Diferència entre les revisions de "Xúquer" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 50:

== Curs mig ==

[[Image: Alarcón.jpg‎|thumb|left|250px|Vista d'[[Alarcón]] en el seu castell i el pantà del seu mateix nom]]

En realitat, no resulta fàcil explicar el que podríem definir com a curs mig en el cas del riu Xúquer. Si es tractara d'un chicotet [[torrent]], en el que es poden identificar sobre el terreny les tres parts en que es dividix [[conca de recepció]], canal de desaigüe i [[con de d'ejecció]]) no és presentaria este problema. I tampoc és presentaria en el cas d'un riu típic, en el que entre la part montanyosa de major pendent i el curs ~~davall~~, en un desnivell mínim, és presenta una part intermija en que el pendent i l'erosió que produïx són encara prou fort (el Guadalquivir seria un eixemple en este sentit).

En realitat, no resulta fàcil explicar el que podríem definir com a curs mig en el cas del riu Xúquer. Si es tractara d'un chicotet [[torrent]], en el que es poden identificar sobre el terreny les tres parts en que es dividix [[conca de recepció]], canal de desaigüe i [[con de d'ejecció]]) no és presentaria este problema. I tampoc és presentaria en el cas d'un riu típic, en el que entre la part montanyosa de major pendent i el curs devall, en un desnivell mínim, és presenta una part intermija en que el pendent i l'erosió que produïx són encara prou fort (el Guadalquivir seria un eixemple en este sentit).

Pero en el cas del Xúquer, l'eixida cap a la plana aluvial que forma la comarca valenciana de [[la Ribera]] procedix d'una zona prou abrupta, on el riu va molt encaixat i eixa plana aluvial constituïx una zona prou reduïda. Aixina, el Xúquer és podria considerar com un riu que a soles presenta, en poques paraules, dos trams: un montanyós (o en major propietat, mesetari) i un de plana. En resum, el curs mig del Xúquer podria considerar-se ubicat entre [[Villalba de la Sierra]] (prop de la ''Ventana del Diablo'') i el [[pantà de Tous]] (84 msnm) en el començament de la Ribera que ya forma part del curs inferior.

[[Image: Júcar_en_Millares.jpg|thumb|right|350px|El Xúquer aigües amunt de Millars, encaixat en un profunt canó en el massiç del Caroig]]

Llínea 114:

En la seua conca hi ha una serie de pantans dedicats a la producció d'energia hidroelèctrica, la regulació del riu per a previndre inundacions i l'aprofitament per al regadiu i el consum humà. La central nuclear de [[Cofrents]] usa les aigües del Xúquer per al refredament de la planta. Ademés, l'energia sobrant en hores de baix consum s'ampra per a bombar aigua al pantà de la ''Muela'' ubicat sobre la ''Muela'' de [[Cortes de Pallars]], el qual contribuïx a aumentar el potencial hidroelèctric de les centrals en el llit del propi Xúquer.

Els pantans més importants en la conca del Xúquer són el de La Tosca, aigües dalt de la població del mateix nom i en plena Muntanya de Conca, el [[pantà d'Alarcón]] també aigües dalt de la localitat d'Alarcón, l'embassament d'El Picazo, situat molt prop de l'anterior i la presa del qual queda ~~davall~~ del viaducte de l'autovia de Valéncia (A-3), el pantà d'El Molinar, el de Cortés II, el Taronger, i la [[Presa de Tous]] en el Xúquer. En els seus afluents destaca el [[pantà de Contreres]] en el [[Cabriel]], el de Forata en el Magre, l'Escalona en l'Escalona i el de Bellús en el riu [[Albaida]].

Els pantans més importants en la conca del Xúquer són el de La Tosca, aigües dalt de la població del mateix nom i en plena Muntanya de Conca, el [[pantà d'Alarcón]] també aigües dalt de la localitat d'Alarcón, l'embassament d'El Picazo, situat molt prop de l'anterior i la presa del qual queda devall del viaducte de l'autovia de Valéncia (A-3), el pantà d'El Molinar, el de Cortés II, el Taronger, i la [[Presa de Tous]] en el Xúquer. En els seus afluents destaca el [[pantà de Contreres]] en el [[Cabriel]], el de Forata en el Magre, l'Escalona en l'Escalona i el de Bellús en el riu [[Albaida]].

== Atres usos ==

@@ Llínea 50: / Llínea 50: @@
 == Curs mig ==
 [[Image: Alarcón.jpg‎|thumb|left|250px|Vista d'[[Alarcón]] en el seu castell i el pantà del seu mateix nom]]
-En realitat, no resulta fàcil explicar el que podríem definir com a curs mig en el cas del riu Xúquer. Si es tractara d'un chicotet [[torrent]], en el que es poden identificar sobre el terreny les tres parts en que es dividix [[conca de recepció]], canal de desaigüe i [[con de d'ejecció]]) no és presentaria este problema. I tampoc és presentaria en el cas d'un riu típic, en el que entre la part montanyosa de major pendent i el curs davall, en un desnivell mínim, és presenta una part intermija en que el pendent i l'erosió que produïx són encara prou fort (el Guadalquivir seria un eixemple en este sentit).
+En realitat, no resulta fàcil explicar el que podríem definir com a curs mig en el cas del riu Xúquer. Si es tractara d'un chicotet [[torrent]], en el que es poden identificar sobre el terreny les tres parts en que es dividix [[conca de recepció]], canal de desaigüe i [[con de d'ejecció]]) no és presentaria este problema. I tampoc és presentaria en el cas d'un riu típic, en el que entre la part montanyosa de major pendent i el curs devall, en un desnivell mínim, és presenta una part intermija en que el pendent i l'erosió que produïx són encara prou fort (el Guadalquivir seria un eixemple en este sentit).
 Pero en el cas del Xúquer, l'eixida cap a la plana aluvial que forma la comarca valenciana de [[la Ribera]] procedix d'una zona prou abrupta, on el riu va molt encaixat i eixa plana aluvial constituïx una zona prou reduïda. Aixina, el Xúquer és podria considerar com un riu que a soles presenta, en poques paraules, dos trams: un montanyós (o en major propietat, mesetari) i un de plana. En resum, el curs mig del Xúquer podria considerar-se ubicat entre [[Villalba de la Sierra]] (prop de la ''Ventana del Diablo'') i el [[pantà de Tous]] (84 msnm) en el començament de la Ribera que ya forma part del curs inferior.
 [[Image: Júcar_en_Millares.jpg|thumb|right|350px|El Xúquer aigües amunt de Millars, encaixat en un profunt canó en el massiç del Caroig]]
@@ Llínea 114: / Llínea 114: @@
 En la seua conca hi ha una serie de pantans dedicats a la producció d'energia hidroelèctrica, la regulació del riu per a previndre inundacions i l'aprofitament per al regadiu i el consum humà. La central nuclear de [[Cofrents]] usa les aigües del Xúquer per al refredament de la planta. Ademés, l'energia sobrant en hores de baix consum s'ampra per a bombar aigua al pantà de la ''Muela'' ubicat sobre la ''Muela'' de [[Cortes de Pallars]], el qual contribuïx a aumentar el potencial hidroelèctric de les centrals en el llit del propi Xúquer.
-Els pantans més importants en la conca del Xúquer són el de La Tosca, aigües dalt de la població del mateix nom i en plena Muntanya de Conca, el [[pantà d'Alarcón]] també aigües dalt de la localitat d'Alarcón, l'embassament d'El Picazo, situat molt prop de l'anterior i la presa del qual queda davall del viaducte de l'autovia de Valéncia (A-3), el pantà d'El Molinar, el de Cortés II, el Taronger, i la [[Presa de Tous]] en el Xúquer. En els seus afluents destaca el [[pantà de Contreres]] en el [[Cabriel]], el de Forata en el Magre, l'Escalona en l'Escalona i el de Bellús en el riu [[Albaida]].
+Els pantans més importants en la conca del Xúquer són el de La Tosca, aigües dalt de la població del mateix nom i en plena Muntanya de Conca, el [[pantà d'Alarcón]] també aigües dalt de la localitat d'Alarcón, l'embassament d'El Picazo, situat molt prop de l'anterior i la presa del qual queda devall del viaducte de l'autovia de Valéncia (A-3), el pantà d'El Molinar, el de Cortés II, el Taronger, i la [[Presa de Tous]] en el Xúquer. En els seus afluents destaca el [[pantà de Contreres]] en el [[Cabriel]], el de Forata en el Magre, l'Escalona en l'Escalona i el de Bellús en el riu [[Albaida]].
 == Atres usos ==