Diferència entre les revisions de "Segona Germania" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 9:

== L'alçament popular ==

A principis de [[1693]] el duc de [[Gandia]] i atres nobles foren a queixar-se al [[Consell d'Aragó]], en [[Madrit]], per les reticències dels seus vassalls a pagar rendes dominicals. Ademés, per atra banda, el virrei informà de l'actuació d'un notari, [[Fèlix Vilanova]], que ya havia participat com a instigador de la revolta del [[Camp de Morvedre]] en [[1689]], i que ara anava provocant als llauradors de [[La Marina]] dient-los que existien uns documents i privilegis antics que els eximia de pagar als seus nobles.

A principis de l'any [[1693]] el duc de [[Gandia]] i atres nobles foren a queixar-se al [[Consell d'Aragó]], en [[Madrit]], per les reticències dels seus vassalls a pagar rendes dominicals. Ademés, per atra banda, el virrei informà de l'actuació d'un notari, [[Fèlix Vilanova]], que ya havia participat com a instigador de la revolta del [[Camp de Morvedre]] en [[1689]], i que ara anava provocant als llauradors de [[La Marina]] dient-los que existien uns documents i privilegis antics que els eximia de pagar als seus nobles.

Després del primer intent militarisat d'acabar en la protesta, en [[Pedreguer]], el virrei propongué crear una junta d'advocats en [[Ciutat de Valéncia|Valéncia]] a on els representants dels demandants podien expondre els seus arguments. En esta junta els demandants alegaren certs drets concedits per [[Jaume I]] i els seus successors, pero no foren acceptats per falta de proves documentals. Llavors, els demandants recorreren la sentència arbitral directament al Consell d'Aragó i demanaren la completa supressió de les càrregues senyorials. La demanda fon presentada per [[Francesc Garcia]], un llaurador del [[El Ràfol d'Almúnia|Ràfol d'Almúnia]] i un dels principals caps del moviment, llavors junt en Feliu Rubio i Bertomeu Pelegrí.

@@ Llínea 9: / Llínea 9: @@
 == L'alçament popular ==
-A principis de [[1693]] el duc de [[Gandia]] i atres nobles foren a queixar-se al [[Consell d'Aragó]], en [[Madrit]], per les reticències dels seus vassalls a pagar rendes dominicals. Ademés, per atra banda, el virrei informà de l'actuació d'un notari, [[Fèlix Vilanova]], que ya havia participat com a instigador de la revolta del [[Camp de Morvedre]] en [[1689]], i que ara anava provocant als llauradors de [[La Marina]] dient-los que existien uns documents i privilegis antics que els eximia de pagar als seus nobles.
+A principis de l'any [[1693]] el duc de [[Gandia]] i atres nobles foren a queixar-se al [[Consell d'Aragó]], en [[Madrit]], per les reticències dels seus vassalls a pagar rendes dominicals. Ademés, per atra banda, el virrei informà de l'actuació d'un notari, [[Fèlix Vilanova]], que ya havia participat com a instigador de la revolta del [[Camp de Morvedre]] en [[1689]], i que ara anava provocant als llauradors de [[La Marina]] dient-los que existien uns documents i privilegis antics que els eximia de pagar als seus nobles.
 Després del primer intent militarisat d'acabar en la protesta, en [[Pedreguer]], el virrei propongué crear una junta d'advocats en [[Ciutat de Valéncia|Valéncia]] a on els representants dels demandants podien expondre els seus arguments. En esta junta els demandants alegaren certs drets concedits per [[Jaume I]] i els seus successors, pero no foren acceptats per falta de proves documentals. Llavors, els demandants recorreren la sentència arbitral directament al Consell d'Aragó i demanaren la completa supressió de les càrregues senyorials. La demanda fon presentada per [[Francesc Garcia]], un llaurador del [[El Ràfol d'Almúnia|Ràfol d'Almúnia]] i un dels principals caps del moviment, llavors junt en Feliu Rubio i Bertomeu Pelegrí.