Diferència entre les revisions de "Ruta dels Clàssics"
m Text reemplaça - 'església' a 'iglésia' |
m Text reemplaça - 'conquesta' a 'conquista' |
||
| Llínea 25: | Llínea 25: | ||
**[[Museu Arqueològic de Gandia|Hospital de Sant Marc]]: Actualment museu arqueològic, els seus arcs gòtics nos transporten a l’edat mija. | **[[Museu Arqueològic de Gandia|Hospital de Sant Marc]]: Actualment museu arqueològic, els seus arcs gòtics nos transporten a l’edat mija. | ||
**'''Convent de Santa Clara''': El seu tesor artístic recorda l’esplendor de l’antic Ducat de Gandia. Un llenç de muralles del [[sigle XIV]] sobre el [[riu Serpis]] tanca els restos migevals de la ciutat. | **'''Convent de Santa Clara''': El seu tesor artístic recorda l’esplendor de l’antic Ducat de Gandia. Un llenç de muralles del [[sigle XIV]] sobre el [[riu Serpis]] tanca els restos migevals de la ciutat. | ||
* [[Beniarjó]]: Este senyoriu fon propietat dels [[Ausias March|March]] des de la | * [[Beniarjó]]: Este senyoriu fon propietat dels [[Ausias March|March]] des de la conquista de [[Jaume I]]. Ausias construí un assut en el [[riu Serpis]] per a regar les seues plantacions de [[sucre|canya de sucre]]. Es conserven els fonaments de la casa familiar dels March i un aljup subterràneu. Es pot visitar l'iglésia parroquial. | ||
*[[Alfauir]] | *[[Alfauir]] | ||
| Llínea 39: | Llínea 39: | ||
**'''Barri Migeval''' | **'''Barri Migeval''' | ||
**'''Torre de Cocentaina''': Dalt de la població es troba l’imponent torre que presidix la comarca d'[[El Comtat]]. | **'''Torre de Cocentaina''': Dalt de la població es troba l’imponent torre que presidix la comarca d'[[El Comtat]]. | ||
*La Vall de [[Xaló]]: Des de Cocentaina es travessaran montanyes de gran bellea: les valls de la [[Marina Alta]] ([[Planes]], [[La Vall de Gallinera]], [[La Vall d'Alcalà]] i [[La Vall d'Ebo]]). El cabdell musulmà [[Al-Azraq]] es resistí ací a la | *La Vall de [[Xaló]]: Des de Cocentaina es travessaran montanyes de gran bellea: les valls de la [[Marina Alta]] ([[Planes]], [[La Vall de Gallinera]], [[La Vall d'Alcalà]] i [[La Vall d'Ebo]]). El cabdell musulmà [[Al-Azraq]] es resistí ací a la conquista del [[Regne de Valencia]] en el [[sigle XIII]], rebelió que és l’orige de la festa de Moros i Cristians. La Vall de Xaló fon propietat de Joanot Martorell i d’Ausias March. | ||
*[[Xaló]]: | *[[Xaló]]: | ||
**'''Casa Senyorial dels Martorell''': En la Plaça Major de Xaló es conserva la casa senyorial dels Martorell, encara que reconstruïda en el [[sigle XIX]]. És la mateixa plaça a on es conta que Ausias March va prometre als seus vassalls respectar les seues costums i lleis musulmanes. | **'''Casa Senyorial dels Martorell''': En la Plaça Major de Xaló es conserva la casa senyorial dels Martorell, encara que reconstruïda en el [[sigle XIX]]. És la mateixa plaça a on es conta que Ausias March va prometre als seus vassalls respectar les seues costums i lleis musulmanes. | ||