Diferència entre les revisions de "Primera República Espanyola"
m Text reemplaça - 'predecesor' a 'predecessor' |
m Text reemplaça - 'només' a 'a soles' |
||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
"Senyors, en [[Ferran VII]] muigué la monarquia tradicional; en la fugida d'[[Isabel II]], la monarquia parlamentària, en la renúncia de'n Amadeo de Saboya, la manoraquia democràtica; ningú ha acabat en ella, ha mort per si mateixa; ningú porta la República, la porten totes les circumstàncies, la porta una conjuració de la societat, de la naturalea i de l'Història. Senyors, saludem-la com el sol que s'alça per la seua pròpia força en el cel de la nostra pàtria." | "Senyors, en [[Ferran VII]] muigué la monarquia tradicional; en la fugida d'[[Isabel II]], la monarquia parlamentària, en la renúncia de'n Amadeo de Saboya, la manoraquia democràtica; ningú ha acabat en ella, ha mort per si mateixa; ningú porta la República, la porten totes les circumstàncies, la porta una conjuració de la societat, de la naturalea i de l'Història. Senyors, saludem-la com el sol que s'alça per la seua pròpia força en el cel de la nostra pàtria." | ||
Després de l'eloqüent discurs de Castelar, entre encesos aplaudiments, fon proclamada la República Espanyola, en la resignació dels monàrquics, per 258 vots a favor i | Després de l'eloqüent discurs de Castelar, entre encesos aplaudiments, fon proclamada la República Espanyola, en la resignació dels monàrquics, per 258 vots a favor i a soles 32 en contra: | ||
"L'Asamblea Nacional resumix tots els poders i declara la República com a forma de govern d'Espanya, deixant a les Corts Constituyents l'organisació d'esta forma de govern. Es triarà per nomenament directe de les Corts un poder eixecutiu, que serà amovible i responsable front a les mateixes Corts." | "L'Asamblea Nacional resumix tots els poders i declara la República com a forma de govern d'Espanya, deixant a les Corts Constituyents l'organisació d'esta forma de govern. Es triarà per nomenament directe de les Corts un poder eixecutiu, que serà amovible i responsable front a les mateixes Corts." | ||
| Llínea 27: | Llínea 27: | ||
"Proteste i protestaré, encara que me quede a soles, contra aquells diputats que havent vingut al Congrés com a monàrquics constitucionals es creuen autorisats a prendre una determinació que de la nit al matí puga fer passar a la nació de monàrquica a republicana." | "Proteste i protestaré, encara que me quede a soles, contra aquells diputats que havent vingut al Congrés com a monàrquics constitucionals es creuen autorisats a prendre una determinació que de la nit al matí puga fer passar a la nació de monàrquica a republicana." | ||
Per a molts, donava l'impossibilitat de restaurar a Isabel II i la joventut del futur [[Alfons XII]], la República és l'única eixida possible, encara que | Per a molts, donava l'impossibilitat de restaurar a Isabel II i la joventut del futur [[Alfons XII]], la República és l'única eixida possible, encara que a soles siga com a mida porivisonal, en raó del fracàs invetibale que l'aguarda. | ||
== La república federal == | == La república federal == | ||
| Llínea 34: | Llínea 34: | ||
"Artícul únic. La forma de govern de la Nació espanyola és la República democràtica federal." | "Artícul únic. La forma de govern de la Nació espanyola és la República democràtica federal." | ||
El President, fent complir lo que ordenava el Reglament de les Corts per a l'aprovació definitiva de les propostes de llei, va dispondre celebrar una votació nominal al dia següent. El dia [[8 de juny]] es va aprovar la proposta en el vot favorable de 219 diputats i | El President, fent complir lo que ordenava el Reglament de les Corts per a l'aprovació definitiva de les propostes de llei, va dispondre celebrar una votació nominal al dia següent. El dia [[8 de juny]] es va aprovar la proposta en el vot favorable de 219 diputats i a soles 2 en contra, proclamant-se eixe dia la República federal. Al mateix temps, els federalistes apostaven per un model confederal de tipo helvètic, constituïnt-se directament en cantons independents. | ||
Aixina narrava Benito Pérez Galdós el clima parlamentari de la Primera República: | Aixina narrava Benito Pérez Galdós el clima parlamentari de la Primera República: | ||
| Llínea 47: | Llínea 47: | ||
El [[16 de juny]] es va tirar una comissió de 25 membres que devia elaborar la nova Constitució, presentant-se el proyecte de Constitució Federal de la República Espanyola, del qui la seua redacció s'atribuïx principalment a Castelar, al dia següent per al seu debat. | El [[16 de juny]] es va tirar una comissió de 25 membres que devia elaborar la nova Constitució, presentant-se el proyecte de Constitució Federal de la República Espanyola, del qui la seua redacció s'atribuïx principalment a Castelar, al dia següent per al seu debat. | ||
El [[28 de juny]], Pi y Margall va renovar la composició del seu govern, pero degut a la lentitut i les constants demores durant els debats sobre la nova Constitució, els acontenyiments es varen precipitar en una celeritat asombrosa. El [[30 de juny]] l'ajuntament de Sevilla va acordar transformar-se en República Social, i al dia següent els diputats federals intransigents abandoaren les Corts. Una semana més tart, el [[9 de juliol]], [[Alcoy]] es declara independent: des del [[7 de juliol]] estaven tenint lloc una ona d'assessinats i ajusts de contes al ampar d'una folga revolucionària (la dita Revolució del petròleu dirigida per elements locals de la selecció espanyola de l'AIT). Era | El [[28 de juny]], Pi y Margall va renovar la composició del seu govern, pero degut a la lentitut i les constants demores durant els debats sobre la nova Constitució, els acontenyiments es varen precipitar en una celeritat asombrosa. El [[30 de juny]] l'ajuntament de Sevilla va acordar transformar-se en República Social, i al dia següent els diputats federals intransigents abandoaren les Corts. Una semana més tart, el [[9 de juliol]], [[Alcoy]] es declara independent: des del [[7 de juliol]] estaven tenint lloc una ona d'assessinats i ajusts de contes al ampar d'una folga revolucionària (la dita Revolució del petròleu dirigida per elements locals de la selecció espanyola de l'AIT). Era a soles el començament. Poc despuix, comença la sublevació cantonalista en folgues generals en tota Espanya, soldats assessinant a oficials, alcaldes agredits, i un centenar de morts. | ||
[[Image:Cantonvalencia1873.png|left|thumb|200px|Segell del [[Cantó Federal de Valéncia]].]] | [[Image:Cantonvalencia1873.png|left|thumb|200px|Segell del [[Cantó Federal de Valéncia]].]] | ||
| Llínea 96: | Llínea 96: | ||
Després d'acceptar la dimissió de Pi y Margall, fon triat President del Poder Eixecutiu [[Nicolás Salmerón]], en 119 vots a favor i 93 vots en contra. | Després d'acceptar la dimissió de Pi y Margall, fon triat President del Poder Eixecutiu [[Nicolás Salmerón]], en 119 vots a favor i 93 vots en contra. | ||
El nou president, que era un republicà federal moderat, defenia la necessitat d'arribar a un enteniment en els grups més moderats o conservadors i una lenta transició cap a la república federal. La seua oratòria era demoledora. Francisco Silvela dia que Salmerón, en els seus discursos, | El nou president, que era un republicà federal moderat, defenia la necessitat d'arribar a un enteniment en els grups més moderats o conservadors i una lenta transició cap a la república federal. La seua oratòria era demoledora. Francisco Silvela dia que Salmerón, en els seus discursos, a soles gastava un arma: l'artilleria. [[Antonio Maura]] caracterisava el to profesional d'En Nicolás dient que "sempre pareix que estiga dirigint-se als metafísics d'Albacete". | ||
Ya durant la seua etapa com a Ministre de Gràcia i Justícia en el govern d'Estanisalo Figueras, va promoure l'abolició de la pena de mort, aixina com l'independència del poder judicial front al polític. | Ya durant la seua etapa com a Ministre de Gràcia i Justícia en el govern d'Estanisalo Figueras, va promoure l'abolició de la pena de mort, aixina com l'independència del poder judicial front al polític. | ||