Diferència entre les revisions de "Mammillaria"

Entre els 1000 i 3000 metres d'altitut (alguns cactus viuen vora mar, pero son excepcions), a temperatures del migdia entre 45 i 70 graus i clima, en quant a precipitació, podriem dir que mediterráneu, es a dir, periodos de sequera de mes de sis mesos o periodos de pluja de dos a tres mesos.

En eixos llocs, les plantes tenen tendencia a no creixer molt en altura, a quedarse baixetes per tindre un metabolisme ralentissat (mai poden comparar-se els rendiments d'absorcio, transpiració, continguts de cloroplasts, fotosintesis, etc, del cos mig tapat per les espines d'un cactus, al de les fulles de qualsevol planta,  que son organs desenrrollats especificament per l'evolucio per ad aixo mateix) i, sobretot, tenden a presentar un cos que es preste a canvis molts grans de volum sense trencar-se ni explotar...(canvis de a voltes el 50%)  De ahí la presencia de costelles o tuberculs, en nostre cas , en les mammillaries, tuberculs en forma de mamella.

En la [[Comunitat Valenciana]], normalment, els cultivem i els tenim sense gota d'aigua des del mes de novembre hasda ben entrat març i n'hi han alguns que es claven en terra i casi desapareixen, reduint a mes de la mitat el seu tamany normal, pero, que en un parell de messos de recs i bones temperatures, es tornen grossets i lustrossos con abans.

La rao de que tinguen les flors pot ser mes cridaneres, de colors mes vius i de mes grandaria, relativament, del mon vegetal, es deu a que son fecundades pels insects (n'hi ha alguna excepcio, per eixemple per pardalets chicotets com son els colibris).

Sent els seus habitats no molt favorits per la presencia d'insects, ni sent un puesto molt acollidor per ad ells, precisen atraure als poquets que n'hi haxquen des d'un bon  troç i puguen vore les seues flors desde ben llunt.

En els cassos de floracio nocturna (no es el cas de les Mammillaries, en que no n'hi han), es presenten  blanques i perfumades i en ocasions, es junten a la faena de polinissar a vegades, les rates penades.

Encara que sobreviuen despres de messos de sequera, per als que cultiven estes plantes es necessari llevar-se de damunt alguns perjuïcis molt extessos, com que no n'hi ha que regarles mai i que en tres vegades a l'any tenen prou.

Els cactus viuen en sa majoria en llocs d'alta montanya i desertics (xerofitics). Si observem les caracteristiques climatiques d'estos llocs comprovem que les temperatures del dia son extremadament altes, que la radiació també, que  l'humitat ambiental es nula, pero per la nit, tot canvia. Les temperatures baixen 30 o 40 graus, l'insolacio no existix i es produix el fenomen de la condensacio de l'humitat en una rossá cada nit, de la que les plantes s'en aprofiten.  O siga, secs, pero dins d'un orde. Pot ser per aixó que en la [[Comunitat Valenciana]] es nota que creixen millor en la primavera d'hivern en que se diferencien mes les temperatures dia-nit.

En principi, la falta de materia organica i la terra pedregossa que tenen en els seus llocs d'orige, nos donen una idea de lo que tenim que fer. Substrat  casi en absolut mineral i granulositat (tamany de les pedretes) mija-gran (4-7 mm.).

La falta de humitat i precipitacions en els seus llocs d'orige els ha fet no haver-se topetat i per tant no estar preparats en la seua evolucio per a lluitar contra els foncs de la putricio que tenim en les terres o en les macetes sorregades, i fa que eixe drenage maxim que dona la granulometria dita, evite l'encharcament. Al mateix temps, si mantenim un cicle o alternancia sec-humit, evitem la proliferació de foncs i favorim la seua supervivencia.

Degut a que en la nostra terra valenciana, la combinacio de les pluges en les baixes temperatures concidixen en el nostre hivern, deguem favorir i ajudar a l'activacio de la dormicio en ausencia total de recs i  preservar-los de les precipitacions a partir de Novembre, en el fi de que la llacor (savia) es sature, es faça mes condensada i, d'eixa forma, baixe el seu punt de congelacio als 3 o 4 graus baix cero i no li afecten les chicotetes gelades.

També el fet sobre les diferencies de temperatures dia-nit que produixen les rosades, nos aconsellen canviar en molts moments un rec, per varies pulverisacions nocturnes o matinals.

En quant a la fertilisació, es molt convenient una molt frequent (cada 15 dies) en primavera i primavera d'hivern, en concentracions molt baixes (un terç de lo recomanat) i en un abono complex en oligoelements, en poquet de nitrogen. Com se sap, la resposta dels vegetals en carencia a l'aplicacio del fertilisant que la corregixca, es exponencial en l'escomençament, tornant-se llineal o hasda negativa en aplicacions sucesives o en molta concentracio.

En la majoria de les especies d'espinacions blanques, espesses i opaques, que procedixen de llocs i terres basiques o alcalines, es convenient afegir unes pedretes o graveta de carbonat calcic.

L'insolació deu de ser la máxima que se li puga oferir (una orientació sur, per eixemple) i en un lloc molt ventilat, tant en l'estiu com en hivern. Una bona insolacio durant l'hivern els fa mes durs i resistents a les enfermetats, a la congelacio i prepara satisfactoriament la floracio i fructificacio següents.