Diferència entre les revisions de "Cecilio Pla i Gallardo" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 14:

== Biografia ==

Cecilio Pla, de ben menut estudià música en l'Escola d'Artesans de Valéncia, seguint els desijos del seu pare que era director de banda i encarregat de partitures del [[Teatre Principal de Valéncia|Teatre Principal]], continuant els seus estudis posteriorment en l'Institut San Pablo i en l'[[Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles en Valéncia]]. Despuix de conseguir la medalla d'argent en l'Exposició de Valéncia de [[1879]] i atres premis, l'any [[1880]] es trasllada a Madrit en el seu amic Carlos Mateu.

Cecilio Pla, de ben menut estudià música en l'Escola d'Artesans de Valéncia, seguint els desijos del seu pare que era director de banda i encarregat de partitures del [[Teatre Principal de Valéncia|Teatre Principal]], continuant els seus estudis posteriorment en l'Institut San Pablo i en l'[[Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles en Valéncia]]. Despuix de conseguir la medalla d'argent en l'Exposició de Valéncia de [[1879]] i atres premis, en l'any [[1880]] es trasllada a Madrit en el seu amic Carlos Mateu.

Començà els seus estudis de pintura en l'Escola de Bellas Arts de Sant Carles de Valéncia i els va continuar en Madrit, en l'[[Escola de Belles Arts de San Fernando]], on va ser discípul d'Emilio Sala.

Durant els anys 20 va continuar la seua formació viajant per [[Europa]], es va traslladar a [[Roma]], viajant per [[Itàlia]], [[França]] i [[Portugal]].

Durant els [[anys 20]] va continuar la seua formació viajant per [[Europa]], es va traslladar a [[Roma]], viajant per [[Itàlia]], [[França]] i [[Portugal]].

Des d'Itàlia comença a enviar obres, la majoria d'elles escenes de gènero costumistes en les que s'observa l'influència de [[Marià Fortuny]], en les que participa en les Exposicions Nacionals de Belles arts i en les que conseguix numerosos guardons. Els primers reconeiximents en dites mostres, terceres medalles, varen aplegar en [[1884]] i [[1887]] per ''Dante'' i ''El entierro de Santa Leocadia'', pintures de clara inspiració italiana. En [[1892]] i [[1895]] va rebre segones medalles, i en [[1899]], [[1901]], [[1904]] i [[1912]] atres guardons i condecoracions. També va resultar premiat en una Medalla d'Honor en l'Exposició de Valéncia de 1899 i en l'Exposició Universal de [[París]] de l'any [[1900]] i en l'Exposició de Valéncia de [[1910]].

Llínea 24:

La seua obra, a voltes decorativa, goja d'un dibuix propenc a la sensibilitat modernista, que alterna en atres eixemples de pinzellada impressionista.

L'any 1910 va iniciar la seua carrera com a docent en la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando substituint a Emilio Sala al front de la càtedra de ''Estètica del color i procediments pictòrics'', que eixerciria fins a la seua jubilació en [[1931]]. En dita càtedra té com a discípuls a [[Cossío]], [[Juan Gris]] i [[José María López Mezquita]]. La seua llabor teòrica es va vore completada en la publicació de l'ensaig ''Llibreta de l'Art Pictòric''. En [[1924]] és nomenat acadèmic de San Fernando, eixercint el seu magisteri notable influència en els círculs artístics conservadors.

En l'any 1910 va iniciar la seua carrera com a docent en la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando substituint a Emilio Sala al front de la càtedra de ''Estètica del color i procediments pictòrics'', que eixerciria fins a la seua jubilació en [[1931]]. En dita càtedra té com a discípuls a [[Cossío]], [[Juan Gris]] i [[José María López Mezquita]]. La seua llabor teòrica es va vore completada en la publicació de l'ensaig ''Llibreta de l'Art Pictòric''. En [[1924]] és nomenat acadèmic de San Fernando, eixercint el seu magisteri notable influència en els círculs artístics conservadors.

Va destacar àmplament com a dibuixant, tal i com atesten els calendaris de ''Unión Española de Explosivos'' de [[1906]], [[1907]] i [[1908]]. En ells unix el retrat burgués i el folclor valencià en el caràcter festiu de la pirotècnia i el lúdic de la caça.

@@ Llínea 14: / Llínea 14: @@
 == Biografia ==
-Cecilio Pla, de ben menut estudià música en l'Escola d'Artesans de Valéncia, seguint els desijos del seu pare que era director de banda i encarregat de partitures del [[Teatre Principal de Valéncia|Teatre Principal]], continuant els seus estudis posteriorment en l'Institut San Pablo i en l'[[Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles en Valéncia]]. Despuix de conseguir la medalla d'argent en l'Exposició de Valéncia de [[1879]] i atres premis, l'any [[1880]] es trasllada a Madrit en el seu amic Carlos Mateu.
+Cecilio Pla, de ben menut estudià música en l'Escola d'Artesans de Valéncia, seguint els desijos del seu pare que era director de banda i encarregat de partitures del [[Teatre Principal de Valéncia|Teatre Principal]], continuant els seus estudis posteriorment en l'Institut San Pablo i en l'[[Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles en Valéncia]]. Despuix de conseguir la medalla d'argent en l'Exposició de Valéncia de [[1879]] i atres premis, en l'any [[1880]] es trasllada a Madrit en el seu amic Carlos Mateu.
 Començà els seus estudis de pintura en l'Escola de Bellas Arts de Sant Carles de Valéncia i els va continuar en Madrit, en l'[[Escola de Belles Arts de San Fernando]], on va ser discípul d'Emilio Sala.
-Durant els anys 20 va continuar la seua formació viajant per [[Europa]], es va traslladar a [[Roma]], viajant per [[Itàlia]], [[França]] i [[Portugal]].
+Durant els [[anys 20]] va continuar la seua formació viajant per [[Europa]], es va traslladar a [[Roma]], viajant per [[Itàlia]], [[França]] i [[Portugal]].
 Des d'Itàlia comença a enviar obres, la majoria d'elles escenes de gènero costumistes en les que s'observa l'influència de [[Marià Fortuny]], en les que participa en les Exposicions Nacionals de Belles arts i en les que conseguix numerosos guardons. Els primers reconeiximents en dites mostres, terceres medalles, varen aplegar en [[1884]] i [[1887]] per ''Dante'' i ''El entierro de Santa Leocadia'', pintures de clara inspiració italiana. En [[1892]] i [[1895]] va rebre segones medalles, i en [[1899]], [[1901]], [[1904]] i [[1912]] atres guardons i condecoracions. També va resultar premiat en una Medalla d'Honor en l'Exposició de Valéncia de 1899 i en l'Exposició Universal de [[París]] de l'any [[1900]] i en l'Exposició de Valéncia de [[1910]].
@@ Llínea 24: / Llínea 24: @@
 La seua obra, a voltes decorativa, goja d'un dibuix propenc a la sensibilitat modernista, que alterna en atres eixemples de pinzellada impressionista.
-L'any 1910 va iniciar la seua carrera com a docent en la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando substituint a Emilio Sala al front de la càtedra de ''Estètica del color i procediments pictòrics'', que eixerciria fins a la seua jubilació en [[1931]]. En dita càtedra té com a discípuls a [[Cossío]], [[Juan Gris]] i [[José María López Mezquita]]. La seua llabor teòrica es va vore completada en la publicació de l'ensaig ''Llibreta de l'Art Pictòric''. En [[1924]] és nomenat acadèmic de San Fernando, eixercint el seu magisteri notable influència en els círculs artístics conservadors.
+En l'any 1910 va iniciar la seua carrera com a docent en la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando substituint a Emilio Sala al front de la càtedra de ''Estètica del color i procediments pictòrics'', que eixerciria fins a la seua jubilació en [[1931]]. En dita càtedra té com a discípuls a [[Cossío]], [[Juan Gris]] i [[José María López Mezquita]]. La seua llabor teòrica es va vore completada en la publicació de l'ensaig ''Llibreta de l'Art Pictòric''. En [[1924]] és nomenat acadèmic de San Fernando, eixercint el seu magisteri notable influència en els círculs artístics conservadors.
 Va destacar àmplament com a dibuixant, tal i com atesten els calendaris de ''Unión Española de Explosivos'' de [[1906]], [[1907]] i [[1908]]. En ells unix el retrat burgués i el folclor valencià en el caràcter festiu de la pirotècnia i el lúdic de la caça.