Diferència entre les revisions de "Cuba"
m Text reemplaça - 'l'ONU' a 'la ONU' |
m Text reemplaça - 'homens' a 'hòmens' |
||
| Llínea 342: | Llínea 342: | ||
El Govern Militar substitui el Congrés per un Consell Consultiu, eliminà la Constitucio del 40 i establi els Estatuts Constitucionals. Liquidà la llibertat d'expressio, de reunio, de folga i establi la pena de mort, eliminà l'Autonomia Universitaria. Feu un simulacre d'eleccions en 1954, en les que resultà ganadador. | El Govern Militar substitui el Congrés per un Consell Consultiu, eliminà la Constitucio del 40 i establi els Estatuts Constitucionals. Liquidà la llibertat d'expressio, de reunio, de folga i establi la pena de mort, eliminà l'Autonomia Universitaria. Feu un simulacre d'eleccions en 1954, en les que resultà ganadador. | ||
Com resistencia al Colp d'Estat sorgix la Generacio del Centenari, agrupacio de jovens que, complint-se el centenari del natalici de Josep Martí, foren abandonant progressivament la tendencia dels ortodoxos i s'inclinaren per l'idea de la lluita armada. [[Fidel Castre]] selecciona en 1953 a un grup de mes de cent | Com resistencia al Colp d'Estat sorgix la Generacio del Centenari, agrupacio de jovens que, complint-se el centenari del natalici de Josep Martí, foren abandonant progressivament la tendencia dels ortodoxos i s'inclinaren per l'idea de la lluita armada. [[Fidel Castre]] selecciona en 1953 a un grup de mes de cent hòmens i els recluta per a un nou pla d'alçament. Despuix de mesos d'entrenament en la Granjita Siboney, decidixen que era moment d'assaltar el Quarter Moncada. | ||
=== Revolucio i Socialisme (1959-actualitat) === | === Revolucio i Socialisme (1959-actualitat) === | ||
| Llínea 371: | Llínea 371: | ||
El [[15 d'abril]] de [[1961]] avions NULLs en insignies cubanes atacaren els aeroports de [[Sant Antoni dels Banys]], [[Ciutat Llibertat]] i [[Santiago de Cuba]], causant importants baixes. Al dia següent se declarà el caracter [[socialisme|socialiste]] de la revolucio, seguint les idees de [[Karl Marx]] i [[Vladimir Lenin]]. | El [[15 d'abril]] de [[1961]] avions NULLs en insignies cubanes atacaren els aeroports de [[Sant Antoni dels Banys]], [[Ciutat Llibertat]] i [[Santiago de Cuba]], causant importants baixes. Al dia següent se declarà el caracter [[socialisme|socialiste]] de la revolucio, seguint les idees de [[Karl Marx]] i [[Vladimir Lenin]]. | ||
El [[17 d'abril]] se produi un gran [[Invasio de Baïa de Porquerola|invasio en la Baïa de Porquerols]]. Les seues participants eren exiliats cubans entrenats i armats per la [[CIA]] en [[Nicaragua]] que tractarien de derrocar el govern. Portaven cinc barcos mercants, quinze lloses de desembarc, 1.500 | El [[17 d'abril]] se produi un gran [[Invasio de Baïa de Porquerola|invasio en la Baïa de Porquerols]]. Les seues participants eren exiliats cubans entrenats i armats per la [[CIA]] en [[Nicaragua]] que tractarien de derrocar el govern. Portaven cinc barcos mercants, quinze lloses de desembarc, 1.500 hòmens fortament armats, 16 avions B-26, 5 tancs, camions i artilleria, pero enfrontarien una força de mes de 30.000 hòmens be armats, entrenats i que havia rebut informes d'inteligencia sobre esta operacio.{{cita requerida}} | ||
Rapidament el govern movilisà les Forces Armades i per al mati del [[19 d'abril]] la brigada invasora havia segut derrotada. | Rapidament el govern movilisà les Forces Armades i per al mati del [[19 d'abril]] la brigada invasora havia segut derrotada. | ||
| Llínea 790: | Llínea 790: | ||
{{AP|Demografia de Cuba}} | {{AP|Demografia de Cuba}} | ||
Segons senyes de l'ultim cens, la poblacio resident en l'illa en l'any [[2002]] fon de 11.177.743 habitants, dels quals 50,03% eren dones i 49,97% | Segons senyes de l'ultim cens, la poblacio resident en l'illa en l'any [[2002]] fon de 11.177.743 habitants, dels quals 50,03% eren dones i 49,97% hòmens.<ref>[http://www.one.cu/aec2008/senyes/03Capitulo%20Poblacion.pdf Font: Oficina Nacional d'Estadistiques de Cuba.]</ref> En [[2009]], Cuba te una poblacio de 11.242.621 habitants segons l'Oficina Nacional d'Estadistiques (O.N.I.), organisme estatal encarregat de portar les senyes demografiques cubans.<ref name=one2009>{{cita web |url=http://www.one.cu/panoramaterritorial2009.htm|autor=[http://www.one.cu/ Oficina Nacional d'Estadistiques de Cuba]|título=Panorama Territorial. Cuba 2009. | ||
|fechaacceso=4-5-2010}}</ref> Se tracta del país mes poblat del [[El Carip|Carip]] insular, la seua densitat de poblacio es de 102,3 hab/km<sup>2</sup>. L'edat promig dels cubans es de 35,1 anys,<ref>{{cita web |url=http://www.cuba-hostels.com/es/guia-cuba/index.html|autor=Cuba-Hotels|título=Guia Oficial de Cuba|fechaaacceso=5-5-2010}}</ref> i el 16,3% de la poblacio sobrepassa els 60 anys d'edat ([[2007]]).<ref>[http://www.one.cu/aec2007/esp/03_tabla_cuadro.htm Oficina Nacional d'Estadistiques de la Republica de Cuba. ''Quadro 3.3 - Poblacio mija segons grups d'edats, sexes i zones, any 2007'' (Archiu excel)]</ref> La [[esperança de vida]] promig es de 78 anys, una de les mes elevades de [[America Llatina]].<ref name=one2009 /> | |fechaacceso=4-5-2010}}</ref> Se tracta del país mes poblat del [[El Carip|Carip]] insular, la seua densitat de poblacio es de 102,3 hab/km<sup>2</sup>. L'edat promig dels cubans es de 35,1 anys,<ref>{{cita web |url=http://www.cuba-hostels.com/es/guia-cuba/index.html|autor=Cuba-Hotels|título=Guia Oficial de Cuba|fechaaacceso=5-5-2010}}</ref> i el 16,3% de la poblacio sobrepassa els 60 anys d'edat ([[2007]]).<ref>[http://www.one.cu/aec2007/esp/03_tabla_cuadro.htm Oficina Nacional d'Estadistiques de la Republica de Cuba. ''Quadro 3.3 - Poblacio mija segons grups d'edats, sexes i zones, any 2007'' (Archiu excel)]</ref> La [[esperança de vida]] promig es de 78 anys, una de les mes elevades de [[America Llatina]].<ref name=one2009 /> | ||
| Llínea 854: | Llínea 854: | ||
Despuix de el nomenament d'un verdanc (Jaume Ortega) i la visita del Papa Joan Pau II, s'ha produit una apertura dels mijos de comunicacio, se declarà feriat el 25 de decembre i s'han autorisat provessons durant la Semana Santa i la festa de la [[Verge de la Caritat del Coure]] el 8 de setembre. | Despuix de el nomenament d'un verdanc (Jaume Ortega) i la visita del Papa Joan Pau II, s'ha produit una apertura dels mijos de comunicacio, se declarà feriat el 25 de decembre i s'han autorisat provessons durant la Semana Santa i la festa de la [[Verge de la Caritat del Coure]] el 8 de setembre. | ||
A conseqüencia de la tracta esclavista prolongada per varis sigles, durant l'etapa colonial s'introduiren en Cuba diverses manifestacions religioses, d'acort en els diferents pobles que aplegaren des de [[Africa]] en el trascolament d' | A conseqüencia de la tracta esclavista prolongada per varis sigles, durant l'etapa colonial s'introduiren en Cuba diverses manifestacions religioses, d'acort en els diferents pobles que aplegaren des de [[Africa]] en el trascolament d'hòmens. Des de llavors, lo hispa i lo africa constituixen els dos troncs etnoculturales principals de la nacionalitat cubana, en la que també coincidixen atres cultures (caribeña, estadounidenc, chinenca i del restant d'Europa), en un complex proces de transculturación i entravessament, que ha portat com conseqüencia una composicio sui géneris. | ||