Diferència entre les revisions de "Moneda"
mSin resumen de edición |
|||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
== Antecedents == | == Antecedents == | ||
A l'adoptar mercaderies com a mig de pagament es trobà que no eren pràctiques, ya que moltes eren peridores, i eren difícils d'acumular. Com a solució es varen substituir pronte per objectes o materials realisats en metals preciosos. Estos [[metals]] preciosos prenien moltes formes depenent del lloc, per eixemple rajoles ([[lingot]]s), cércols, plaques, pols, navaixes o [[ | A l'adoptar mercaderies com a mig de pagament es trobà que no eren pràctiques, ya que moltes eren peridores, i eren difícils d'acumular. Com a solució es varen substituir pronte per objectes o materials realisats en metals preciosos. Estos [[metals]] preciosos prenien moltes formes depenent del lloc, per eixemple rajoles ([[lingot]]s), cércols, plaques, pols, navaixes o [[gavinet]]s i per raons pràctiques i d'uniformitat es va adoptar la forma circular, en forma de discs de diferents grandàries pero fàcilment transportables, naix d'esta manera la moneda. | ||
=== Primera moneda === | === Primera moneda === | ||
[[Image:Monedes1.jpg|thumb|right|Moneda del sigle VI a. C. 1/3 d'Estàtera, Anvers i revers]] | [[Image:Monedes1.jpg|thumb|right|Moneda del sigle VI a. C. 1/3 d'Estàtera, Anvers i revers]] | ||
Les primeres monedes foren acunyades en caràcter oficial, en [[Lídia]] (hui [[Turquia]]), un poble d'[[Àsia Menor]], aproximadament entre els anys 680 i 560 [[a. C.]] Fon provablement durant el regnat de [[Ardis de Lídia]] quan els lidis començaren a acunyar moneda, encara que alguns numismàtics han propost dates anteriors o posteriors, com el regnat de [[Giges de Lídia]] o el de [[Cres]] "L'Opulent". Estes acunyacions porten com a símbol heràldic un [[lleó (animal)|lleó]] representant a la [[Dinastia Mermnada]] a la qual pertanyien els reis. La peça fon acunyada en electre (aleació natural d'[[or]] i [[argent]]) i en un pes de 4,75 [[grams]] i un valor d'un terç d'Estàtera. | Les primeres monedes foren acunyades en caràcter oficial, en [[Lídia]] (hui [[Turquia]]), un poble d'[[Àsia Menor]], aproximadament entre els anys 680 i 560 [[a. C.]] Fon provablement durant el regnat de [[Ardis de Lídia]] quan els lidis començaren a acunyar moneda, encara que alguns numismàtics han propost dates anteriors o posteriors, com el regnat de [[Giges de Lídia]] o el de [[Cres]] "L'Opulent". Estes acunyacions porten com a símbol heràldic un [[lleó (animal)|lleó]] representant a la [[Dinastia Mermnada]] a la qual pertanyien els reis. La peça fon acunyada en electre (aleació natural d'[[or]] i [[argent]]) i en un pes de 4,75 [[grams]] i un valor d'un terç d'Estàtera. | ||
En [[Mohenjo-Daro]], actualment en [[Pakistan]], s'han trobat monedes que daten de 2900 a. C. L'historiador nortamericà [[Will Durant]] assegura que "s'han trobat monedes més antigues que les lidies de Cres (570-546 aC) en Mohenjo-Daro, cap a l'any 2900 a. C.". Després agrega que "[[Senaquerib]] [[Rei d'Asíria]] (cap a 700 a. C.) acunyà monedes de mig sicle". | En [[Mohenjo-Daro]], actualment en [[Pakistan]], s'han trobat monedes que daten de 2900 a. C. L'historiador nortamericà [[Will Durant]] assegura que "s'han trobat monedes més antigues que les lidies de Cres (570-546 aC) en Mohenjo-Daro, cap a l'any 2900 a. C.". Després agrega que "[[Senaquerib]] [[Rei d'Asíria]] (cap a 700 a. C.) acunyà monedes de mig sicle". | ||