Diferència entre les revisions de "Real Senyera"
Sin resumen de edición |
Sin resumen de edición |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Senyera valenciana oficial.svg|thumb|Real Senyera]] | [[Image:Senyera valenciana oficial.svg|thumb|Real Senyera]] | ||
La '''Real Senyera''', '''Senyera coronada''' o '''Senyera de la Comunitat Valenciana''' és l'única senyera llegítima i tradicional del poble i territori valencià. Està descrita en l'artícul 5º de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana i en l'artícul 2º de la llei 8/1984 de la Generalitat Valenciana de 4 de decembre, per la que se regulen els símbols de la [[Comunitat Valenciana]] i | La '''Real Senyera''', '''Senyera coronada''' o '''Senyera de la Comunitat Valenciana''' és l'única senyera llegítima i tradicional del poble i territori valencià. Està descrita en l'artícul 5º de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] i en l'artícul 2º de la llei 8/1984 de la [[Generalitat Valenciana]] de 4 de decembre, per la que se regulen els símbols de la [[Comunitat Valenciana]] i la seua utilisació (DOGV núm. 211, de 13 de decembre). | ||
== Vexilologia == | == Vexilologia == | ||
Quatre barres de gules (rojes) sobre camp d'or (groc) representant sa vinculació a la antiga [[Corona d'Aragó]], i una franja perpendicular en blau (color real) sobre la que orla una corona real. A voltes es culmina el màstil én un Rat Penat en les ales desplegades. | |||
Quatre barres de gules (rojes) sobre camp d'or (groc) representant sa vinculació a la antiga [[Corona d'Aragó]], i una franja perpendicular en blau (color real) sobre la que orla una corona real. A voltes | |||
== Oríge == | == Oríge == | ||
Els primers testimonis escrits i/o gràfics (texts administratius, portolans de finals del XIV) sobre la senyera valenciana dels que se té noticia, mostren sempre una primitiva senyera bibarrada (én dos barres rojes), no quatribarrada; pero sense franja blava. | Els primers testimonis escrits i/o gràfics (texts administratius, portolans de finals del XIV) sobre la senyera valenciana dels que se té noticia, mostren sempre una primitiva senyera bibarrada (én dos barres rojes), no quatribarrada; pero sense franja blava. | ||
L'orige de la corona data de 1377, quan el rei Pere IV el Cerimoniós, decidí afegir a la bandera d'Aragó tal privilegi, per a evidenciar el ranc del Regne de Valéncia dins de la Corona d'Aragó. Se creu que les dos barres estaven relacionades én Aragó i els estats pontificis. | L'orige de la corona data de 1377, quan el rei [[Pere IV el Cerimoniós]], decidí afegir a la bandera d'Aragó tal privilegi, per a evidenciar el ranc del [[Regne de Valéncia]] dins de la [[Corona d'Aragó]]. Se creu que les dos barres estaven relacionades én Aragó i els estats pontificis. | ||
La primera representació gràfica que se coneix de la Real Senyera én franja blava, és un portolà de 1410, conservat en la Biblioteca Nacional de França. En ell la [[ | La primera representació gràfica que se coneix de la Real Senyera én franja blava, és un portolà de 1410, conservat en la Biblioteca Nacional de França. En ell la [[Senyera]] ya porta franja blava, pero encara és bibarrada. Este portolà estigué en la cartoixa de Vall de Crist en [[Altura]], [[Castelló]], fins que fon rapinyat per la desamortisació de Mendizábal i dut a Paris junt ad atres fondos valencians. | ||
Durant la dictadura de Franco estigué vetada al considerar-la potencialment "reaccionaria", i durant la transició democràtica, el pancatalanisme intentà desacreditar son us, per a impondre en son puesto la quatribarrada, al ser la mateixa bandera que adoptà Catalunya. Per a intentar justificar-se, els pancatalanistes se basaven en una serie de | Durant la dictadura de Franco estigué vetada al considerar-la potencialment "reaccionaria", i durant la transició democràtica, el pancatalanisme intentà desacreditar son us, per a impondre en son puesto la quatribarrada, al ser la mateixa bandera que adoptà Catalunya. Per a intentar justificar-se, els pancatalanistes se basaven en una serie de suposts sense cap fonament històric, com un supost penó de Jaume I guardat en l'Ajuntament de Valéncia (i curiosament exaltat per la [[Falange Espanyola]] i el govern local durant el franquisme, ademés també de la misteriosa paraula "Año" en castellà, en conter d'"Any", en valencià). | ||
Finalment, les reivindicacions de la major part de la societat valenciana donaren resultat i la Real Senyera fon oficialisada en 1982, per mig de l'aprovació de l' [[Estatut d'autonomia valencià]], i ix cada | Finalment, les reivindicacions de la major part de la societat valenciana donaren resultat i la Real Senyera fon oficialisada en 1982, per mig de l'aprovació de l'[[Estatut d'autonomia valencià]], i ix cada 9 d'Octubre en provessó cívica per [[Valéncia]] ciutat. | ||
== Curiositats == | == Curiositats == | ||
La Real Senyera no s'inclina mai. Quan es baixada des del balcó de l'Ajuntament de [[Valéncia]] cada 9 d'Octubre, baixa en solemnitat, i de manera totalment vertical. Açò és degut a [[Pere I el Cerimoniós]] qui otorgà a la Senyera la consideració de Real, és a dir, donà a la bandera valenciana un estatus similar al d'un rei. Per tant, de la mateixa forma que un rei no inclina el cap en saludar a un atre rei, tampoc ho fa la Real Senyera. En tot i això, els reis catòlics sí inclinen el cap per a saludar a Deu (per eixemple, en saludar el sagrari), per tant la Real Senyera en cas de trobar-se davant de Deu hauria d'inclinar-se de la mateixa forma que ho faria qualsevol rei catòlic -tal era el cas de Pere I el Cerimoniòs o dels reis espanyols actuals hereus de la Corona Aragonessa-. | La Real Senyera no s'inclina mai. Quan es baixada des del balcó de l'Ajuntament de [[Valéncia]] cada 9 d'Octubre, baixa en solemnitat, i de manera totalment vertical. Açò és degut a [[Pere I el Cerimoniós]] qui otorgà a la Senyera la consideració de Real, és a dir, donà a la bandera valenciana un estatus similar al d'un rei. Per tant, de la mateixa forma que un rei no inclina el cap en saludar a un atre rei, tampoc ho fa la Real Senyera. En tot i això, els reis catòlics sí inclinen el cap per a saludar a Deu (per eixemple, en saludar el sagrari), per tant la Real Senyera en cas de trobar-se davant de Deu hauria d'inclinar-se de la mateixa forma que ho faria qualsevol rei catòlic -tal era el cas de Pere I el Cerimoniòs o dels reis espanyols actuals hereus de la Corona Aragonessa-. | ||
La Real Senyera Valenciana te la singularitat de que posseïx ranc "Real", es dir, se li rendixen honors militars en 21 salves de canonades, com a qualsevol Rei. | |||
La Senyera tenia la seua propia guàrdia. Quan eixía de la ciutat de Valencia, la acompanyava sempre el [[Centenar de la Ploma]], que era un cos militar format per 100 cavallers armats de ballestes i sobreeixint en sos elms una ploma per a distinguir-se, i la protegien en les batalles. | La Senyera tenia la seua propia guàrdia. Quan eixía de la ciutat de Valencia, la acompanyava sempre el [[Centenar de la Ploma]], que era un cos militar format per 100 cavallers armats de ballestes i sobreeixint en sos elms una ploma per a distinguir-se, i la protegien en les batalles. | ||