Diferència entre les revisions de "Real cèdula"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m
Llínea 7: Llínea 7:
 
S'usava principalment en els dominis espanyols d'ultramar (Amèrica i Filipines), en assessorament en la majoria dels casos del [[Consell d'Índies]].
 
S'usava principalment en els dominis espanyols d'ultramar (Amèrica i Filipines), en assessorament en la majoria dels casos del [[Consell d'Índies]].
  
Un clar eixemple d'açò és la real cèdula emesa en 1608 pel rei [[Felip III d'Espanya|Felip III]], que autorisava l'esclavitut dels indígenes rebels a l'imperi espanyol, o l'emesa per [[Isabel I de Castella|Isabel la Catòlica]] en l'any [[1500]], ordenant la devolució als seus orígens d'aquells esclaus indígenes que havien segut capturats per alguns conquistadors.
+
Un clar eixemple d'açò és la real cèdula emesa en l'any [[1608]] pel rei [[Felip III d'Espanya|Felip III]], que autorisava l'esclavitut dels indígenes rebels a l'imperi espanyol, o l'emesa per [[Isabel I de Castella|Isabel la Catòlica]] en l'any [[1500]], ordenant la devolució als seus orígens d'aquells esclaus indígenes que havien segut capturats per alguns conquistadors.
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==

Revisió de 16:10 25 març 2017

Real Cèdula de 17 de juny de 1738 que va aprovar els estatuts de la Real Acadèmia de l'Història.

Una real cèdula era una orde expedida pel rei d'Espanya entre els sigles XV i XIX. El seu contingut resolia algun conflicte de rellevància jurídica, establia alguna pauta de conducta llegal, creava alguna institució, nomenava algun càrrec real, otorgava un dret personal o colectiu o ordenava alguna acció concreta.

Existixen dos variants fonamentals: Les reals cèdules d'ofici que es deriven de la pròpia funció administrativa, que inicien en el nom -si és personalisada- o en els càrrecs o títuls de les persones a les quals es dirigix. Les atres reals cèdules són otorgades, igualment pel Rei, pero a petició de part i comencen mencionant l'assunt de la solicitut i al solicitant.

S'usava principalment en els dominis espanyols d'ultramar (Amèrica i Filipines), en assessorament en la majoria dels casos del Consell d'Índies.

Un clar eixemple d'açò és la real cèdula emesa en l'any 1608 pel rei Felip III, que autorisava l'esclavitut dels indígenes rebels a l'imperi espanyol, o l'emesa per Isabel la Catòlica en l'any 1500, ordenant la devolució als seus orígens d'aquells esclaus indígenes que havien segut capturats per alguns conquistadors.

Vore també

Enllaços externs