Diferència entre les revisions de "Idioma àrap" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 53:

== Influències de l'àrap ==

=== Arabismes ===

L'àrap ha llegat una série de paraules a ~~altres~~ llengües occidentals, sobretot al [[castellà]], al [[portugués]] i al [[valencià]], com ara les paraules d'orige àrap ''[[albercoc]]'', ''[[alcohol]]'', ''[[àlgebra]]'', ''[[sifra]]'', ''[[alquitrà]]'' o ''[[sénia]]''. Els arabismes del [[valencià]], el [[castellà]], el [[portugués]] i el [[sicilià]] constituïxen un [[superestrat]] d'estes llengües. En el cas de les atres llengües romàniques, els arabismes constituïxen un [[adstrat]].

L'àrap ha llegat una série de paraules a atres llengües occidentals, sobretot al [[castellà]], al [[portugués]] i al [[valencià]], com ara les paraules d'orige àrap ''[[albercoc]]'', ''[[alcohol]]'', ''[[àlgebra]]'', ''[[sifra]]'', ''[[alquitrà]]'' o ''[[sénia]]''. Els arabismes del [[valencià]], el [[castellà]], el [[portugués]] i el [[sicilià]] constituïxen un [[superestrat]] d'estes llengües. En el cas de les atres llengües romàniques, els arabismes constituïxen un [[adstrat]].

L'influència de la llengua àrap en el valencià, i les diferents llengües, ve donada per la primacia de la cultura àrap al llarc de l'edat mija, aixina com al fet de que gran part de la ~~península~~ Ibèrica (i ~~ses~~ illes) estigué baix el domini d'[[Al-Àndalus]].

L'influència de la llengua àrap en el valencià, i les diferents llengües, ve donada per la primacia de la cultura àrap a lo llarc de l'[[edat mija]], aixina com al fet de que gran part de la [[Península Ibèrica]] (i les seues illes) estigué baix el domini d'[[Al-Àndalus]].

Hi ha arabismes de difusió europea (alamí, albercoc, almirant, cotó, darassana, aduana, alquitrà, sucre, taronja, sifra, zero), procedents dels països que tenien frontera en [[Al-Àndalus]], del comerç i de les expedicions de les [[creuada|creuades]]; atres arabismes se troben en les llengües europees que han tingut contacte en l'àrap en el seu mateix territori, contacte fronterer o relacions comercials. Formen part del primer, del segon i del tercer grup el valencià, el [[portugués]], el [[castellà]]. El [[sicilià]] forma part del primer i del tercer grup. L'[[italià]] i l'[[occità]] formen part del tercer grup.

Llínea 61:

Entre els escritors no musulmans que han escrit en àrap, hi ha per eixemple el mege i filòsof judeu [[Maimònides]] o el balear [[Ramon Llull]].

És interessant recordar que a Occident se gasta la numeració aràbiga gràcies al contacte en els àraps.

És interessant recordar que en Occident se gasta la numeració aràbiga gràcies al contacte en els àraps.

[[Categoria:Món àrap]]

[[Categoria:Idiomes]]

@@ Llínea 53: / Llínea 53: @@
 == Influències de l'àrap ==
 === Arabismes ===
-L'àrap ha llegat una série de paraules a altres llengües occidentals, sobretot al [[castellà]], al [[portugués]] i al [[valencià]], com ara les paraules d'orige àrap ''[[albercoc]]'', ''[[alcohol]]'', ''[[àlgebra]]'', ''[[sifra]]'', ''[[alquitrà]]'' o ''[[sénia]]''. Els arabismes del [[valencià]], el [[castellà]], el [[portugués]] i el [[sicilià]] constituïxen un [[superestrat]] d'estes llengües. En el cas de les atres llengües romàniques, els arabismes constituïxen un [[adstrat]].
+L'àrap ha llegat una série de paraules a atres llengües occidentals, sobretot al [[castellà]], al [[portugués]] i al [[valencià]], com ara les paraules d'orige àrap ''[[albercoc]]'', ''[[alcohol]]'', ''[[àlgebra]]'', ''[[sifra]]'', ''[[alquitrà]]'' o ''[[sénia]]''. Els arabismes del [[valencià]], el [[castellà]], el [[portugués]] i el [[sicilià]] constituïxen un [[superestrat]] d'estes llengües. En el cas de les atres llengües romàniques, els arabismes constituïxen un [[adstrat]].
-L'influència de la llengua àrap en el valencià, i les diferents llengües, ve donada per la primacia de la cultura àrap al llarc de l'edat mija, aixina com al fet de que gran part de la península Ibèrica (i ses illes) estigué baix el domini d'[[Al-Àndalus]].
+L'influència de la llengua àrap en el valencià, i les diferents llengües, ve donada per la primacia de la cultura àrap a lo llarc de l'[[edat mija]], aixina com al fet de que gran part de la [[Península Ibèrica]] (i les seues illes) estigué baix el domini d'[[Al-Àndalus]].
 Hi ha arabismes de difusió europea (alamí, albercoc, almirant, cotó, darassana, aduana, alquitrà, sucre, taronja, sifra, zero), procedents dels països que tenien frontera en [[Al-Àndalus]], del comerç i de les expedicions de les [[creuada|creuades]]; atres arabismes se troben en les llengües europees que han tingut contacte en l'àrap en el seu mateix territori, contacte fronterer o relacions comercials. Formen part del primer, del segon i del tercer grup el valencià, el [[portugués]], el [[castellà]]. El [[sicilià]] forma part del primer i del tercer grup. L'[[italià]] i l'[[occità]] formen part del tercer grup.
@@ Llínea 61: / Llínea 61: @@
 Entre els escritors no musulmans que han escrit en àrap, hi ha per eixemple el mege i filòsof judeu [[Maimònides]] o el balear [[Ramon Llull]].
-És interessant recordar que a Occident se gasta la numeració aràbiga gràcies al contacte en els àraps.
+És interessant recordar que en Occident se gasta la numeració aràbiga gràcies al contacte en els àraps.
 [[Categoria:Món àrap]]
 [[Categoria:Idiomes]]