Diferència entre les revisions de "Antoni Gilabert"
m Apanye dos cosetes (enllaços) |
mSense resum d'edició |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Antoni Gilabert Fornés''' ([[Pedreguer]] 1716 – [[Valéncia]] 1792) fon un destacat arquitecte | '''Antoni Gilabert Fornés''' ([[Pedreguer]] [[1716]] – [[Valéncia]] [[1792]]) fon un destacat arquitecte [[Comunitat Valenciana|Valencià]] del [[sigle XVIII]]. | ||
== Formació == | == Formació == | ||
Fon estudiant d’arquitectura i matemàtiques en Valéncia, companyer de [[Tomàs Vicent Tosca]], qui seria més tart el famós Pare Tosca, el capellà “de les ralletes”, com era conegut popularment. A l’hora que seguia formant-se com a arquitecte, Gilabert encetà la seua activitat professional com a aparellador en companyia del seu cunyat Felip Rubio, qui havia segut u dels fundadors de la [[Real Acadèmia de Sant Carles]]. En 1768 s’encarregà de la secció d’arquitectura d’eixa Institució, i finalisada la seua formació, alcançà la direcció general de la Real Acadèmia de Sant Carles (1784). | Fon estudiant d’arquitectura i matemàtiques en Valéncia, companyer de [[Tomàs Vicent Tosca]], qui seria més tart el famós Pare Tosca, el capellà “de les ralletes”, com era conegut popularment. A l’hora que seguia formant-se com a arquitecte, Gilabert encetà la seua activitat professional com a aparellador en companyia del seu cunyat Felip Rubio, qui havia segut u dels fundadors de la [[Real Acadèmia de Sant Carles]]. En l'any [[1768]] s’encarregà de la secció d’arquitectura d’eixa Institució, i finalisada la seua formació, alcançà la direcció general de la Real Acadèmia de Sant Carles ([[1784]]). | ||
== Obres == | == Obres == | ||
Gilabert posà els fonaments del [[neoclassicisme]] en Valéncia: entre 1758 i 1760 proyectà la frontera de l’Aduana, actual Palau de Justícia, en un estil proper al del Pare Tosca; tornà al [[barroc]] en la remodelació de la Capella de Sant Vicent Ferrer, dins del convent de Sant Doménech, actualment Capitania. Pero les seues obres més reconegudes són l’iglésia de les Escoles Pies (1767-1771), ya en estil neoclàssic, i la reforma de la Catedral de Valéncia des de 1774. En l’àmbit rural treballà en l’iglésia de [[Callosa d'En Sarrià]] i en la casa del comte de Villapaterna ([[Nules]]), i també va fer els proyectes de les iglésies de [[L'Alcúdia de Carlet|l'Alcúdia]], [[Torís]] i [[Chestalgar]]. | Gilabert posà els fonaments del [[neoclassicisme]] en Valéncia: entre [[1758]] i [[1760]] proyectà la frontera de l’Aduana, actual [[Palau de Justícia]], en un estil proper al del Pare Tosca; tornà al [[barroc]] en la remodelació de la Capella de [[Sant Vicent Ferrer]], dins del [[convent de Sant Doménech]], actualment Capitania. Pero les seues obres més reconegudes són l’iglésia de les Escoles Pies ([[1767]]-[[1771]]), ya en estil neoclàssic, i la reforma de la [[Catedral de Valéncia]] des de [[1774]]. En l’àmbit rural treballà en l’iglésia de [[Callosa d'En Sarrià]] i en la casa del comte de Villapaterna ([[Nules]]), i també va fer els proyectes de les iglésies de [[L'Alcúdia de Carlet|l'Alcúdia]], [[Torís]] i [[Chestalgar]]. | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
*Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana, volum VII, pàgines 297 - 298, vore l’entrada "Gilabert Fornés, Antonio". Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, 2005. ISBN 84-87502-54-7. | *Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana, volum VII, pàgines 297 - 298, vore l’entrada "Gilabert Fornés, Antonio". Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, 2005. ISBN 84-87502-54-7. | ||
*Bérchez, J. (1987). ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert.'' Valéncia: Federico Doménech. ISBN 84-85402-43-X | *Bérchez, J. (1987). ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert.'' Valéncia: Federico Doménech. ISBN 84-85402-43-X | ||
[[Categoria:Valencians]] | |||
[[Categoria:Arquitectes]] | |||
[[Categoria:Arquitectes valencians]] | |||