Diferència entre les revisions de "Catedral de Valéncia" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 66:

Si caminem des de l'Almoina deixant la catedral a la nostra esquerra trobem just davant del Centre Arqueològic de la Almoina una chicoteta capella, la de Sant Jordi. Segons les cròniques, el [[9 d'octubre]] de [[1238]], conquistada la ciutat de [[Valéncia]], [[Jaume I]] se dirigí a la mesquita major, i feu la primera missa en el lloc a on hui se troba esta capella de Sant Jordi, adosada a la part exterior del àbsit.

En l'interior de la capella, sobre un altar, n'hi ha un retaule gòtic, en una pintura de Sant Jordi i un ròtul que diu: ''Sant Jordi en la batalla del Puig de Santa Maria. Any [[1237]]. Esta pintura és molt pareguda -a chicoteta escala- al ~~quadre~~ que se conserva en la Victoria and Albert Museum de Londres i que allí es diu "Sant George in the Battle of Puig".

En l'interior de la capella, sobre un altar, n'hi ha un retaule gòtic, en una pintura de Sant Jordi i un ròtul que diu: ''Sant Jordi en la batalla del Puig de Santa Maria. Any [[1237]]. Esta pintura és molt pareguda -a chicoteta escala- al quadro que se conserva en la Victoria and Albert Museum de Londres i que allí es diu "Sant George in the Battle of Puig".

=== Obra Nova ===

Llínea 129:

Obra d'Andreu Julià en estil gòtic florit ([[1356]]-[[1369]]), l'actual capella del Sant Càliç se destinava en un principi a la celebració de reunions del capítul de la catedral, es dir, a sala capitular. També se gastava per a enterros de prelats i canonges, i en el seu sub-pis n'hi ha una cripta que hui es troba cegada. Posteriorment va servir de càtedra de teologia, sent també aprofitada per a reunir-se les Corts Valencianes. Més tart va rebre el nom de la Capella del Crist de la Bona Mort, pero en l'any [[1916]] se va decidir el traslladament del Sant Càliç a la capella, d'a on prové el seu actual nom.

Originalment era una capella exenta, pero en l'any [[1496]] [[Pere Comte]] va concloure el passadiç, en estil gòtic florit, que l'unia en el rest de la catedral. Per a accedir, n'hi ha que entrar per la porta dels Ferros i girar a ma dreta fins que trobem una entrada al corredor o sala d'accés, al final de la qual n'hi ha una portalada gòtica en pedra que permet l'ingrés en la capella. En este passadiç d'accés trobem cinc sepulcres gòtics de pedra, u dels quals del bisbe Vidal de Blans, que manà edificar l'Adoració dels Pastors, obra de l'any [[1472]], de Paolo de San Leocadio. Esta obra, que es troba en un estat de conservació pèssim, era un dels frescs que realisà per a mostrar la seua maestria i acreditar-se per a pintar el presbiteri i és, al mateix temps, una de ls primeres pintures renaixentistes -si no la primera- feta en la [[Península Ibèrica]]. Front a est fresc n'hi ha un retaule de Sant Miquel posterior, de principis del [[sigle XVI]], obra sojorna del Mestre de Gavarda, encara d'estructura gòtica, encara que de transició al Renaiximent. Resulta interessant comparar-lo tant en l'Adoració dels Pastors de Paolo de Sany Leocadi com en el ~~quadre~~ de Batisme del Crist, obra de madurea del mateix Macip.

Originalment era una capella exenta, pero en l'any [[1496]] [[Pere Comte]] va concloure el passadiç, en estil gòtic florit, que l'unia en el rest de la catedral. Per a accedir, n'hi ha que entrar per la porta dels Ferros i girar a ma dreta fins que trobem una entrada al corredor o sala d'accés, al final de la qual n'hi ha una portalada gòtica en pedra que permet l'ingrés en la capella. En este passadiç d'accés trobem cinc sepulcres gòtics de pedra, u dels quals del bisbe Vidal de Blans, que manà edificar l'Adoració dels Pastors, obra de l'any [[1472]], de Paolo de San Leocadio. Esta obra, que es troba en un estat de conservació pèssim, era un dels frescs que realisà per a mostrar la seua maestria i acreditar-se per a pintar el presbiteri i és, al mateix temps, una de ls primeres pintures renaixentistes -si no la primera- feta en la [[Península Ibèrica]]. Front a est fresc n'hi ha un retaule de Sant Miquel posterior, de principis del [[sigle XVI]], obra sojorna del Mestre de Gavarda, encara d'estructura gòtica, encara que de transició al Renaiximent. Resulta interessant comparar-lo tant en l'Adoració dels Pastors de Paolo de Sany Leocadi com en el quadro de Batisme del Crist, obra de madurea del mateix Macip.

=== Girola ===

@@ Llínea 66: / Llínea 66: @@
 Si caminem des de l'Almoina deixant la catedral a la nostra esquerra trobem just davant del Centre Arqueològic de la Almoina una chicoteta capella, la de Sant Jordi. Segons les cròniques, el [[9 d'octubre]] de [[1238]], conquistada la ciutat de [[Valéncia]], [[Jaume I]] se dirigí a la mesquita major, i feu la primera missa en el lloc a on hui se troba esta capella de Sant Jordi, adosada a la part exterior del àbsit.
-En l'interior de la capella, sobre un altar, n'hi ha un retaule gòtic, en una pintura de Sant Jordi i un ròtul que diu: ''Sant Jordi en la batalla del Puig de Santa Maria. Any [[1237]]. Esta pintura és molt pareguda -a chicoteta escala- al quadre que se conserva en la Victoria and Albert Museum de Londres i que allí es diu "Sant George in the Battle of Puig".
+En l'interior de la capella, sobre un altar, n'hi ha un retaule gòtic, en una pintura de Sant Jordi i un ròtul que diu: ''Sant Jordi en la batalla del Puig de Santa Maria. Any [[1237]]. Esta pintura és molt pareguda -a chicoteta escala- al quadro que se conserva en la Victoria and Albert Museum de Londres i que allí es diu "Sant George in the Battle of Puig".
 === Obra Nova ===
@@ Llínea 129: / Llínea 129: @@
 Obra d'Andreu Julià en estil gòtic florit ([[1356]]-[[1369]]), l'actual capella del Sant Càliç se destinava en un principi a la celebració de reunions del capítul de la catedral, es dir, a sala capitular. També se gastava per a enterros de prelats i canonges, i en el seu sub-pis n'hi ha una cripta que hui es troba cegada. Posteriorment va servir de càtedra de teologia, sent també aprofitada per a reunir-se les Corts Valencianes. Més tart va rebre el nom de la Capella del Crist de la Bona Mort, pero en l'any [[1916]] se va decidir el traslladament del Sant Càliç a la capella, d'a on prové el seu actual nom.
-Originalment era una capella exenta, pero en l'any [[1496]] [[Pere Comte]] va concloure el passadiç, en estil gòtic florit, que l'unia en el rest de la catedral. Per a accedir, n'hi ha que entrar per la porta dels Ferros i girar a ma dreta fins que trobem una entrada al corredor o sala d'accés, al final de la qual n'hi ha una portalada gòtica en pedra que permet l'ingrés en la capella. En este passadiç d'accés trobem cinc sepulcres gòtics de pedra, u dels quals del bisbe Vidal de Blans, que manà edificar l'Adoració dels Pastors, obra de l'any [[1472]], de Paolo de San Leocadio. Esta obra, que es troba en un estat de conservació pèssim, era un dels frescs que realisà per a mostrar la seua maestria i acreditar-se per a pintar el presbiteri i és, al mateix temps, una de ls primeres pintures renaixentistes -si no la primera- feta en la [[Península Ibèrica]]. Front a est fresc n'hi ha un retaule de Sant Miquel posterior, de principis del [[sigle XVI]], obra sojorna del Mestre de Gavarda, encara d'estructura gòtica, encara que de transició al Renaiximent. Resulta interessant comparar-lo tant en l'Adoració dels Pastors de Paolo de Sany Leocadi com en el quadre de Batisme del Crist, obra de madurea del mateix Macip.
+Originalment era una capella exenta, pero en l'any [[1496]] [[Pere Comte]] va concloure el passadiç, en estil gòtic florit, que l'unia en el rest de la catedral. Per a accedir, n'hi ha que entrar per la porta dels Ferros i girar a ma dreta fins que trobem una entrada al corredor o sala d'accés, al final de la qual n'hi ha una portalada gòtica en pedra que permet l'ingrés en la capella. En este passadiç d'accés trobem cinc sepulcres gòtics de pedra, u dels quals del bisbe Vidal de Blans, que manà edificar l'Adoració dels Pastors, obra de l'any [[1472]], de Paolo de San Leocadio. Esta obra, que es troba en un estat de conservació pèssim, era un dels frescs que realisà per a mostrar la seua maestria i acreditar-se per a pintar el presbiteri i és, al mateix temps, una de ls primeres pintures renaixentistes -si no la primera- feta en la [[Península Ibèrica]]. Front a est fresc n'hi ha un retaule de Sant Miquel posterior, de principis del [[sigle XVI]], obra sojorna del Mestre de Gavarda, encara d'estructura gòtica, encara que de transició al Renaiximent. Resulta interessant comparar-lo tant en l'Adoració dels Pastors de Paolo de Sany Leocadi com en el quadro de Batisme del Crist, obra de madurea del mateix Macip.
 === Girola ===