Diferència entre les revisions de "Izquierda Unida"

m Text reemplaça - ' van ' a ' varen '
m Text reemplaça - 'només' a 'a soles'
Llínea 22: Llínea 22:
Entre 1986 i 1988 alguns dels partits menors que inicialment havien constituït IU l'abandonen: el Partido Humanista, la Federación Progresista i el Partido Carlista. IU es convertix cada vegada més en una organisació de partits i associacions agrupats entorn al PCE, que posseïx el número més gran d'afiliats, integrant al seu torn un considerable número d'independents no afiliats al PCE.
Entre 1986 i 1988 alguns dels partits menors que inicialment havien constituït IU l'abandonen: el Partido Humanista, la Federación Progresista i el Partido Carlista. IU es convertix cada vegada més en una organisació de partits i associacions agrupats entorn al PCE, que posseïx el número més gran d'afiliats, integrant al seu torn un considerable número d'independents no afiliats al PCE.


En febrer de 1989 se celebra la I Assamblea General, que aprova la seua transformació de coalició electoral en "moviment polític i social". Concorren prop de mil delegats, dels quals només el 25% han segut designats pels partits integrats en la coalició, i el restant són directament triats pels afiliats de les diverses comunitats autònomes. Es tria una Presidència Colegiada (més tart es denominarà Presidència Federal) que tria com a coordinador general a Gerardo Iglesias.
En febrer de 1989 se celebra la I Assamblea General, que aprova la seua transformació de coalició electoral en "moviment polític i social". Concorren prop de mil delegats, dels quals a soles el 25% han segut designats pels partits integrats en la coalició, i el restant són directament triats pels afiliats de les diverses comunitats autònomes. Es tria una Presidència Colegiada (més tart es denominarà Presidència Federal) que tria com a coordinador general a Gerardo Iglesias.


== Funcionament intern ==
== Funcionament intern ==