Diferència entre les revisions de "Palau del Marqués de Benicarló"
mSense resum d'edició |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La '''Casa del Marqués de Benicarló''' o '''Palau del Marqués de Benicarlo''', és un palauet barroc situat en el centre històric de la ciutat de [[Benicarló]], ([[Província de Castelló]]), declarat [[Be d'Interés Cultural]] en l'any [[2007]], per la [[Generalitat Valenciana]], en la categoria de Monument. | La '''Casa del Marqués de Benicarló''' o '''Palau del Marqués de Benicarlo''', és un palauet barroc situat en el centre històric de la ciutat de [[Benicarló]], ([[Província de Castelló]]), declarat [[Be d'Interés Cultural]] en l'any [[2007]], per la [[Generalitat Valenciana]], en la categoria de Monument. | ||
== Història == | == Història == | ||
Antiga seu del comanador de l'Orde de Montesa, durant el s[[igle XVIII]] el seu abandó va provocar el deteriorament fins que en l'any [[1776]] l'Orde va decidir permutar-la per un almagasén a Joaquim Miquel. El nou propietari, en este lloc, va edificar una nova casa. | Antiga seu del comanador de l'Orde de Montesa, durant el s[[igle XVIII]] el seu abandó va provocar el deteriorament fins que en l'any [[1776]] l'Orde va decidir permutar-la per un almagasén a Joaquim Miquel. El nou propietari, en este lloc, va edificar una nova casa. | ||
La casa, en el transcurs del temps, ha tingut diversos noms: Casa dels Miquel, Casa Gran i, des de l'any [[1905]], Casa del Marqués, per haver-hi obtingut el propietari, Juan Pérez San Millán i Miquel, el títul de Marqués de Benicarló. | La casa, en el transcurs del temps, ha tingut diversos noms: Casa dels Miquel, Casa Gran i, des de l'any [[1905]], Casa del Marqués, per haver-hi obtingut el propietari, Juan Pérez San Millán i Miquel, el títul de Marqués de Benicarló. | ||
Al ser una de les cases més grans de la població, l'edifici va ser desijat per la corporació municipal per traslladar-hi l'Ajuntament, i va ser obert expedient de compra en els anys [[1867]]-[[1868]], que quasi finalisat, es va tancar pels canvis polítics provocats per la revolució de [[1868]]. | Al ser una de les cases més grans de la població, l'edifici va ser desijat per la corporació municipal per traslladar-hi l'Ajuntament, i va ser obert expedient de compra en els anys [[1867]]-[[1868]], que quasi finalisat, es va tancar pels canvis polítics provocats per la revolució de [[1868]]. | ||
En els darrers anys, la corporació municipal ha tornat a estar interessada en adquirir la propietat, en este cas per preservar un dels més significatius edificis del patrimoni local, pero l'actual crisis ha pospost la compra, i entretant, la propietat ha canviat de mans. | En els darrers anys, la corporació municipal ha tornat a estar interessada en adquirir la propietat, en este cas per preservar un dels més significatius edificis del patrimoni local, pero l'actual crisis ha pospost la compra, i entretant, la propietat ha canviat de mans. | ||
== Arquitectura == | == Arquitectura == | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
La porta, en llinda i brancals de pedra en una senzilla moltura, està rematada per un escut en les armes dels Miquel, Lluís i Polo, i als extrems, dos obertures, una finestra a l'esquerra i una porta, que dona a una capella chicoteta, a la dreta; i damunt, dos balcons chicotets. | La porta, en llinda i brancals de pedra en una senzilla moltura, està rematada per un escut en les armes dels Miquel, Lluís i Polo, i als extrems, dos obertures, una finestra a l'esquerra i una porta, que dona a una capella chicoteta, a la dreta; i damunt, dos balcons chicotets. | ||
Del pis principal ixen tres balcons en tornapuntes, i damunt, tres ulls de bou, pel segon pis. La frontera lateral seguix el mateix esquema, en finestres, balcons chicotets, balcons i ulls de bou, que corresponen en les quatre plantes de l'edifici, i a mesura que avança cap al carrer de Sant Jaume, este esquema se simplifica. | Del pis principal ixen tres balcons en tornapuntes, i damunt, tres ulls de bou, pel segon pis. La frontera lateral seguix el mateix esquema, en finestres, balcons chicotets, balcons i ulls de bou, que corresponen en les quatre plantes de l'edifici, i a mesura que avança cap al carrer de Sant Jaume, este esquema se simplifica. | ||
En la planta baixa, una àmplia entrada de doble altura dona accés a dependències laterals, les de l'entresol en una galeria en balustrada, i permet l'entrada de carruages fins a la part posterior, passant entre dos escales simètriques, i atres estàncies, entre elles, la cuina de diari. | En la planta baixa, una àmplia entrada de doble altura dona accés a dependències laterals, les de l'entresol en una galeria en balustrada, i permet l'entrada de carruages fins a la part posterior, passant entre dos escales simètriques, i atres estàncies, entre elles, la cuina de diari. | ||
En la planta principal destaquen les tres estàncies que donen a la frontera principal, la central, una àmplia sala, i les laterals, dormitoris, en un sol cobert en ceràmica valenciana del [[sigle XVIII]], en motius vegetals. I una estància que dona al carrer Salines, la cuina, en totes les parets cobertes també de ceràmica valenciana del sigle XVIII en motius vegetals i figures, productes i faenes pròpies de la cuina d'aquells temps, en una concepció especular de l'espai, a on la cuina real queda reflectida en la cuina pintada | |||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||