Diferència entre les revisions de "Auguste Comte" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 3:

'''Isidore Marie Auguste François Xavier Comte''' ([[Montpellier]], [[19 de giner]] de [[1798]] - Montpellier, [[5 de setembre]] de [[1857]]) fon un [[filòsof]] [[francés]], considerat el fundador del [[positivisme]] i un dels iniciadors de la [[Sociologia]] .

Llector de [[David Hume]] i [[Condorcet]], fon decisivament influït per [[Henri de Saint-Simon]] —en qui ~~col·laborà del~~ [[1817]] al [[1823]]—, vixqué modestament com a "repetidor" de matemàtiques a l'École Polytechnique.

Llector de [[David Hume]] i [[Condorcet]], fon decisivament influït per [[Henri de Saint-Simon]] —en qui colaborà de l'any [[1817]] a l'any [[1823]]—, vixqué modestament com a "repetidor" de matemàtiques en l'École Polytechnique.

El més important dels cursos que hi dictà donà lloc a la seua obra magna, ''Cours de philosophie positive'' (sis volums, 1830-42), les idees directives del qual resumí en el ''Discours sur l'esprit positif'' ([[1844]]). El recort de Clotilde de Vaux, que morí al cap de dos anys d'haver-la coneguda, li inspirà la "religió de la humanitat". D'este periodo són el ''Système de politique positive ou Traité de sociologie instituant la Religion de l'Humanité'' (quatre volums, [[1851]]-[[1854]]), el ''Catéchisme positiviste'' ([[1852]]) i la ''Synthèse subjective'' ([[1856]]).

@@ Llínea 3: / Llínea 3: @@
 '''Isidore Marie Auguste François Xavier Comte''' ([[Montpellier]], [[19 de giner]] de [[1798]] - Montpellier, [[5 de setembre]] de [[1857]]) fon un [[filòsof]] [[francés]], considerat el fundador del [[positivisme]] i un dels iniciadors de la [[Sociologia]] .
-Llector de [[David Hume]] i [[Condorcet]], fon decisivament influït per [[Henri de Saint-Simon]] —en qui col·laborà del [[1817]] al [[1823]]—, vixqué modestament com a "repetidor" de matemàtiques a l'École Polytechnique.
+Llector de [[David Hume]] i [[Condorcet]], fon decisivament influït per [[Henri de Saint-Simon]] —en qui colaborà de l'any [[1817]] a l'any [[1823]]—, vixqué modestament com a "repetidor" de matemàtiques en l'École Polytechnique.
 El més important dels cursos que hi dictà donà lloc a la seua obra magna, ''Cours de philosophie positive'' (sis volums, 1830-42), les idees directives del qual resumí en el ''Discours sur l'esprit positif'' ([[1844]]). El recort de Clotilde de Vaux, que morí al cap de dos anys d'haver-la coneguda, li inspirà la "religió de la humanitat". D'este periodo són el ''Système de politique positive ou Traité de sociologie instituant la Religion de l'Humanité'' (quatre volums, [[1851]]-[[1854]]), el ''Catéchisme positiviste'' ([[1852]]) i la ''Synthèse subjective'' ([[1856]]).