Diferència entre les revisions de "Riu Segura" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 69:

Deprés de l'assut de la Contraparada s'inicia l'[[Horta de Múrcia]]. Fins allí el riu ha passat per una llínea de fractura en disposició pràcticament meridiana entre [[Cieza]] i [[Múrcia]], per a penetrar en el tram final de la depressió intrabètica i seguir per esta fins a [[Oriola]]. A partir d'ací el seu rumbo se modifica orientant-se cap al surest entrant en la fosa tectònica definida entre [[Benejússer]] i [[Guardamar del Segura]], que forma part de la ampla fosa tectònica del [[Guadalentín]], afluent que confluïx en el Segura aigües avall de la ciutat de [[Múrcia]], front a la localitat de [[Beniaján]], i que es el centre d'un vall d'orientació noroest que s'inicia en [[Puerto Lumbreras]].

Ací la planura aluvial comença a tindre una amplària considerable i se situa ~~només~~ al voltant dels 50 msnm, d'ahí el seu intens aprofitament en torn a la ciutat de [[Múrcia]] que causa una considerable merma en el cabal del riu, que influix en els problemes de [[contaminació]]. Els afluents que ací rep son els prototípics rius-rambla mediterràneus d'ampli llit pedregós, habitualment sec o en escassíssim cabal, pero capaços de dur importants cabals. Entre ells destaquen el riu [[Mula]] i el [[Guadalentín]], este últim el de major conca de tots els seus afluents, que ademés ha sigut històricament el responsable de desastroses avingudes aigües avall de [[Múrcia]].

Ací la planura aluvial comença a tindre una amplària considerable i se situa a soles al voltant dels 50 msnm, d'ahí el seu intens aprofitament en torn a la ciutat de [[Múrcia]] que causa una considerable merma en el cabal del riu, que influix en els problemes de [[contaminació]]. Els afluents que ací rep son els prototípics rius-rambla mediterràneus d'ampli llit pedregós, habitualment sec o en escassíssim cabal, pero capaços de dur importants cabals. Entre ells destaquen el riu [[Mula]] i el [[Guadalentín]], este últim el de major conca de tots els seus afluents, que ademés ha sigut històricament el responsable de desastroses avingudes aigües avall de [[Múrcia]].

===Curs baix===

Llínea 145:

=== Pla de defensa contra avingudes ===

L'escassea i irregularitat de les precipitacions i la forta pendent dels llits en la seua conca, marquen un caràcter torrencial, on casi tot el temps la major part dels mateixos permaneixen secs i, en atres ocasions, ~~només~~ se pot aprofitar, de manera natural, una chicoteta porció de l'aigua fluent, de manera que la majoria de l'aigua se dirigix directament al mar, produint-se, en molts casos, greus inundacions ya que durant molt poc espai de temps se poden produir precipitacions que conformen un important percentage del total de les precipitacions anuals.

L'escassea i irregularitat de les precipitacions i la forta pendent dels llits en la seua conca, marquen un caràcter torrencial, on casi tot el temps la major part dels mateixos permaneixen secs i, en atres ocasions, a soles se pot aprofitar, de manera natural, una chicoteta porció de l'aigua fluent, de manera que la majoria de l'aigua se dirigix directament al mar, produint-se, en molts casos, greus inundacions ya que durant molt poc espai de temps se poden produir precipitacions que conformen un important percentage del total de les precipitacions anuals.

Per acabar en estos desbordaments del riu Segura, l'Administració General de l'Estat posà en marcha el denominat ''Pla de defensa d'avingudes'', un proyecte que se dugué a cap despuix de llarcs anys d'estudis hidrològics previs i que consistí en el recreiximent de preses existents, la construcció de noves preses i la realisació d'encarrilaments de varios trams del riu Segura.

@@ Llínea 69: / Llínea 69: @@
 Deprés de l'assut de la Contraparada s'inicia l'[[Horta de Múrcia]]. Fins allí el riu ha passat per una llínea de fractura en disposició pràcticament meridiana entre [[Cieza]] i [[Múrcia]], per a penetrar en el tram final de la depressió intrabètica i seguir per esta fins a [[Oriola]]. A partir d'ací el seu rumbo se modifica orientant-se cap al surest entrant en la fosa tectònica definida entre [[Benejússer]] i [[Guardamar del Segura]], que forma part de la ampla fosa tectònica del [[Guadalentín]], afluent que confluïx en el Segura aigües avall de la ciutat de [[Múrcia]], front a la localitat de [[Beniaján]], i que es el centre d'un vall d'orientació noroest que s'inicia en [[Puerto Lumbreras]].
-Ací la planura aluvial comença a tindre una amplària considerable i se situa només al voltant dels 50 msnm, d'ahí el seu intens aprofitament en torn a la ciutat de [[Múrcia]] que causa una considerable merma en el cabal del riu, que influix en els problemes de [[contaminació]]. Els afluents que ací rep son els prototípics rius-rambla mediterràneus d'ampli llit pedregós, habitualment sec o en escassíssim cabal, pero capaços de dur importants cabals. Entre ells destaquen el riu [[Mula]] i el [[Guadalentín]], este últim el de major conca de tots els seus afluents, que ademés ha sigut històricament el responsable de desastroses avingudes aigües avall de [[Múrcia]].
+Ací la planura aluvial comença a tindre una amplària considerable i se situa a soles al voltant dels 50 msnm, d'ahí el seu intens aprofitament en torn a la ciutat de [[Múrcia]] que causa una considerable merma en el cabal del riu, que influix en els problemes de [[contaminació]]. Els afluents que ací rep son els prototípics rius-rambla mediterràneus d'ampli llit pedregós, habitualment sec o en escassíssim cabal, pero capaços de dur importants cabals. Entre ells destaquen el riu [[Mula]] i el [[Guadalentín]], este últim el de major conca de tots els seus afluents, que ademés ha sigut històricament el responsable de desastroses avingudes aigües avall de [[Múrcia]].
 ===Curs baix===
@@ Llínea 145: / Llínea 145: @@
 === Pla de defensa contra avingudes ===
-L'escassea i irregularitat de les precipitacions i la forta pendent dels llits en la seua conca, marquen un caràcter torrencial, on casi tot el temps la major part dels mateixos permaneixen secs i, en atres ocasions, només se pot aprofitar, de manera natural, una chicoteta porció de l'aigua fluent, de manera que la majoria de l'aigua se dirigix directament al mar, produint-se, en molts casos, greus inundacions ya que durant molt poc espai de temps se poden produir precipitacions que conformen un important percentage del total de les precipitacions anuals.
+L'escassea i irregularitat de les precipitacions i la forta pendent dels llits en la seua conca, marquen un caràcter torrencial, on casi tot el temps la major part dels mateixos permaneixen secs i, en atres ocasions, a soles se pot aprofitar, de manera natural, una chicoteta porció de l'aigua fluent, de manera que la majoria de l'aigua se dirigix directament al mar, produint-se, en molts casos, greus inundacions ya que durant molt poc espai de temps se poden produir precipitacions que conformen un important percentage del total de les precipitacions anuals.
 Per acabar en estos desbordaments del riu Segura, l'Administració General de l'Estat posà en marcha el denominat ''Pla de defensa d'avingudes'', un proyecte que se dugué a cap despuix de llarcs anys d'estudis hidrològics previs i que consistí en el recreiximent de preses existents, la construcció de noves preses i la realisació d'encarrilaments de varios trams del riu Segura.