Diferència entre les revisions de "Poder llegislatiu" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

[[Archiu:Unibicameral Map.~~png~~|thumb|~~350px~~|{{~~llegenda~~|#~~38b4d8~~|~~Estats~~ en ~~[[Bicameralitat|~~parlaments bicamerals]]}}{{~~llegenda~~|#~~f09c30~~|~~Estats~~ en ~~[[parlament unicameral|~~parlaments unicamerals]]}}~~{{llegenda|#a0989f|Estats sense parlament}}]]El '''poder llegislatiu''' és un dels tres poders en qué està dividit un [[Estat~~]] ~~modern que viu en [[democràcia]] (juntament en el [[poder eixecutiu]] i el [[poder judicial]]).~~

[[Archiu:Unibicameral Map.svg|thumb|250px|{{Llegenda|#35b1d5|Països en parlaments bicamerals.}} {{Llegenda|#i99b2c|Països en parlaments unicamerals.}}]]

El ~~poder llegislatiu a sovint recau sobre una assamblea de representants nomenada~~ '''~~cos~~ llegislatiu'''. ~~El terme~~ '~~''llegislatura''' es referix al periodo~~ de ~~vigència d'un cos llegislatiu~~.

El '''poder llegislatiu''' per definició, és el poder que fa les lleis i també les modifica, la facultat que implica la possibilitat de regular en nom del poble els drets i les obligacions dels seus habitants en consonància en les disposicions constitucionals.{{fact}} Per a eixercir dita facultat està investida d'una inqüestionable autoritat que li otorga la representació de la voluntat.

[[Categoria:~~Democràcia~~]]

Les figures presents més importants són el senat i els diputats.

[[Montesquieu]] va propondre, en el seu célebre llibre ''[[L'esperit de les lleis]]'', que era necessari que les funcions de l'Estat es dividiren entre distints poders (llegislatiu, [[poder eixecutiu|eixecutiu]] i [[poder judicial|judicial]]), per a que per mig dels apanys de les característiques el poder s'autocontrole, a fi d'evitar la [[tirania]].

== La seua funció en el constitucionalisme del poder clàssic ==

Durant l'Edad Mija es va crear un sistema que consistia a convocar a les classes política o "estaments" o "Estats Generals" (com se'ls va nomenar en França), per a consultar-los sobre la creació de nous imposts o l'aument dels existents, els que devien ser consentits pels contribuents o els seus representants.

La [[Carta Magna]] (sancionada pel rei Joan I en Londres el 15 de juny de 1215) és un dels antecedents dels règims polítics moderns en els quals el poder del monarca o president es veu acotat o llimitat per un consell, senat, congrés, parlament o assamblea. Lo que demana la carta magna és una llimitació de poder per part dels normants. El Parlament britànic va ser conseqüència de la Carta Magna de 1215 i durant molt de temps no va tindre una atra missió que llimitar el poder de la Corona i vigilar els seus actes.

== Vore també ==

* [[Llegislatura]]

* [[Poder judicial]]

* [[Poder eixecutiu]]

* [[Poder electoral]]

* [[Separació de poders]]

* [[Sobirania parlamentària]]

[[Categoria:Poders de l'estat]]

[[Categoria:Poder llegislatiu| ]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[Archiu:Unibicameral Map.png|thumb|350px|{{llegenda|#38b4d8|Estats en [[Bicameralitat|parlaments bicamerals]]}}{{llegenda|#f09c30|Estats en [[parlament unicameral|parlaments unicamerals]]}}{{llegenda|#a0989f|Estats sense parlament}}]]El '''poder llegislatiu''' és un dels tres poders en qué està dividit un [[Estat]] modern que viu en [[democràcia]] (juntament en el [[poder eixecutiu]] i el [[poder judicial]]).
+[[Archiu:Unibicameral Map.svg|thumb|250px|{{Llegenda|#35b1d5|Països en parlaments bicamerals.}} {{Llegenda|#i99b2c|Països en parlaments unicamerals.}}]]
-El poder llegislatiu a sovint recau sobre una assamblea de representants nomenada '''cos llegislatiu'''. El terme '''llegislatura''' es referix al periodo de vigència d'un cos llegislatiu.
+El '''poder llegislatiu''' per definició, és el poder que fa les lleis i també les modifica, la facultat que implica la possibilitat de regular en nom del poble els drets i les obligacions dels seus habitants en consonància en les disposicions constitucionals.{{fact}} Per a eixercir dita facultat està investida d'una inqüestionable autoritat que li otorga la representació de la voluntat.
-[[Categoria:Democràcia]]
+Les figures presents més importants són el senat i els diputats.
+[[Montesquieu]] va propondre, en el seu célebre llibre ''[[L'esperit de les lleis]]'', que era necessari que les funcions de l'Estat es dividiren entre distints poders (llegislatiu, [[poder eixecutiu|eixecutiu]] i [[poder judicial|judicial]]), per a que per mig dels apanys de les característiques el poder s'autocontrole, a fi d'evitar la [[tirania]].
+== La seua funció en el constitucionalisme del poder clàssic ==
+Durant l'Edad Mija es va crear un sistema que consistia a convocar a les classes política o "estaments" o "Estats Generals" (com se'ls va nomenar en França), per a consultar-los sobre la creació de nous imposts o l'aument dels existents, els que devien ser consentits pels contribuents o els seus representants.
+La [[Carta Magna]] (sancionada pel rei Joan I en Londres el 15 de juny de 1215) és un dels antecedents dels règims polítics moderns en els quals el poder del monarca o president es veu acotat o llimitat per un consell, senat, congrés, parlament o assamblea. Lo que demana la carta magna és una llimitació de poder per part dels normants. El Parlament britànic va ser conseqüència de la Carta Magna de 1215 i durant molt de temps no va tindre una atra missió que llimitar el poder de la Corona i vigilar els seus actes.
+== Vore també ==
+* [[Llegislatura]]
+* [[Poder judicial]]
+* [[Poder eixecutiu]]
+* [[Poder electoral]]
+* [[Separació de poders]]
+* [[Sobirania parlamentària]]
+[[Categoria:Poders de l'estat]]
+[[Categoria:Poder llegislatiu| ]]