Diferència entre les revisions de "Bernardo Ferrándiz" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 12:

S'incorpora a l'[[Academia de San Fernando]] en [[Madrit]], [[1876]], a on va assistir al taller de [[Federico Madrazo Küntz|Madrazo]]. Havia arribat a [[Màlaga]] en [[1868]] prenent possessió de la [[càtedra]] de Colorit i Composició de la Real Acadèmia de Bellas Artes de San Telmo, despuix d'unes dures oposicions desenrollades en [[Madrit]], i va romandre formant part d'esta escola malaguenya fins a que en [[1878]] fon nomenat el seu director. Fon amic inseparable de [[Muñoz Degrain]], a qui va atraure a [[Màlaga]]. Entre els seus molts discípuls van destacar [[José Moreno Carbonero|Moreno Carboner]], [[José Anouers Sevilla|José Anouers]], [[Blanco Coris]], [[Enrique Simonet]], [[José Denis Belgrano]] o [[Pedro Sáenz Sáenz]], entre atres.

Va estudiar pintura també en [[Paris]] a on la seua educació artística culminaria ~~davall~~ dels consells de [[Théodore Duret|Duret]].

Va estudiar pintura també en [[Paris]] a on la seua educació artística culminaria devall dels consells de [[Théodore Duret|Duret]].

Els seus retrats de [[Gabriel Císcar|Ciscar]] i [[Joan de Joanes]] es poden vore en la [[Generalitat Valenciana|Palau de la Generalitat de Valéncia]]. Els quadros de Ferrándiz estan àmpliament repartits per [[Espanya]], [[França]], [[Itàlia]] i coleccionistes particulars d'atres nacions. Encara que la major part de la seua producció es troba en l'estranger ([[Colecció Goupil]]), hi ha tretze obres seues en el [[Màlaga|Museu de Màlaga]]. Destacant-se entre la seua producció obres com ''El charrador polític'', i ''Eixida dels picadors de la posada'', entre atres. La seua obra més coneguda és ''"El Tribunal de les Aigües"'' (''El [[Tribunal de les Aigües]] '', de [[1865]]), de la que n'hi han dos versions, la primera es troba en el [[Burdeus|Museu de Burdeus]] i fon adquirida per [[Napoleó III]], i la segona es troba en [[Valéncia]].

@@ Llínea 12: / Llínea 12: @@
 S'incorpora a l'[[Academia de San Fernando]] en [[Madrit]], [[1876]], a on va assistir al taller de [[Federico Madrazo Küntz|Madrazo]]. Havia arribat a [[Màlaga]] en [[1868]] prenent possessió de la [[càtedra]] de Colorit i Composició de la Real Acadèmia de Bellas Artes de San Telmo, despuix d'unes dures oposicions desenrollades en [[Madrit]], i va romandre formant part d'esta escola malaguenya fins a que en [[1878]] fon nomenat el seu director. Fon amic inseparable de [[Muñoz Degrain]], a qui va atraure a [[Màlaga]]. Entre els seus molts discípuls van destacar [[José Moreno Carbonero|Moreno Carboner]], [[José Anouers Sevilla|José Anouers]], [[Blanco Coris]], [[Enrique Simonet]], [[José Denis Belgrano]] o [[Pedro Sáenz Sáenz]], entre atres.
-Va estudiar pintura també en [[Paris]] a on la seua educació artística culminaria davall dels consells de [[Théodore Duret|Duret]].
+Va estudiar pintura també en [[Paris]] a on la seua educació artística culminaria devall dels consells de [[Théodore Duret|Duret]].
 Els seus retrats de [[Gabriel Císcar|Ciscar]] i [[Joan de Joanes]] es poden vore en la [[Generalitat Valenciana|Palau de la Generalitat de Valéncia]]. Els quadros de Ferrándiz estan àmpliament repartits per [[Espanya]], [[França]], [[Itàlia]] i coleccionistes particulars d'atres nacions. Encara que la major part de la seua producció es troba en l'estranger ([[Colecció Goupil]]), hi ha tretze obres seues en el [[Màlaga|Museu de Màlaga]]. Destacant-se entre la seua producció obres com ''El charrador polític'', i ''Eixida dels picadors de la posada'', entre atres. La seua obra més coneguda és ''"El Tribunal de les Aigües"'' (''El [[Tribunal de les Aigües]] '', de [[1865]]), de la que n'hi han dos versions, la primera es troba en el [[Burdeus|Museu de Burdeus]] i fon adquirida per [[Napoleó III]], i la segona es troba en [[Valéncia]].