Diferència entre les revisions de "Dictadura"
m Text reemplaça - ' van ' a ' varen ' |
m Text reemplaça - 'només' a 'a soles' |
||
| Llínea 101: | Llínea 101: | ||
=== La dictadura romana === | === La dictadura romana === | ||
[[Image:428px-Cincinnatus statue.jpg|thumb|240px|[[Cincinato]], arquetip del dictador romà.]] | [[Image:428px-Cincinnatus statue.jpg|thumb|240px|[[Cincinato]], arquetip del dictador romà.]] | ||
La dictadura romana era el govern extraordinari que conferia a una persona, el dictador, una autoritat suprema en els moments difícils, especialment en els cassos de guerra; la dictadura va nàixer, segons pareix a proposta de [[Tito Larcio]], qui fon ademés el primer a eixercir el càrrec. El dictador era nomenat per un dels [[cònsul romà|cònsuls]] en virtut d'una orde del [[Senat]] que tenia la potestat de determinar quan era necessari el nomenament i qui havia d'ocupar el càrrec. En un principi, | La dictadura romana era el govern extraordinari que conferia a una persona, el dictador, una autoritat suprema en els moments difícils, especialment en els cassos de guerra; la dictadura va nàixer, segons pareix a proposta de [[Tito Larcio]], qui fon ademés el primer a eixercir el càrrec. El dictador era nomenat per un dels [[cònsul romà|cònsuls]] en virtut d'una orde del [[Senat]] que tenia la potestat de determinar quan era necessari el nomenament i qui havia d'ocupar el càrrec. En un principi, a soles els [[patrici]]s podien ser nomenats dictadors, pero l'any [[356 a. C.|356 a. C.]] se'ls va reconéixer eixe mateix dret als [[plebeus]]. | ||
El magistrat suprem rebia els noms de "dictador" i "senador del poble" (''dictator, magister populi'' ) i eixercia la seua autoritat per espai de sis mesos com a màxim, periodo en que quedaven en [[suspens]] tots els procediments ordinaris, els magistrats, inclús els [[Tribú de la plebe|tribuns de la plebe]] s'abstenien en l'eixercici de la seua jurisdicció. Ningú podia criticar, censurar ni discutir les órdens del dictador. Per a demostrar el seu superior magisteri, el dictador anava precedit de 24 [[lictor]]s, enfront dels 12 que acompanyaven als cònsuls. | El magistrat suprem rebia els noms de "dictador" i "senador del poble" (''dictator, magister populi'' ) i eixercia la seua autoritat per espai de sis mesos com a màxim, periodo en que quedaven en [[suspens]] tots els procediments ordinaris, els magistrats, inclús els [[Tribú de la plebe|tribuns de la plebe]] s'abstenien en l'eixercici de la seua jurisdicció. Ningú podia criticar, censurar ni discutir les órdens del dictador. Per a demostrar el seu superior magisteri, el dictador anava precedit de 24 [[lictor]]s, enfront dels 12 que acompanyaven als cònsuls. | ||
| Llínea 117: | Llínea 117: | ||
El terme ''autoritarisme'' es consolida com opost a ''totalitarisme'' (que és el que reivindicava per a si el [[fascisme]]), en l'anàlisis posterior al periodo d'entreguerres, sobretot el de [[Juan José Linz]] | El terme ''autoritarisme'' es consolida com opost a ''totalitarisme'' (que és el que reivindicava per a si el [[fascisme]]), en l'anàlisis posterior al periodo d'entreguerres, sobretot el de [[Juan José Linz]] | ||
*No té una [[ideologia]] tan elaborada, l'exalçament del [[líder]] es fa de forma merament [[propaganda|propagandística]]. | *No té una [[ideologia]] tan elaborada, l'exalçament del [[líder]] es fa de forma merament [[propaganda|propagandística]]. | ||
*No busca l'[[oclocràcia|apoyo de les masses]], | *No busca l'[[oclocràcia|apoyo de les masses]], a soles sometre-les. | ||
*La seua meta última no és realisar grans canvis en la [[societat]] sino únicament impondre el seu poder sobre la mateixa. | *La seua meta última no és realisar grans canvis en la [[societat]] sino únicament impondre el seu poder sobre la mateixa. | ||
El totalitarisme es diferencia de l'[[autoritarisme]] en el grau d'intensitat en que es manifesten alguns dels seus elements comuns: | El totalitarisme es diferencia de l'[[autoritarisme]] en el grau d'intensitat en que es manifesten alguns dels seus elements comuns: | ||