Diferència entre les revisions de "Alacant" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 43:

=== Orígens ===

[[Image: Skyline_de_Alicante.JPG|250px|thumb|<center>Vista del port i el [[Castell de Santa Bàrbera]].</center>]]

Els orígens d'Alacant se remonten provablement a poblats [[iber]]s. Existix l'evidencia arqueològica de factories comercials [[fenici]]es (el [[Palmerar d'Elig]], els Banys de la Reina en [[El Campello]]...) que presuponen l'existència d'una factoria similar en Alacant, en la que més tart, colons [[Grècia Antiga|grecs]] de [[Fòcea]], en [[Àsia Menor]], fundaren un assentament nomenat ''Akra Leuké'' (Pic Blanc) en el [[324 a. C]]. En el [[201 a. C]] els [[Antiga Roma|romans]] capturen la ciutat i la nomenen ''[[Lucentum]] ''. En realitat, a la ciutat li deyen 'Leucante'' o ''Leucant''; ''Lucentum'' és una llatinisme del nom original que ~~només~~ va existir en els mapes romans.

Els orígens d'Alacant se remonten provablement a poblats [[iber]]s. Existix l'evidencia arqueològica de factories comercials [[fenici]]es (el [[Palmerar d'Elig]], els Banys de la Reina en [[El Campello]]...) que presuponen l'existència d'una factoria similar en Alacant, en la que més tart, colons [[Grècia Antiga|grecs]] de [[Fòcea]], en [[Àsia Menor]], fundaren un assentament nomenat ''Akra Leuké'' (Pic Blanc) en el [[324 a. C]]. En el [[201 a. C]] els [[Antiga Roma|romans]] capturen la ciutat i la nomenen ''[[Lucentum]] ''. En realitat, a la ciutat li deyen 'Leucante'' o ''Leucant''; ''Lucentum'' és una llatinisme del nom original que a soles va existir en els mapes romans.

===Periodo islàmic===

Llínea 146:

Alacant conta en un [[clima mediterràneu]] àrit, en temperatures suaus durant l'any i pluges escasses, concentrades en els periodos equinoccials. Les temperatures oscilen entre els 16,8 i 6,2é de [[giner]] i els 30,6 i 20,4 d'[[agost]], sent la temperatura mija anual de 17,8é, contant-se com a excepcionals tant les gelades com les temperatures per damunt dels 40. L'oscilació tèrmica diària és molt chicoteta degut a l'influència marítima, encara que en episodis ocasionals de vent de ponent pot superar els 15. Respecta a l'oscilació anual, esta és també reduïda, aixina que els hiverns són suaus i els estius calorosos.

Les precipitacions són de 336 mm anuals sent [[setembre]] i [[octubre]] els mesos més plujosos degut a les pluges torrencials causades per la [[gota freda]], que poden conseguir més de 200 mm en 24 hores causant severes [[inundació|inundacions]]. Esta irregularitat és lo que explica que a l'any ~~només~~ hi haja 37 dies plujosos mentres que les hores de sol són 2.864.

Les precipitacions són de 336 mm anuals sent [[setembre]] i [[octubre]] els mesos més plujosos degut a les pluges torrencials causades per la [[gota freda]], que poden conseguir més de 200 mm en 24 hores causant severes [[inundació|inundacions]]. Esta irregularitat és lo que explica que a l'any a soles hi haja 37 dies plujosos mentres que les hores de sol són 2.864.

Els récorts de temperatura màxima en Alacant són 41,4 el [[4 de juliol]] de [[1994]], 41,2 el [[12 de juliol]] de [[1961]] i 40,4 el [[18 d'agost]] de [[1949]]. Els de temperatura mínima són -4,6 el [[12 de febrer]] de [[1956]] i -2,6 el [[3 de giner]] de [[1971]] i el [[26 de decembre]] de [[1962]]. Els récorts de precipitació en 24 hores són els 270,2 mm del [[30 de setembre]] de [[1997]] i els 220,2 mm del [[19 d'octubre]] de [[1982]].

Llínea 280:

Alacant és una ciutat de gran dinamisme econòmic, fonamentat principalment en el sector servicis, que proporciona empleu al 84,2% de la població activa (senyes a març del 2005 [http://www.cajaespana.És/pubweb/decyle.nsf/PorMunicipios/437B260CA90E12BCC1256DC100543B42/$File/03014.PDF?OpenElement]).

[[Image: Postiguet2.jpg|thumb|right|250px|El turisme ha desempenyat un paper important en el desenroll de la ciutat.]]

Entre les activitats econòmiques desentelades en Alacant destaca de manera excelent el comerç, que històricament va tindre com a punt de soport el [[port d'Alacant|port]]. Les activitats comercials de la ciutat tenen gran poder d'atracció per a la major part de la província i conseguix per l'eix des d'el [[Vinalopó]] fins a [[Almansa]]. Actualment, la ciutat d'Alacant ocupa la quinta posició a nivell estatal en importància en lo que a comerç se referix, ~~només~~ superada per ciutats com [[Madrit]], [[Barcelona]], [[Valéncia]] o [[Sevilla]].

Entre les activitats econòmiques desentelades en Alacant destaca de manera excelent el comerç, que històricament va tindre com a punt de soport el [[port d'Alacant|port]]. Les activitats comercials de la ciutat tenen gran poder d'atracció per a la major part de la província i conseguix per l'eix des d'el [[Vinalopó]] fins a [[Almansa]]. Actualment, la ciutat d'Alacant ocupa la quinta posició a nivell estatal en importància en lo que a comerç se referix, a soles superada per ciutats com [[Madrit]], [[Barcelona]], [[Valéncia]] o [[Sevilla]].

El turisme, ya present a mijan [[sigle XIX]], pero principalment desenrollat des dels anys 50, és igualment una atra activitat important en la ciutat, recolzat per la benignitat del clima, les plages, el patrimoni històric ([[Castell de Santa Bàrbara]], Iglésia de Santa Maria, Co-Sèu de Sant Nicolau, Caixco antic, etc.) i la seua oferta d'oci.

Llínea 332:

=== Moros i Cristians ===

Les festes de [[Moros i Cristians]] de la ciutat d'Alacant, a diferència de les que se celebren en atres localitats de la província on se bolca tota la població, ~~només~~ se celebren en cinc barris: [[Villafranqueza]], del 12 al 19 de març; [[Sant Blai-Sant Dumenge|Sant Blai]], del 9 al 12 de juny; [[Llista de barris d'Alacant|Rebolledo]], del 29 de juny al 2 de juliol; [[Altozano-Comte Lumiares|Altozano]], del 12 al 16 d'agost i [[Llista de barris d'Alacant|Barri José Antonio]], del 24 al 28 d'[[agost]].

Les festes de [[Moros i Cristians]] de la ciutat d'Alacant, a diferència de les que se celebren en atres localitats de la província on se bolca tota la població, a soles se celebren en cinc barris: [[Villafranqueza]], del 12 al 19 de març; [[Sant Blai-Sant Dumenge|Sant Blai]], del 9 al 12 de juny; [[Llista de barris d'Alacant|Rebolledo]], del 29 de juny al 2 de juliol; [[Altozano-Comte Lumiares|Altozano]], del 12 al 16 d'agost i [[Llista de barris d'Alacant|Barri José Antonio]], del 24 al 28 d'[[agost]].

Les festes solen començar en l'''Avís de festa'', una desfilada en trages de gala, que dona pas a la ''Nit de l'Olla'', en la que se realisa un pregó. Els actes (com les ''Dianes'' i les ''Despertaes'') i les desfilades (les ''Entrades'') conduïxen a l'''Embaixada'' i l'''Alardo'', representacions en les que el bando cristià "venç" simbòlicament al moro. El punt final ho posa la ''Retreta'', una desfilada en to humorístic.

@@ Llínea 43: / Llínea 43: @@
 === Orígens ===
 [[Image: Skyline_de_Alicante.JPG|250px|thumb|<center>Vista del port i el [[Castell de Santa Bàrbera]].</center>]]
-Els orígens d'Alacant se remonten provablement a poblats [[iber]]s. Existix l'evidencia arqueològica de factories comercials [[fenici]]es (el [[Palmerar d'Elig]], els Banys de la Reina en [[El Campello]]...) que presuponen l'existència d'una factoria similar en Alacant, en la que més tart, colons [[Grècia Antiga|grecs]] de [[Fòcea]], en [[Àsia Menor]], fundaren un assentament nomenat ''Akra Leuké'' (Pic Blanc) en el [[324 a. C]]. En el [[201 a. C]] els [[Antiga Roma|romans]] capturen la ciutat i la nomenen ''[[Lucentum]] ''. En realitat, a la ciutat li deyen 'Leucante'' o ''Leucant''; ''Lucentum'' és una llatinisme del nom original que només va existir en els mapes romans.
+Els orígens d'Alacant se remonten provablement a poblats [[iber]]s. Existix l'evidencia arqueològica de factories comercials [[fenici]]es (el [[Palmerar d'Elig]], els Banys de la Reina en [[El Campello]]...) que presuponen l'existència d'una factoria similar en Alacant, en la que més tart, colons [[Grècia Antiga|grecs]] de [[Fòcea]], en [[Àsia Menor]], fundaren un assentament nomenat ''Akra Leuké'' (Pic Blanc) en el [[324 a. C]]. En el [[201 a. C]] els [[Antiga Roma|romans]] capturen la ciutat i la nomenen ''[[Lucentum]] ''. En realitat, a la ciutat li deyen 'Leucante'' o ''Leucant''; ''Lucentum'' és una llatinisme del nom original que a soles va existir en els mapes romans.
 ===Periodo islàmic===
@@ Llínea 146: / Llínea 146: @@
 Alacant conta en un [[clima mediterràneu]] àrit, en temperatures suaus durant l'any i pluges escasses, concentrades en els periodos equinoccials. Les temperatures oscilen entre els 16,8 i 6,2é de [[giner]] i els 30,6 i 20,4 d'[[agost]], sent la temperatura mija anual de 17,8é, contant-se com a excepcionals tant les gelades com les temperatures per damunt dels 40. L'oscilació tèrmica diària és molt chicoteta degut a l'influència marítima, encara que en episodis ocasionals de vent de ponent pot superar els 15. Respecta a l'oscilació anual, esta és també reduïda, aixina que els hiverns són suaus i els estius calorosos.
-Les precipitacions són de 336 mm anuals sent [[setembre]] i [[octubre]] els mesos més plujosos degut a les pluges torrencials causades per la [[gota freda]], que poden conseguir més de 200 mm en 24 hores causant severes [[inundació|inundacions]]. Esta irregularitat és lo que explica que a l'any només hi haja 37 dies plujosos mentres que les hores de sol són 2.864.
+Les precipitacions són de 336 mm anuals sent [[setembre]] i [[octubre]] els mesos més plujosos degut a les pluges torrencials causades per la [[gota freda]], que poden conseguir més de 200 mm en 24 hores causant severes [[inundació|inundacions]]. Esta irregularitat és lo que explica que a l'any a soles hi haja 37 dies plujosos mentres que les hores de sol són 2.864.
 Els récorts de temperatura màxima en Alacant són 41,4 el [[4 de juliol]] de [[1994]], 41,2 el [[12 de juliol]] de [[1961]] i 40,4 el [[18 d'agost]] de [[1949]]. Els de temperatura mínima són -4,6 el [[12 de febrer]] de [[1956]] i -2,6 el [[3 de giner]] de [[1971]] i el [[26 de decembre]] de [[1962]]. Els récorts de precipitació en 24 hores són els 270,2 mm del [[30 de setembre]] de [[1997]] i els 220,2 mm del [[19 d'octubre]] de [[1982]].
@@ Llínea 280: / Llínea 280: @@
 Alacant és una ciutat de gran dinamisme econòmic, fonamentat principalment en el sector servicis, que proporciona empleu al 84,2% de la població activa (senyes a març del 2005 [http://www.cajaespana.És/pubweb/decyle.nsf/PorMunicipios/437B260CA90E12BCC1256DC100543B42/$File/03014.PDF?OpenElement]).
 [[Image: Postiguet2.jpg|thumb|right|250px|El turisme ha desempenyat un paper important en el desenroll de la ciutat.]]
-Entre les activitats econòmiques desentelades en Alacant destaca de manera excelent el comerç, que històricament va tindre com a punt de soport el [[port d'Alacant|port]]. Les activitats comercials de la ciutat tenen gran poder d'atracció per a la major part de la província i conseguix per l'eix des d'el [[Vinalopó]] fins a [[Almansa]]. Actualment, la ciutat d'Alacant ocupa la quinta posició a nivell estatal en importància en lo que a comerç se referix, només superada per ciutats com [[Madrit]], [[Barcelona]], [[Valéncia]] o [[Sevilla]].
+Entre les activitats econòmiques desentelades en Alacant destaca de manera excelent el comerç, que històricament va tindre com a punt de soport el [[port d'Alacant|port]]. Les activitats comercials de la ciutat tenen gran poder d'atracció per a la major part de la província i conseguix per l'eix des d'el [[Vinalopó]] fins a [[Almansa]]. Actualment, la ciutat d'Alacant ocupa la quinta posició a nivell estatal en importància en lo que a comerç se referix, a soles superada per ciutats com [[Madrit]], [[Barcelona]], [[Valéncia]] o [[Sevilla]].
 El turisme, ya present a mijan [[sigle XIX]], pero principalment desenrollat des dels anys 50, és igualment una atra activitat important en la ciutat, recolzat per la benignitat del clima, les plages, el patrimoni històric ([[Castell de Santa Bàrbara]], Iglésia de Santa Maria, Co-Sèu de Sant Nicolau, Caixco antic, etc.) i la seua oferta d'oci.
@@ Llínea 332: / Llínea 332: @@
 === Moros i Cristians ===
-Les festes de [[Moros i Cristians]] de la ciutat d'Alacant, a diferència de les que se celebren en atres localitats de la província on se bolca tota la població, només se celebren en cinc barris: [[Villafranqueza]], del 12 al 19 de març; [[Sant Blai-Sant Dumenge|Sant Blai]], del 9 al 12 de juny; [[Llista de barris d'Alacant|Rebolledo]], del 29 de juny al 2 de juliol; [[Altozano-Comte Lumiares|Altozano]], del 12 al 16 d'agost i [[Llista de barris d'Alacant|Barri José Antonio]], del 24 al 28 d'[[agost]].
+Les festes de [[Moros i Cristians]] de la ciutat d'Alacant, a diferència de les que se celebren en atres localitats de la província on se bolca tota la població, a soles se celebren en cinc barris: [[Villafranqueza]], del 12 al 19 de març; [[Sant Blai-Sant Dumenge|Sant Blai]], del 9 al 12 de juny; [[Llista de barris d'Alacant|Rebolledo]], del 29 de juny al 2 de juliol; [[Altozano-Comte Lumiares|Altozano]], del 12 al 16 d'agost i [[Llista de barris d'Alacant|Barri José Antonio]], del 24 al 28 d'[[agost]].
 Les festes solen començar en l'''Avís de festa'', una desfilada en trages de gala, que dona pas a la ''Nit de l'Olla'', en la que se realisa un pregó. Els actes (com les ''Dianes'' i les ''Despertaes'') i les desfilades (les ''Entrades'') conduïxen a l'''Embaixada'' i l'''Alardo'', representacions en les que el bando cristià "venç" simbòlicament al moro. El punt final ho posa la ''Retreta'', una desfilada en to humorístic.