Diferència entre les revisions de "Fausti Barberà"
Sin resumen de edición |
Sin resumen de edición |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Fausti_Barbera.jpg|thumb|200px|'''Fausti Barberà i Martí''', mege i historic valencianiste]] | [[Image:Fausti_Barbera.jpg|thumb|200px|'''Fausti Barberà i Martí''', mege i historic valencianiste]] | ||
'''Fausti Barberà i Martí''' fun mege i escritor valencianiste. Va naixer en Alaquas. (20 de decembre 1850- Valencia 1924). Es mes conegut pel seu llibre ”De Regionalisme i Valentinicultura” (1910) que està considerat com el primer cos teoric del valencianisme i del nacionalisme | '''Fausti Barberà i Martí''' fun mege i escritor valencianiste. Va naixer en [[Alaquas]]. (20 de decembre 1850- [[Valencia]] 1924). Es mes conegut pel seu llibre ”De Regionalisme i Valentinicultura” (1910) que està considerat com el primer cos teoric del [[valencianisme]] i del [[nacionalisme valencià]] mordern. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
Fon fill del mestre d'escola Victorià Barberà. Estudia en les Escoles Pies de Valencia. En 1870 muigue son pare i Fausti el substitui com a mestre i organiste d' Alaquas. Mesos despres es decidix a estudiar Medicina, traslladant-se a viure a Valencia en 1872, any en que faltà sa mare. | Fon fill del mestre d'escola Victorià Barberà. Estudia en les Escoles Pies de Valencia. En 1870 muigue son pare i Fausti el substitui com a mestre i organiste d' Alaquas. Mesos despres es decidix a estudiar Medicina, traslladant-se a viure a Valencia en 1872, any en que faltà sa mare. | ||
En 1879 es doctora en Medicina en una tesis sobre la malaria. Es casa dos voltes: en 1878 en Encarnacio Ferrándiz, de Picanya, que moriria en 1887 i de la que tingue cinc fills, pero cap d'ells aplegà a I'adolescencia. | |||
En 1907 en Joaquina Alcañiz, de Sax. Se separaren abans d'un any i Joaquina tingue un fill. | En 1879 es doctora en Medicina en una tesis sobre la malaria. Es casa dos voltes: en 1878 en Encarnacio Ferrándiz, de [[Picanya]], que moriria en 1887 i de la que tingue cinc fills, pero cap d'ells aplegà a I'adolescencia. | ||
Entregat a la ciencia, estudia el colera i el paludisme, la vacuna antirrabica de Pasteur, els descobriments de Koch sobre el bacil de la tuberculosis o I'hipnotisme. Balaguer Perigüell el considera I'introductor en Valencia de la psicoterapia. Obtingue la medalla d'or de I'lnstitut Medic Valencià, del que acaba sent president. Va dirigir el bolleti de l'lnstitut Medic i crea en 1899 la «Revista Valenciana de Ciencias Médicas». | En 1907 en Joaquina Alcañiz, de [[Sax]]. Se separaren abans d'un any i Joaquina tingue un fill. | ||
Fon cavaller de !'Orde d'lsabel la Catolica, academic de la Real Academia de Medicina i Cirugia de Valencia, en 1893, Soci de merit de l'Assamblea Nacional de la Bona Prensa en Sevilla, o president de la Comissio de Propaganda de la Lliga contra la Tuberculosis. | |||
Entregat a la ciencia, estudia el colera i el paludisme, la vacuna antirrabica de [[Pasteur]], els descobriments de [[Koch]] sobre el bacil de la tuberculosis o I'hipnotisme. Balaguer Perigüell el considera I'introductor en Valencia de la psicoterapia. Obtingue la medalla d'or de I'lnstitut Medic Valencià, del que acaba sent president. Va dirigir el bolleti de l'lnstitut Medic i crea en 1899 la «Revista Valenciana de Ciencias Médicas». | |||
Fon cavaller de !'Orde d'lsabel la Catolica, academic de la Real Academia de Medicina i Cirugia de Valencia, en 1893, Soci de merit de l'Assamblea Nacional de la Bona Prensa en [[Sevilla]], o president de la Comissio de Propaganda de la Lliga contra la Tuberculosis. | |||
== Valencianiste == | == Valencianiste == | ||
En la seua faceta valencianista, Fausti Barberà fon director del Centre de Cultura Valenciana, vicepresident de Lo Rat Penat, president de la I Assamblea Regionalista de Valencia, fundador de Valencia Nova o membre de la Societé Internationale de Dialectologie Romane. Participa en la junta organisadora del I Congrés d'Historia de la Corona d' Arago. | En la seua faceta valencianista, Fausti Barberà fon director del [[Centre de Cultura Valenciana]], vicepresident de [[Lo Rat Penat]], president de la I Assamblea Regionalista de Valencia, fundador de [[Valencia Nova]] o membre de la Societé Internationale de Dialectologie Romane. Participa en la junta organisadora del I Congrés d'Historia de la Corona d' Arago. | ||
== Obres == | == Obres == | ||
| Llínea 23: | Llínea 26: | ||
== ”De Regionalisme i Valentinicultura” == | == ”De Regionalisme i Valentinicultura” == | ||
El seu llibre ”De Regionalisme i Valentinicultura” (1910) està considerat com el primer cos teoric del valencianisme i del nacionalisme | El seu llibre ”De Regionalisme i Valentinicultura” (1910) està considerat com el primer cos teoric del [[valencianisme]] i del [[nacionalisme valencià]] mordern. El llibre conte el discurs que Fausti Barberà pronuncià la nit del 7 de decembre de 1902, fa mes de cent anys. Fausti Barberà i Martí, prenia la paraula per a Ilegir el discurs que inaugurava les sessions de la societat valencianista [[Lo Rat Penat]]. | ||
El doctor Barberà coneixia de primera ma alguns dels incipients nacionalismes europeus pels seus constants viages professionals. S' ajuda d'este coneiximent per a teorisar un nacionalisme valencià que preten estar en sintonia en els atres nacionalismes peninsulars en l'objectiu de redefinir Espanya com un estat plurinacional a on es respecten i valoren les distintes identitats. | |||
En el text “De regionalisme i valentinicultura” s'albiren ya, no obstant, moltes de les dificultats i conflictes que acompanyaran al valencianisme a lo llarc de tot el segle XX: les discrepancies en tom a la llengua, el naiximent del pancatalanisme, les complexes relacions entre els valencianistes, el paper jugat per la burguesia espanyolista. Tota una serie de qüestions que hui en dia, son del tot actuals. | El doctor Barberà coneixia de primera ma alguns dels incipients nacionalismes europeus pels seus constants viages professionals. S'ajuda d'este coneiximent per a teorisar un [[nacionalisme valencià]] que preten estar en sintonia en els atres nacionalismes peninsulars en l'objectiu de redefinir [[Espanya]] com un estat plurinacional a on es respecten i valoren les distintes identitats. | ||
En paraules de l'historiador valencià Antoni Atienza: “El document historic de Barberà es util sobre tot per a ser capaços de valorar cóm es que el nacionalisme valencià porta mes de cent anys topetant-se en els mateixos problemes que el paralisen sense remei. Es una lliço que nos ve des dels origens del valencianisme modern per a que sigam capaços de compredre-la a l'hora de mirar al futur del nacionalisme valencià”. | |||
En el text “De regionalisme i valentinicultura” s'albiren ya, no obstant, moltes de les dificultats i conflictes que acompanyaran al [[valencianisme]] a lo llarc de tot el segle XX: les discrepancies en tom a la llengua, el naiximent del [[pancatalanisme]], les complexes relacions entre els valencianistes, el paper jugat per la burguesia espanyolista. Tota una serie de qüestions que hui en dia, son del tot actuals. | |||
En paraules de l'historiador valencià [[Antoni Atienza]]: ''“El document historic de Barberà es util sobre tot per a ser capaços de valorar cóm es que el nacionalisme valencià porta mes de cent anys topetant-se en els mateixos problemes que el paralisen sense remei. Es una lliço que nos ve des dels origens del valencianisme modern per a que sigam capaços de compredre-la a l'hora de mirar al futur del nacionalisme valencià”.'' | |||