Diferència entre les revisions de "Monasteri d'Ócsa" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 8:

A mitan del [[sigle XVI]], en part pel perill dels invasors turcs otomans, i per l'esclat i la reforma de Luter, els sacerdots varen abandonar el complex religiós. D'esta forma, els calvinistes pronte varen prendre el lloc i ho varen utilisar fins a mijan el [[sigle XVII]]. Para [[1675]] el monasteri ya caria de sostre, i para [[1702]] la situació del seu estat va empijorar encara més, davant açò els catòlics varen intentar recuperar l'iglésia de manera no exitosa, i els calvinistes finalment varen obtindre el permís real de [[María Teresa I d'Àustria]] per a poder restaurar-ho.

En els següents anys el monasteri i la seua iglésia varen sofrir més perdudes encara, en l'any [[1872]] un raig va causar greus danys, en [[1884]] un incendi, començant la seua restauració final en [[1897]]. Entre [[1922]] i [[1924]] les torres varen ser elevades un nivell més alt segons els plans de l'arquitecte hongarés '''Ernő Foerk''', i de [[1986]] a [[1992]] es va realisar una investigació arqueològica que va permetre el coneiximent de detalls ~~medievals~~ de l'estructura.

En els següents anys el monasteri i la seua iglésia varen sofrir més perdudes encara, en l'any [[1872]] un raig va causar greus danys, en [[1884]] un incendi, començant la seua restauració final en [[1897]]. Entre [[1922]] i [[1924]] les torres varen ser elevades un nivell més alt segons els plans de l'arquitecte hongarés '''Ernő Foerk''', i de [[1986]] a [[1992]] es va realisar una investigació arqueològica que va permetre el coneiximent de detalls migevals de l'estructura.

[[Categoria:Arquitectura]]

@@ Llínea 8: / Llínea 8: @@
 A mitan del [[sigle XVI]], en part pel perill dels invasors turcs otomans, i per l'esclat i la reforma de Luter, els sacerdots varen abandonar el complex religiós. D'esta forma, els calvinistes pronte varen prendre el lloc i ho varen utilisar fins a mijan el [[sigle XVII]]. Para [[1675]] el monasteri ya caria de sostre, i para [[1702]] la situació del seu estat va empijorar encara més, davant açò els catòlics varen intentar recuperar l'iglésia de manera no exitosa, i els calvinistes finalment varen obtindre el permís real de [[María Teresa I d'Àustria]] per a poder restaurar-ho.
-En els següents anys el monasteri i la seua iglésia varen sofrir més perdudes encara, en l'any [[1872]] un raig va causar greus danys, en [[1884]] un incendi, començant la seua restauració final en [[1897]]. Entre [[1922]] i [[1924]] les torres varen ser elevades un nivell més alt segons els plans de l'arquitecte hongarés '''Ernő Foerk''', i de [[1986]] a [[1992]] es va realisar una investigació arqueològica que va permetre el coneiximent de detalls medievals de l'estructura.
+En els següents anys el monasteri i la seua iglésia varen sofrir més perdudes encara, en l'any [[1872]] un raig va causar greus danys, en [[1884]] un incendi, començant la seua restauració final en [[1897]]. Entre [[1922]] i [[1924]] les torres varen ser elevades un nivell més alt segons els plans de l'arquitecte hongarés '''Ernő Foerk''', i de [[1986]] a [[1992]] es va realisar una investigació arqueològica que va permetre el coneiximent de detalls migevals de l'estructura.
 [[Categoria:Arquitectura]]