83 752
edicions
Canvis
sense resum d'edició
En l'época de dominació àrap, l'iglésia va permanéixer oberta al cult cristià i en el seu entorn se van anar agrupant els cristians constituint una raval fora de les muralles que va rebre el nom de lloc de Sant Vicent o Rayosa.
En l'época de dominació àrap, l'iglésia va permanéixer oberta al cult cristià i en el seu entorn se van anar agrupant els cristians constituint una raval fora de les muralles que va rebre el nom de lloc de Sant Vicent o Rayosa.
L'existència dels cristians [[mossàraps de Valéncia]], està documentada per distintes fonts així en ''una de les capitulacions del [[Sit]] en els de Valéncia, es van convindre que la guarnició d'esta, fins a l'entrega definitiva, "Se compondría de cristianos, escogidos entre los mozárabes que habitan la ciudad y arrabales".''
L'existència dels cristians [[mossàraps de Valéncia]], està documentada per distintes fonts aixina en ''una de les capitulacions del [[Sit]] en els de Valéncia, es van convindre que la guarnició d'esta, fins a l'entrega definitiva, "Se compondría de cristianos, escogidos entre los mozárabes que habitan la ciudad y arrabales".''
El Sit va restablir el cult cristia en distintes mesquites com la d'aljama i huit més. Igualment va fer en atres ciutats del [[Regne]] com [[Almenara]], [[Puig]] i [[Murviedro]] ([[Sagunt]]). Mort el Sit i perduda Valéncia, van ser profanades les iglésies i el cult es va llimitar als antics llocs.
[[El Sit]] va restablir el cult cristia en distintes mesquites com la d'aljama i huit més. Igualment va fer en atres ciutats del [[Regne]] com [[Almenara]], [[Puig]] i [[Murviedro]] ([[Sagunt]]). Mort el Sit i perduda Valéncia, van ser profanades les iglésies i el cult es va llimitar als antics llocs.
Durant els 500 anys de dominació molts van ser els que atres van optar per convertir-se a l'islam, prova d'això la ''trobem en els llinages d'alguns moros, mostra inequívoca de les seues arrels, és el cas de els Xempeteri, Aparten Vives, Sancte Marini, Aparten Lop, Aparten Sancho, Aparten Bono, Aparten Fortun, Ferriz, Aparten Calbo, etc.'' Pero molts atres, van continuar professant la seua fe i, en l'entrega de claus del rei Zayan a Jaume I , se citaven aproximadament a un terç de la població com a cristiana.
Durant els 500 anys de dominació molts van ser els que atres van optar per convertir-se a l'Islam, prova d'això la ''trobem en els llinages d'alguns moros, mostra inequívoca de les seues arrels, és el cas de els Xempeteri, Aparten Vives, Sancte Marini, Aparten Lop, Aparten Sancho, Aparten Bono, Aparten Fortun, Ferriz, Aparten Calbo, etc.'' Pero molts atres, van continuar professant la seua fe i, en l'entrega de claus del rei Zayan a Jaume I , se citaven aproximadament a un terç de la població com a cristiana.
Les dades demostren que durant la dominació només va existir una iglésia oberta al cult i tot indica que va ser la de la Roqueta eixa iglésia, desmentint distints autors des de [[Beuter]] a [[Llorente]].
Les dades demostren que durant la dominació només va existir una iglésia oberta al cult i tot indica que va ser la de la Roqueta eixa iglésia, desmentint distints autors des de [[Beuter]] a [[Llorente]].
=== Extramurs ===
=== Extramurs ===
== Després de la Conquista de Jaume I ==
== Després de la Conquista de Jaume I ==
Després de la reconquista de Jaume I, este va ordenar construir un nou temple, un hospital i un monasteri. Van passar pel complex els Benedictins de Sant Victorian de Torren (1238-1255); Frares Mercedaris (1255-1259); i de nou els monges de Torren (1259-1287/89) fins que els cistercencs van quedar en possessió del conjunt com a priorat dependent de Poblet.
Després de la reconquista de [[Jaume I]], este va ordenar construir un nou temple, un hospital i un monasteri. Van passar pel complex els Benedictins de Sant Victorian de Torren (1238-1255); Frares Mercedaris (1255-1259); i de nou els monges de Torren (1259-1287/89) fins que els cistercencs van quedar en possessió del conjunt com a priorat dependent de Poblet.
Durant els segles XIV i XV es van alçar unes quantes capelles al voltant de l'església major. A mijan segle XV residien en el monasteri 11 monges, en el monasteri tenien distintes dependències entre elles cuina, dormitoris, sala capitular i sagristia.
Durant els segles XIV i XV es van alçar unes quantes capelles al voltant de l'església major. A mitat del segle XV residien en el monasteri 11 monges, en el monasteri tenien distintes dependències entre elles cuina, dormitoris, sala capitular i sagristia.
Durant els segles XVIII i XIX el recint va patir distintes i importants reformes arribant durant les guerres carlines a derrocar-se la torre, i atres zones del complex en el convent i l'església.
Durant els segles XVIII i XIX el recint va patir distintes i importants reformes arribant durant les guerres carlines a derrocar-se la torre, i atres zones del complex en el convent i l'església.
Les tropes de Napoleó ho van utilisar com a quarter, igual que moltes altres iglésies. Després en la desamortisació i l'exclaustració dels monges en 1837 les autoritats municipals van ordenar derrocar una part del monasteri. En això es va perdre la capçalera del temple i la seua torre.
Les tropes de Napoleó ho van utilisar com a quarter, igual que moltes altres iglésies. Després en la desamortisació i l'exclaustració dels monges en 1837 les autoritats municipals van ordenar derrocar una part del monasteri. En això es va perdre la capçalera del temple i la seua torre.
Quasi a mitat del segle XIX, en 1838, l'església, el monasteri i els horts van ser adquirits per a edificar vivendes. Ya en 1879 les mares agustines, del convent de Sant Josep, que havia sigut derruït, i Santa Tecla, van comprar este monasteri en l'ajuda del marqués d'Arborar. I es va iniciar la seua rehabilitació a càrrec de l'arquitecte Antonio Martorell donant-li l'aspecte que actualment es pot observar..
Quasi a mitat del segle XIX, en 1838, l'església, el monasteri i els horts van ser adquirits per a edificar vivendes. Ya en 1879 les mares agustines, del convent de Sant Josep, que havia sigut derruït, i Santa Tecla, van comprar este monasteri en l'ajuda del marqués d'Arborar. I es va iniciar la seua rehabilitació a càrrec de l'arquitecte Antonio Martorell donant-li l'aspecte que actualment es pot observar.
Va patir les ires dels exaltats durant la guerra civil de 1936 i va ser incendiada. Després de la guerra va passar a les mans dels agustins els que lo van vendre l'any 73 del segle XX per a construir vivendes. La pressió dels valencians i el soport mediàtic d'alguns mijans escrits van conseguir que no es portara a acabe el derrocament i actualment l'edifici pertany a l'Arquebisbat.
Va patir les ires dels exaltats durant la guerra civil de 1936 i va ser incendiada. Després de la guerra va passar a les mans dels Agustins que ho varen vendre en l'any 1973 per a construir vivendes. La pressió dels valencians i el soport mediàtic d'alguns mijos escrits van conseguir que no es portara a cap el derrocament i actualment l'edifici pertany a l'Arquebisbat.
== Dades arquitectòniques ==
== Dades arquitectòniques ==
Actualment el monasteri està molt degradat i són diversos els proyectes que mai arriben a bon fi de restauració. En idees tan molt variades com fer un museu dedicat a Sorolla el gran pintor valencià. Si be la societat valenciana i sobretot les associacions vicentines reclamen que es restaure i dedique com mai va haver de deixar de ser al sant màrtir, patró de la ciutat, el diaca Vicente.
Actualment el monasteri està molt degradat i són diversos els proyectes que mai arriben a bon fi de restauració. En idees molt variades, com fer un museu dedicat a Sorolla, el gran pintor valencià. Si be la societat valenciana i sobretot les associacions vicentines reclamen que es restaure i dedique com mai va haver de deixar de ser al sant màrtir, patró de la ciutat, el diaca Vicent.
La planta és rectangular, si be les successives modificacions li donen un aspecte irregular. El temple és d'una nau, dividida en quatre zones, en capelles entre els contraforts. El transmetre, és a dir la nau que creua a la principal formant una creu llatina, disposta d'una cúpula sense tambor i en cor alt en els peus. El traspol es troba cobert per una volta de canó en revoltons en forma de mija lluna oberta per a l'accés de la llum, cridades llunetes. L'interior en columnes adossades al mur d'estil corinti i entaulament de forma denticulada. En decoració esgrafiada podem vore els fusts de les pilastres, fris, intradós dels arcs i la l'interior de la cúpula.
La planta és rectangular, si be les successives modificacions li donen un aspecte irregular. El temple és d'una nau, dividida en quatre zones, en capelles entre els contraforts. El transmetre, és a dir la nau que creua a la principal formant una creu llatina, disposta d'una cúpula sense tambor i en cor alt en els peus. El traspol es troba cobert per una volta de canó en revoltons en forma de mija lluna oberta per a l'accés de la llum, cridades llunetes. L'interior en columnes adossades al mur d'estil corinti i entaulament de forma denticulada. En decoració esgrafiada podem vore els fusts de les pilastres, fris, intradós dels arcs i la l'interior de la cúpula.
=== El Claustre ===
=== El Claustre ===
Va ser acabat en el segle XVIII sobre pedestals hi ha unes pilastres estil dòric en les quals es recolzen uns arcs de mig punt. En la planta superior, balcons de forja en vans de forma rectangular.
Va ser acabat en el segle XVIII. Sobre els pedestals hi ha unes pilastres estil dòric en les quals es recolzen uns arcs de mig punt. En la planta superior, balcons de forja en vans de forma rectangular.
=== La capella de la Comunió ===
=== La capella de la Comunió ===
En la planta inferior es trobaven els servicis: el refectori, el locutori, l'aula capitular i el cor davall. En el primer pis les celes, i en el superior les celes de les novícies i la enfermeria.
En la planta inferior es trobaven els servicis: el refectori, el locutori, l'aula capitular i el cor davall. En el primer pis les celes, i en el superior les celes de les novícies i la enfermeria.
La fachada va ser restaurada donant-li un aspecte neogòtic, Podem vore tres plantes en vans, uns buits oberts en el mur, en uns arcs apuntats o conopials que es troben tancats en zelosies.
La frontera va ser restaurada donant-li un aspecte neogòtic, Podem vore tres plantes en vans, uns buits oberts en el mur, en uns arcs apuntats o conopials que es troben tancats en zelosies.
El campanar està realisat en rajola. Té planta quadrangular i vans de mig punt.
El campanar està realisat en rajola. Té planta quadrangular i vans de mig punt.