Diferència entre les revisions de "Valéncia"
| Llínea 72: | Llínea 72: | ||
Conquista de Valéncia per [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] (Rei d'Aragó i Comte de Barcelona) en [[1238]]. Se crea una nova llei per al Regne, [[Els Furs|''els Furs'']] que anys després se varen fer extensius al restant del [[Regne de Valéncia]] i se realisà el repartiment de les terres com queda testimoniat en el [[Llibre del Repartiment de Valéncia|Llibre del Repartiment]]. | Conquista de Valéncia per [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] (Rei d'Aragó i Comte de Barcelona) en l'any [[1238]]. Se crea una nova llei per al Regne, [[Els Furs|''els Furs'']] que anys després se varen fer extensius al restant del [[Regne de Valéncia]] i se realisà el repartiment de les terres com queda testimoniat en el [[Llibre del Repartiment de Valéncia|Llibre del Repartiment]]. | ||
En [[1348]] la pesta negra i successives epidèmies delmen la població de la ciutat, mentres estalla una revolta ciutadana contra els excessos del rei, la guerra de l'Unió. | En [[1348]] la pesta negra i successives epidèmies delmen la població de la ciutat, mentres estalla una revolta ciutadana contra els excessos del rei, la guerra de l'Unió. | ||
| Llínea 78: | Llínea 78: | ||
En [[1363]] i [[1364]] la ciutat repel per dos vegades l'assalt de les tropes castellanes. Com premi, el rei [[Pere el Cerimoniós]] concedix a la ciutat el títul de ''Dos vegades lleal'', que queda representat per les dos eles que ostenta [[Escut de Valéncia|l'escut de la ciutat]]. | En [[1363]] i [[1364]] la ciutat repel per dos vegades l'assalt de les tropes castellanes. Com premi, el rei [[Pere el Cerimoniós]] concedix a la ciutat el títul de ''Dos vegades lleal'', que queda representat per les dos eles que ostenta [[Escut de Valéncia|l'escut de la ciutat]]. | ||
En [[1391]] els cristians assalten el barri judeu i els obliguen a convertir-se al cristianisme, posteriorment, en [[1456]], els àraps de la ciutat seguixen la mateixa sort. | En l'any [[1391]] els cristians assalten el barri judeu i els obliguen a convertir-se al cristianisme, posteriorment, en [[1456]], els àraps de la ciutat seguixen la mateixa sort. | ||
Després de la mort sense descendents de [[Martí l'Humà]], el [[Compromís de Casp]] instaura un nou llinage, la família castellana dels [[Casa de Trastàmara|Trastàmara]], en la [[Corona d'Aragó]]. | Després de la mort sense descendents de [[Martí l'Humà]], el [[Compromís de Casp]] instaura un nou llinage, la família castellana dels [[Casa de Trastàmara|Trastàmara]], en la [[Corona d'Aragó]]. | ||
| Llínea 85: | Llínea 85: | ||
<u>'''La Renaixença Valenciana'''</u> | <u>'''La Renaixença Valenciana'''</u> | ||
El [[sigle XV]] és el de major expansió i creiximent de la Cultura Valenciana. És conegut com el ''[[Sigle d'Or Valencià|El Sigle d'Or Valencià]] ''. Ve acompanyat d'un creiximent demogràfic que situà a la ciutat com la més poblada de la [[Corona d'Aragó]], passant de 40.000 habitants en [[1418]] a 75.000 en [[1483]]. | El [[sigle XV]] és el de major expansió i creiximent de la Cultura Valenciana. És conegut com el ''[[Sigle d'Or Valencià|El Sigle d'Or Valencià]] ''. Ve acompanyat d'un creiximent demogràfic que situà a la ciutat com la més poblada de la [[Corona d'Aragó]], passant de 40.000 habitants en l'any [[1418]] a 75.000 en [[1483]]. | ||
La construcció de grans palaus i iglésies com les [[Torres dels Serrans]] o [[Torre del Micalet|''el Micalet'']] (campanar de la [[Sèu de Valéncia]]). Se reactiva el comerç en la creació de la ''Taula de canvis'', i al erigir-se la [[Llonja de la Seda|Llonja de la Seda i dels Mercaders]] ([[1482]]), que se convertí en u dels mercats més importants del [[Mediterràneu]] al que acodixen mercaders de tota [[Europa]], principalment pel comerç de teixits de seda. | La construcció de grans palaus i iglésies com les [[Torres dels Serrans]] o [[Torre del Micalet|''el Micalet'']] (campanar de la [[Sèu de Valéncia]]). Se reactiva el comerç en la creació de la ''Taula de canvis'', i al erigir-se la [[Llonja de la Seda|Llonja de la Seda i dels Mercaders]] ([[1482]]), que se convertí en u dels mercats més importants del [[Mediterràneu]] al que acodixen mercaders de tota [[Europa]], principalment pel comerç de teixits de seda. | ||
S'imprimix ''Obres o trobes en lahors de la Verge Maria'' [[Obres o trobes en lahors de la Verge Maria|el primer llibre imprés en Espanya]] en Llengua Valenciana. L'introducció de l'imprenta valenciana produïx un gran auge de les obres escrites. En lliteratura florix la producció escrita de la mà dels autors [[Joanot Martorell]], [[Ausias March]], [[Joan Roiç de Corella|Joan Roiç de Corella]] o [[Isabel de Villena]]. En pintura i escultura apareixen artistes com [[Damià Forment]], [[Lluís Dalmau]] o [[Gonçal Peris]]. En [[1502]] se funda l'[[Universitat de Valéncia]] baix el nom d'''Estudi General''. | S'imprimix ''Obres o trobes en lahors de la Verge Maria'' [[Obres o trobes en lahors de la Verge Maria|el primer llibre imprés en Espanya]] en Llengua Valenciana. L'introducció de l'imprenta valenciana produïx un gran auge de les obres escrites. En lliteratura florix la producció escrita de la mà dels autors [[Joanot Martorell]], [[Ausias March]], [[Joan Roiç de Corella|Joan Roiç de Corella]] o [[Isabel de Villena]]. En pintura i escultura apareixen artistes com [[Damià Forment]], [[Lluís Dalmau]] o [[Gonçal Peris]]. En l'any [[1502]] se funda l'[[Universitat de Valéncia]] baix el nom d'''Estudi General''. | ||
<u>'''Pèrdua dels Furs'''</u> | <u>'''Pèrdua dels Furs'''</u> | ||
A principis del [[sigle XVIII]], durant la [[Guerra de Successió Espanyola]], Valéncia s'alià en el [[archiduc Carles|Archiduc Carles d'Àustria]]. En giner de [[1706]], Charles Mordaunt, o lord Peterborough, qui liderava als anglesos, obligà a l'eixèrcit borbònic a una retirada. Durant 16 mesos defensaren la ciutat després de varis intents de expulsar-los. | A principis del [[sigle XVIII]], durant la [[Guerra de Successió Espanyola]], Valéncia s'alià en el [[archiduc Carles|Archiduc Carles d'Àustria]]. En [[giner]] de l'amy [[1706]], Charles Mordaunt, o lord Peterborough, qui liderava als anglesos, obligà a l'eixèrcit borbònic a una retirada. Durant 16 mesos defensaren la ciutat després de varis intents de expulsar-los. | ||
Després de la victòria borbònica en la [[batalla d'Almansa]], 25 d'abril [[1707]], l'eixercit anglés evacuà Valéncia i la ciutat. | Després de la victòria borbònica en la [[batalla d'Almansa]], 25 d'abril [[1707]], l'eixercit anglés evacuà Valéncia i la ciutat. | ||