Diferència entre les revisions de "Filosofia helenística" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 3:

== Traces ==

Per a la filosofia d'eixe periodo:

*Canvia el concepte de «home»: [[Aristóteles]] parlava d'un «animal cívic», perque ~~només~~ la polis era autosuficient i ~~només~~ en ella podia realisar-se plenament. Afonada la polis, el ser humà és entés més be com a «animal social», el marc del qual de referència és la naturalea i la humanitat, reclamant per a sí l'autosuficiència i autonomia que abans es reconeixia a la ciutat.

*Canvia el concepte de «home»: [[Aristóteles]] parlava d'un «animal cívic», perque a soles la polis era autosuficient i a soles en ella podia realisar-se plenament. Afonada la polis, el ser humà és entés més be com a «animal social», el marc del qual de referència és la naturalea i la humanitat, reclamant per a sí l'autosuficiència i autonomia que abans es reconeixia a la ciutat.

*Per l'inestabilitat de l'época, la seguritat personal i la felicitat individual es convertixen en les grans aspiracions del moment.

Llínea 9:

*Es busca la seguritat prenent com a referència les lleis inalterables de la Naturalea, del cosmos. S'elabora una nova [[física]] i una nova [[ètica]] de caràcter naturaliste i cosmopolita.

*Les filosofia estoica i epicúrea de l'época sistematisen bona part de les seues doctrines, pero queden subordinades als fins pràctics de l'existència: «sabi» no és ~~només~~ el que sap sino «el que sap viure».

*Les filosofia estoica i epicúrea de l'época sistematisen bona part de les seues doctrines, pero queden subordinades als fins pràctics de l'existència: «sabi» no és a soles el que sap sino «el que sap viure».

*La filosofia ara es concep com un saber unitari, dividit en [[llògica]], física i ètica, pero en una finalitat fonamentalment moral. L'especulació abstracta carix de valor.

@@ Llínea 3: / Llínea 3: @@
 == Traces ==
 Per a la filosofia d'eixe periodo:
-*Canvia el concepte de «home»: [[Aristóteles]] parlava d'un «animal cívic», perque només la polis era autosuficient i només en ella podia realisar-se plenament. Afonada la polis, el ser humà és entés més be com a «animal social», el marc del qual de referència és la naturalea i la humanitat, reclamant per a sí l'autosuficiència i autonomia que abans es reconeixia a la ciutat.
+*Canvia el concepte de «home»: [[Aristóteles]] parlava d'un «animal cívic», perque a soles la polis era autosuficient i a soles en ella podia realisar-se plenament. Afonada la polis, el ser humà és entés més be com a «animal social», el marc del qual de referència és la naturalea i la humanitat, reclamant per a sí l'autosuficiència i autonomia que abans es reconeixia a la ciutat.
 *Per l'inestabilitat de l'época, la seguritat personal i la felicitat individual es convertixen en les grans aspiracions del moment.
@@ Llínea 9: / Llínea 9: @@
 *Es busca la seguritat prenent com a referència les lleis inalterables de la Naturalea, del cosmos. S'elabora una nova [[física]] i una nova [[ètica]] de caràcter naturaliste i cosmopolita.
-*Les filosofia estoica i epicúrea de l'época sistematisen bona part de les seues doctrines, pero queden subordinades als fins pràctics de l'existència: «sabi» no és només el que sap sino «el que sap viure».
+*Les filosofia estoica i epicúrea de l'época sistematisen bona part de les seues doctrines, pero queden subordinades als fins pràctics de l'existència: «sabi» no és a soles el que sap sino «el que sap viure».
 *La filosofia ara es concep com un saber unitari, dividit en [[llògica]], física i ètica, pero en una finalitat fonamentalment moral. L'especulació abstracta carix de valor.