Diferència entre les revisions de "Corea del Nort" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 28:

== Govern i política ==

[[Image:lkkkkdkdkdkdkkdkd.jpg|thumb|right|200px|El primer ministre rus [[Vladimir Putin]] en [[Kim Jong-II]].]]

Corea del Nort s'autodescriu com a república socialista autodependent. De totes formes, se rendix un pronunciat cult a la personalitat alrededor de [[Kim II Sung]] (el fundador de Corea del Nort i el primer i únic president del país) i son fill hereder Kim Jong II. Tras la mort de Kim II Sung en [[1994]], este no fon reemplaçat sino que se li nomenà "President Etern" i se li enterrà en el enorm [[Palau Memorial de Kumsusan]], en el centre de [[Pyongyant]].

Corea del Nort s'autodescriu com a república socialista autodependent. De totes formes, se rendix un pronunciat cult a la personalitat alrededor de [[Kim II Sung]] (el fundador de Corea del Nort i el primer i únic president del país) i son fill hereder Kim Jong II. Tras la mort de Kim II Sung en l'any [[1994]], este no fon reemplaçat sino que se li nomenà "President Etern" i se li enterrà en el enorm [[Palau Memorial de Kumsusan]], en el centre de [[Pyongyant]].

[[Kim Jong-il]] és comandant suprem del eixèrcit, president de la Comissió de Defensa Nacional i cap del comité militar del [[Partit dels treballadors de Corea]], pero fins a [[juliol]] de [[1995]] no havia asumit formalment la jefatura del Estat i del partit, que quedaren vacants a la mort de Kim II Sung. El òrgan màxim del Estat és la ''Asamblea Popular'', en 541 membres.

Una de les columnes vertebrals del país són ses Forces Armades, compostes per 1.127.700 efectius, segons dats de 1993, i atres forces revolucionàries, entre les que se destaquen la Guardia Roja de Campesins, en 3.800.000 efectius, i les Tropes de Seguritat que depenen del Ministeri de Seguritat Pública i conten en 115.000 efectius.

Una de les columnes vertebrals del país són ses Forces Armades, compostes per 1.127.700 efectius, segons dats de l'any 1993, i atres forces revolucionàries, entre les que se destaquen la Guardia Roja de Campesins, en 3.800.000 efectius, i les Tropes de Seguritat que depenen del Ministeri de Seguritat Pública i conten en 115.000 efectius.

En [[octubre]] de 2006 Corea del Nort va fer explosionar sa primera [[Bomba nuclear|bomba nuclear]], a pesar de les notables amenaces que en eixe sentit havia rebut per part dels [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] i atres països. En eixe llavors se prepararen fortes sancions contra el país.

Llínea 38:

El [[18 de decembre]] de [[2006]] se reanudaren les conversacions multilaterals en [[Beijing]], [[China]]. Una nova ronda de conversacions se realisà el 8 de febrer de 2007 en la capital china, en la que Corea del Nort va exigir compensacions generètiques. En el sext dia de tratatives a sis bandes, les delegacions e Corea del Nort, [[Corea del Sur]], [[Estats Units]], [[Rússia]], [[Japó]] i [[China]] formaren un acort en [[Beijing]] en els primers pasos per a la desnuclearisació de Corea del Nort. A canvit, la República Popular Democràtica de Corea receviria ajuda energètica equivalent a un milló de tonelades de [[Petròleu|petròleu]] i compesacions econòmiques.

El [[4 d'octubre]] de [[2007]], tras un encontre dels Caps d'EStat de Corea del Nort i [[Corea del Sur]], se firmà la [[Declaració de la Pau i Prosperitat]] per la que abdós parts remontaven els acorts de [[juny]] de [[2000]], manifestaven el seu desig de superar el armistici de la [[Guerra de Corea]] per a firmar la pau definitiva i Corea del Nort se mostrava disposta a abandonar el seu programa nuclear.

El [[4 d'octubre]] de [[2007]], tras un encontre dels Caps d'EStat de Corea del Nort i [[Corea del Sur]], se firmà la [[Declaració de la Pau i Prosperitat]] per la que abdós parts remontaven els acorts de [[juny]] de l'any [[2000]], manifestaven el seu desig de superar el armistici de la [[Guerra de Corea]] per a firmar la pau definitiva i Corea del Nort se mostrava disposta a abandonar el seu programa nuclear.

== Geografia ==

@@ Llínea 28: / Llínea 28: @@
 == Govern i política ==
 [[Image:lkkkkdkdkdkdkkdkd.jpg|thumb|right|200px|El primer ministre rus [[Vladimir Putin]] en [[Kim Jong-II]].]]
-Corea del Nort s'autodescriu com a república socialista autodependent. De totes formes, se rendix  un pronunciat cult a la personalitat alrededor de [[Kim II Sung]] (el fundador de Corea del Nort i el primer i únic president del país) i son fill hereder Kim Jong II. Tras la mort de Kim II Sung en [[1994]], este no fon reemplaçat sino que se li nomenà "President Etern" i se li enterrà en el enorm [[Palau Memorial de Kumsusan]], en el centre de [[Pyongyant]].
+Corea del Nort s'autodescriu com a república socialista autodependent. De totes formes, se rendix  un pronunciat cult a la personalitat alrededor de [[Kim II Sung]] (el fundador de Corea del Nort i el primer i únic president del país) i son fill hereder Kim Jong II. Tras la mort de Kim II Sung en l'any [[1994]], este no fon reemplaçat sino que se li nomenà "President Etern" i se li enterrà en el enorm [[Palau Memorial de Kumsusan]], en el centre de [[Pyongyant]].
 [[Kim Jong-il]] és comandant suprem del eixèrcit, president de la Comissió de Defensa Nacional i cap del comité militar del [[Partit dels treballadors de Corea]], pero fins a [[juliol]] de [[1995]] no havia asumit formalment la jefatura del Estat i del partit, que quedaren vacants a la mort de Kim II Sung. El òrgan màxim del Estat és la ''Asamblea Popular'', en 541 membres.
-Una de les columnes vertebrals del país són ses Forces Armades, compostes per 1.127.700 efectius, segons dats de 1993, i atres forces revolucionàries, entre les que se destaquen la Guardia Roja de Campesins, en 3.800.000 efectius, i les Tropes de Seguritat que depenen del Ministeri de Seguritat Pública i conten en 115.000 efectius.
+Una de les columnes vertebrals del país són ses Forces Armades, compostes per 1.127.700 efectius, segons dats de l'any 1993, i atres forces revolucionàries, entre les que se destaquen la Guardia Roja de Campesins, en 3.800.000 efectius, i les Tropes de Seguritat que depenen del Ministeri de Seguritat Pública i conten en 115.000 efectius.
 En [[octubre]] de 2006 Corea del Nort va fer explosionar sa primera [[Bomba nuclear|bomba nuclear]], a pesar de les notables amenaces que en eixe sentit havia rebut per part dels [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] i atres països. En eixe llavors se prepararen fortes sancions contra el país.
@@ Llínea 38: / Llínea 38: @@
 El [[18 de decembre]] de [[2006]] se reanudaren les conversacions multilaterals en [[Beijing]], [[China]]. Una nova ronda de conversacions se realisà el 8 de febrer de 2007 en la capital china, en la que Corea del Nort va exigir compensacions generètiques. En el sext dia de tratatives a sis bandes, les delegacions e Corea del Nort, [[Corea del Sur]], [[Estats Units]], [[Rússia]], [[Japó]] i [[China]] formaren un acort en [[Beijing]] en els primers pasos per a la desnuclearisació de Corea del Nort. A canvit, la República Popular Democràtica de Corea receviria ajuda energètica equivalent a un milló de tonelades de [[Petròleu|petròleu]] i compesacions econòmiques.
-El [[4 d'octubre]] de [[2007]], tras un encontre dels Caps d'EStat de Corea del Nort i [[Corea del Sur]], se firmà la [[Declaració de la Pau i Prosperitat]] per la que abdós parts remontaven els acorts de [[juny]] de [[2000]], manifestaven el seu desig de superar el armistici de la [[Guerra de Corea]] per a firmar la pau definitiva i Corea del Nort se mostrava disposta a abandonar el seu programa nuclear.
+El [[4 d'octubre]] de [[2007]], tras un encontre dels Caps d'EStat de Corea del Nort i [[Corea del Sur]], se firmà la [[Declaració de la Pau i Prosperitat]] per la que abdós parts remontaven els acorts de [[juny]] de l'any [[2000]], manifestaven el seu desig de superar el armistici de la [[Guerra de Corea]] per a firmar la pau definitiva i Corea del Nort se mostrava disposta a abandonar el seu programa nuclear.
 == Geografia ==