Diferència entre les revisions de "Segona Germania" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 6:

La progressiva recuperació econòmica en l'últim terç del [[sigle XVII]], despuix de l'[[expulsió dels moriscs]], coincidí en una época de certa agitació social en el camp. Les causes, més estructurals que conjunturals, estaven ubicades en les reivindicacions anti-fiscals i anti-senyorials de la classe llauradora. La protesta venia de llunt i anava resolvent-se de manera pacífica en els tribunals. La classe llauradora pretenia eliminar la pressió senyorial com a intermediaris entre ells i la corona. És per això que, entre atres coses, es reivindicava l'incorporació de les respectives poblacions al patrimoni real.

La llenta acció judicial no era compatible en atres classes socials tensionades per la fam o l'exasperació fiscal, i que de tant en tant anaren esclatant: revoltes de l'[[Horta de Valéncia]] de [[1663]], de la [[Valldigna]] en [[1672]], i del [[Camp de Morvedre]] en [[1689]]. El punt màxim d'estes revoltes és lo que es coneix com Segona Germania, en l'any [[1693]]. Cal remarcar que les revoltes ~~només~~ tingueren lloc en aquells territoris que no pertanyien al territori real, com per eixemple el [[Ducat de Gandia]].

La llenta acció judicial no era compatible en atres classes socials tensionades per la fam o l'exasperació fiscal, i que de tant en tant anaren esclatant: revoltes de l'[[Horta de Valéncia]] de [[1663]], de la [[Valldigna]] en [[1672]], i del [[Camp de Morvedre]] en [[1689]]. El punt màxim d'estes revoltes és lo que es coneix com Segona Germania, en l'any [[1693]]. Cal remarcar que les revoltes a soles tingueren lloc en aquells territoris que no pertanyien al territori real, com per eixemple el [[Ducat de Gandia]].

== L'alçament popular ==

@@ Llínea 6: / Llínea 6: @@
 La progressiva recuperació econòmica en l'últim terç del [[sigle XVII]], despuix de l'[[expulsió dels moriscs]], coincidí en una época de certa agitació social en el camp. Les causes, més estructurals que conjunturals, estaven ubicades en les reivindicacions anti-fiscals i anti-senyorials de la classe llauradora. La protesta venia de llunt i anava resolvent-se de manera pacífica en els tribunals. La classe llauradora pretenia eliminar la pressió senyorial com a intermediaris entre ells i la corona. És per això que, entre atres coses, es reivindicava l'incorporació de les respectives poblacions al patrimoni real.
-La llenta acció judicial no era compatible en atres classes socials tensionades per la fam o l'exasperació fiscal, i que de tant en tant anaren esclatant: revoltes de l'[[Horta de Valéncia]] de [[1663]], de la [[Valldigna]] en [[1672]], i del [[Camp de Morvedre]] en [[1689]]. El punt màxim d'estes revoltes és lo que es coneix com Segona Germania, en l'any [[1693]]. Cal remarcar que les revoltes només tingueren lloc en aquells territoris que no pertanyien al territori real, com per eixemple el [[Ducat de Gandia]].
+La llenta acció judicial no era compatible en atres classes socials tensionades per la fam o l'exasperació fiscal, i que de tant en tant anaren esclatant: revoltes de l'[[Horta de Valéncia]] de [[1663]], de la [[Valldigna]] en [[1672]], i del [[Camp de Morvedre]] en [[1689]]. El punt màxim d'estes revoltes és lo que es coneix com Segona Germania, en l'any [[1693]]. Cal remarcar que les revoltes a soles tingueren lloc en aquells territoris que no pertanyien al territori real, com per eixemple el [[Ducat de Gandia]].
 == L'alçament popular ==