caça se portava a veta entre els mesos de [[setembre]] i [[febrer]], fins i tot, aplegà a ser casi professional esta pràctica. Esta costum ha sobrevixcut fins nostres dies i encara se pot observar com els agricultors van als arrossars en els seus gossos i una ferramenta similar a una forca (farol), formada per un llarc gancho de [[ferro]] acabat en un puncho. També disponen una xàrcia en forma d'embut, que s'ancora a l'entrada del cau mediant una ganchet (rotula). | | En aquells temps d'escassea, les rates d'aigua eren molt estimades per a l'elaboració de plats tipics com la [[paella]], i la seua caça se portava a veta entre els mesos de [[setembre]] i [[febrer]], fins i tot, aplegà a ser casi professional esta pràctica. Esta costum ha sobrevixcut fins nostres dies i encara se pot observar com els agricultors van als arrossars en els seus gossos i una ferramenta similar a una forca (farol), formada per un llarc gancho de [[ferro]] acabat en un puncho. També disponen una xàrcia en forma d'embut, que s'ancora a l'entrada del cau mediant una ganchet (rotula). |