Diferència entre les revisions de "Camerun" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 50:

| membre_de = [[ONU]], [[Commonwealth]], [[Unió Africana|UA]]

| nota1 =

}}

La '''República de Camerun''' és una [[Estat unitari|república unitària]] en [[Àfrica central]]. Llimita al noroest en [[Nigèria]], a l'est en [[Chad]] i la [[República Centreafricana]], i al sur en [[Gabó]], [[Congo]] i [[Guinea Equatorial]]. El seu litoral es troba en el [[golf de Biafra]], que forma part del [[golf de Guinea]] ([[oceà Atlàntic]]). El país ha sigut cridat "Àfrica en miniatura" per la seua diversitat paisagística i cultural. Entre els seus mijos naturals n'hi ha plages, deserts, montanyes, selves forestals i sabanes. El seu punt més alt és la [[Montanya Camerun]], en el suroest, i les seues principals ciutats són [[Duala]], [[Yaoundé]] i [[Garua]]. Habiten el país més de doscents [[grup ètnic|grups ètnics]] i llingüístics diferents. Les seues llengües oficials són l'anglés i el francés. Camerun és conegut també pels seus estils musicals autòctons, especialment el [[makossa]] i el [[bikutsi]], així com pels èxits de la seua [[Selecció nacional de fútbol de Camerun|selecció nacional de fútbol]].

== Història ==

=== Periodo precolonial ===

Llínea 68:

Llínea 64:

A principis del [[sigle XIX]], [[Modibo Adama]] liderà als soldats [[fulani]] en una [[jihad]] en el nort contra els pobles ''kirdi'' (no musulmans) i els musulmans que encara conservaven elements pagans. Els adama fundaren l'[[emirat Adamawa]], vassall del califat de [[Sokoto]] d'[[Usman dan fodio]].<ref>DeLancey and DeLancey 13.</ref> Els grups que fugien dels guerrers [[fulani]] van desplaçar a la seua vegada a atres, lo qual supongué una important redistribució de la població.<ref>Fanso 84.</ref>

En [[1884]], l'[[Imperi ~~alemany~~]] va començar a erigir factories en la regió i implantà el règim colonial, pero després de la derrota patida per [[Alemanya]] en la [[Primera Guerra Mundial]], el territori fon dividit en dos mandats, un corresponent a [[França]] (el de major extensió) i un atre a [[Regne Unit]]. El Camerun francés accedí a l'autonomia interna en [[1959]] i l'any següent va proclamar la seua total independència com a República. En [[1961]] la part sur del Camerun britànic va decidir unir-se a la República del Camerun, mentres que el Nort va preferir adherir-se a Nigèria.

En [[1884]], l'[[Imperi alemà]] va començar a erigir factories en la regió i implantà el règim colonial, pero després de la derrota patida per [[Alemanya]] en la [[Primera Guerra Mundial]], el territori fon dividit en dos mandats, un corresponent a [[França]] (el de major extensió) i un atre a [[Regne Unit]]. El Camerun francés accedí a l'autonomia interna en [[1959]] i l'any següent va proclamar la seua total independència com a República. En [[1961]] la part sur del Camerun britànic va decidir unir-se a la República del Camerun, mentres que el Nort va preferir adherir-se a Nigèria.

=== Periodo colonial ===

@@ Llínea 50: / Llínea 50: @@
 | membre_de = [[ONU]], [[Commonwealth]], [[Unió Africana|UA]]
 | nota1 =
 }}
+La '''República de Camerun''' és una [[Estat unitari|república unitària]] en [[Àfrica central]]. Llimita al noroest en [[Nigèria]], a l'est en [[Chad]] i la [[República Centreafricana]], i al sur en [[Gabó]], [[Congo]] i [[Guinea Equatorial]]. El seu litoral es troba en el [[golf de Biafra]], que forma part del [[golf de Guinea]] ([[oceà Atlàntic]]). El país ha sigut cridat "Àfrica en miniatura" per la seua diversitat paisagística i cultural. Entre els seus mijos naturals n'hi ha plages, deserts, montanyes, selves forestals i sabanes. El seu punt més alt és la [[Montanya Camerun]], en el suroest, i les seues principals ciutats són [[Duala]], [[Yaoundé]] i [[Garua]]. Habiten el país més de doscents [[grup ètnic|grups ètnics]] i llingüístics diferents. Les seues llengües oficials són l'anglés i el francés. Camerun és conegut també pels seus estils musicals autòctons, especialment el [[makossa]] i el [[bikutsi]], així com pels èxits de la seua [[Selecció nacional de fútbol de Camerun|selecció nacional de fútbol]].
-La '''República de Camerun''' és una [[Estat unitari|república unitària]] en [[Àfrica central]]. Llimita al noroest en [[Nigèria]], a l'est en [[Chad]] i la [[República Centreafricana]], i al sur en [[Gabó]], [[Congo]] i [[Guinea Equatorial]]. El seu litoral es troba en el [[golf de Biafra]], que forma part del [[golf de Guinea]] ([[oceà Atlàntic]]). El país ha sigut cridat "Àfrica en miniatura" per la seua diversitat paisagística i cultural. Entre els seus mijos naturals n'hi ha plages, deserts, montanyes, selves forestals i sabanes. El seu punt més alt és la [[Montanya Camerun]], en el suroest, i les seues principals ciutats són [[Duala]], [[Yaoundé]] i [[Garua]]. Habiten el país més de doscents [[grup ètnic|grups ètnics]] i llingüístics diferents. Les seues llengües oficials són l'anglés i el francés. Camerun és conegut també pels seus estils musicals autòctons, especialment el [[makossa]] i el [[bikutsi]], així com pels èxits de la seua [[Selecció nacional de fútbol de Camerun|selecció nacional de fútbol]].
 == Història ==
 === Periodo precolonial ===
@@ Llínea 68: / Llínea 64: @@
 A principis del [[sigle XIX]], [[Modibo Adama]] liderà als soldats [[fulani]] en una [[jihad]] en el nort contra els pobles ''kirdi'' (no musulmans) i els musulmans que encara conservaven elements pagans. Els adama fundaren l'[[emirat Adamawa]], vassall del califat de [[Sokoto]] d'[[Usman dan fodio]].<ref>DeLancey and DeLancey 13.</ref> Els grups que fugien dels guerrers [[fulani]] van desplaçar a la seua vegada a atres, lo qual supongué una important redistribució de la població.<ref>Fanso 84.</ref>
-En [[1884]], l'[[Imperi alemany]] va començar a erigir factories en la regió i implantà el règim colonial, pero després de la derrota patida per [[Alemanya]] en la [[Primera Guerra Mundial]], el territori fon dividit en dos mandats, un corresponent a [[França]] (el de major extensió) i un atre a [[Regne Unit]]. El Camerun francés accedí a l'autonomia interna en [[1959]] i l'any següent va proclamar la seua total independència com a República. En [[1961]] la part sur del Camerun britànic va decidir unir-se a la República del Camerun, mentres que el Nort va preferir adherir-se a Nigèria.
+En [[1884]], l'[[Imperi alemà]] va començar a erigir factories en la regió i implantà el règim colonial, pero després de la derrota patida per [[Alemanya]] en la [[Primera Guerra Mundial]], el territori fon dividit en dos mandats, un corresponent a [[França]] (el de major extensió) i un atre a [[Regne Unit]]. El Camerun francés accedí a l'autonomia interna en [[1959]] i l'any següent va proclamar la seua total independència com a República. En [[1961]] la part sur del Camerun britànic va decidir unir-se a la República del Camerun, mentres que el Nort va preferir adherir-se a Nigèria.
 === Periodo colonial ===