Diferència entre les revisions de "II Congrés de la Llengua Valenciana"

← Edició anterior Edició següent →

VisualWikitext

@@ Llínea 33: / Llínea 33: @@
 Com afirmava Cooper la planificacio llingüistica perseguix objectius extrallingüistics, en Valencia el castella i el catala son adversaris naturals que desplacen i substituixen funcions llingüistiques que han segut propies del valencià.
-Dins del terme diglossia s'han de diferenciar factors socials com el prestigi i la disfuncio d'us. En Valencia existix una situacio d'hetereglossia a on els llocs A i B *alt i baix prestigi- estan ocupats per llengües diferents. La varietat A de prestigi, culta i dominant i la varietat B, sense prestigi, coloquial o nativa, aixina el catala ocupa el lloc A i el valencià es reduit a una funcio B. El castella ocupa tambe una posicio de predomini respecte al valencià, i inclus front al catala, al ser la llengua mes utilisada. Una sitiuacio comunicativa asimetrica i injusta.
+Dins del terme diglossia s'han de diferenciar factors socials com el prestigi i la disfuncio d'us. En Valencia existix una situacio d'hetereglossia a on els llocs A i B *alt i baix prestigi- estan ocupats per llengües diferents. La varietat A de prestigi, culta i dominant i la varietat B, sense prestigi, coloquial o nativa, aixina el catala ocupa el lloc A i el valencià es reduit a una funcio B. El castella ocupa tambe una posicio de predomini respecte al valencià, i inclus front al catala, al ser la llengua mes utilisada. Una sitiuacio comunicativa asimètrica i injusta.
 La percepcio i consciencia de la consciencia de la despersonalisacio es veu dificultada o alterada per politiques de desinformacio constant que es realisen de forma reiterada en el sistema educatiu i els mijos de comunicacio.