Diferència entre les revisions de "Carlet"
mSense resum d'edició |
|||
| Llínea 42: | Llínea 42: | ||
Esta última etimologia conforme més en la forma ortogonal del seu pla urbà que es va introduir en [[Espanya]] en les terres reconquistades als àraps, tal com ya s'ha dit. El motiu d'esta afirmació es basa en qué la forma del pla ortogonal urbà correspon a la [[Baixa Edat Mijana]] procedent de les antigues ciutats fundades durant el periodo de l'[[Imperi Romà]] (i heretat al seu torn per l'[[Imperi Carolingi]]) i distint en la seua forma, per tant, a les alqueries o pobles d'orige àrap. I en realitat, el poble o alqueria fundat pels àraps en Carlet no es trobava en l'emplaçament actual sino en el lloc, ara [[despoblat]], de Pintarrafes, que queda cap al noroest de l'actual ciutat. Este nom de Pintarrafes (o Pintarrafecs) sí que té orige àrap. En el dit lloc, s on hui s'alça la [[Ermita de Sant Bernat (Carlet)|ermita de Sant Bernat]], va ser s on varen nàixer [[Sant Bernat Màrtir]], Maria i Gràcia, fills del rei moro, que varen patir el martiri per haver-se convertit a la fe cristiana i ara són els patrons de [[Alzira]]. | Esta última etimologia conforme més en la forma ortogonal del seu pla urbà que es va introduir en [[Espanya]] en les terres reconquistades als àraps, tal com ya s'ha dit. El motiu d'esta afirmació es basa en qué la forma del pla ortogonal urbà correspon a la [[Baixa Edat Mijana]] procedent de les antigues ciutats fundades durant el periodo de l'[[Imperi Romà]] (i heretat al seu torn per l'[[Imperi Carolingi]]) i distint en la seua forma, per tant, a les alqueries o pobles d'orige àrap. I en realitat, el poble o alqueria fundat pels àraps en Carlet no es trobava en l'emplaçament actual sino en el lloc, ara [[despoblat]], de Pintarrafes, que queda cap al noroest de l'actual ciutat. Este nom de Pintarrafes (o Pintarrafecs) sí que té orige àrap. En el dit lloc, s on hui s'alça la [[Ermita de Sant Bernat (Carlet)|ermita de Sant Bernat]], va ser s on varen nàixer [[Sant Bernat Màrtir]], Maria i Gràcia, fills del rei moro, que varen patir el martiri per haver-se convertit a la fe cristiana i ara són els patrons de [[Alzira]]. | ||
Els primers testimonis de l'activitat humana referits a '''Carlet''', ya que hi ha abundants restos trobats, que fan remontar els orígens del poblament a la prehistòria, ya que es varen trobar puntes de flecha, agulles i raspadors de sílex, procedents del [[Paleolític]] o [[Neolític]], en la nomenada Cova de Cosí (la Parra). | Els primers testimonis de l'activitat humana referits a '''Carlet''', ya que hi ha abundants restos trobats, que fan remontar els orígens del poblament a la prehistòria, ya que es varen trobar puntes de flecha, agulles i raspadors de sílex, procedents del [[Paleolític]] o [[Neolític]], en la nomenada Cova de Cosí (la Parra). | ||
| Llínea 112: | Llínea 111: | ||
| Alcalde_9 = Mª Ángeles Crespo Martínez | | Alcalde_9 = Mª Ángeles Crespo Martínez | ||
| Partit_9 = [[PPCV]] | | Partit_9 = [[PPCV]] | ||
}} | }} | ||
| Llínea 154: | Llínea 152: | ||
*'''[[Mercat municipal de Carlet|Mercat Municipal]] '''. Ubicat junt en el riu Magre en el punt on ho creua la carretera cap a [[Alginet]]. La seua frontera és una bella mostra d'art-decó presidida per l'escut republicà de '''Carlet'''. La resta de l'edifici és una nau metàlica. | *'''[[Mercat municipal de Carlet|Mercat Municipal]] '''. Ubicat junt en el riu Magre en el punt on ho creua la carretera cap a [[Alginet]]. La seua frontera és una bella mostra d'art-decó presidida per l'escut republicà de '''Carlet'''. La resta de l'edifici és una nau metàlica. | ||
[[File:Teatro El Siglo.JPG|thumb|Teatre El Sigle en Carlet]] | [[File:Teatro El Siglo.JPG|thumb|Teatre El Sigle en Carlet]] | ||
| Llínea 194: | Llínea 191: | ||
La cuina carleteta és variada. Entre els seus plats típics destaquen l'arròs al forn, l'arròs caldós, la paella, arròs en "''caçola''", la "''sardinà''" i la "''rosca en all''". És famosa la conserva de pimentons verdes i tomaques en aigua i sal, crida "''salmorra''" (salmorra). Antigament s'acostumava a menjar "sanc i ceba" que venien en el carrer (i també aigua de llima, en la corfa molt finament tallada de la llima, com beguda refrescant). | La cuina carleteta és variada. Entre els seus plats típics destaquen l'arròs al forn, l'arròs caldós, la paella, arròs en "''caçola''", la "''sardinà''" i la "''rosca en all''". És famosa la conserva de pimentons verdes i tomaques en aigua i sal, crida "''salmorra''" (salmorra). Antigament s'acostumava a menjar "sanc i ceba" que venien en el carrer (i també aigua de llima, en la corfa molt finament tallada de la llima, com beguda refrescant). | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{Reflist}} | {{Reflist}} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||