Diferència entre les revisions de "China"

m Text reemplaça - 'només' a 'a soles'
m En valencià s'escriu "Pekin", en ca i sense accent.
Llínea 25: Llínea 25:
Situat a l'est d'[[Àsia]], agrupa la major part dels territoris tradicionals de la [[China]] antiga, i alguns atres d'incorporats, com ara [[Tíbet]]. La seua extensió és de 9.561.000&nbsp;km{{mida|1=<sup>2</sup>}} i els seus llímits terrestres són: a l´est, [[Corea del Nort]]; al nordest, [[Rússia]]; al nort, [[Mongòlia]] i un atre tros de frontera en Rússia; al nort-oest, [[Kazakstan]], [[Kirguizistan]] i [[Tayikistan]]; a l'oest, [[Afganistan]], [[Pakistan]] i [[Índia]]; al sur-oest, [[Nepal]], [[Butan]] i atre cop Índia; al sur, [[Myanmar]], [[Laos]] i [[Vietnam]]. Pel que fa als llímits marítims, a l´oest la [[mar Groga]] separa China de [[Corea del Sur]], i la [[mar de China Oriental]] la separa de [[Japó]]; al sur-oest, l'[[estret de Taiwan]] la separa de la [[República de China]], i la [[mar de la China Meridional]] ho fa de les [[Filipines]], [[Brunei]], [[Malàsia]] i [[Indonèsia]].
Situat a l'est d'[[Àsia]], agrupa la major part dels territoris tradicionals de la [[China]] antiga, i alguns atres d'incorporats, com ara [[Tíbet]]. La seua extensió és de 9.561.000&nbsp;km{{mida|1=<sup>2</sup>}} i els seus llímits terrestres són: a l´est, [[Corea del Nort]]; al nordest, [[Rússia]]; al nort, [[Mongòlia]] i un atre tros de frontera en Rússia; al nort-oest, [[Kazakstan]], [[Kirguizistan]] i [[Tayikistan]]; a l'oest, [[Afganistan]], [[Pakistan]] i [[Índia]]; al sur-oest, [[Nepal]], [[Butan]] i atre cop Índia; al sur, [[Myanmar]], [[Laos]] i [[Vietnam]]. Pel que fa als llímits marítims, a l´oest la [[mar Groga]] separa China de [[Corea del Sur]], i la [[mar de China Oriental]] la separa de [[Japó]]; al sur-oest, l'[[estret de Taiwan]] la separa de la [[República de China]], i la [[mar de la China Meridional]] ho fa de les [[Filipines]], [[Brunei]], [[Malàsia]] i [[Indonèsia]].


Les ciutats més importants són: [[Pequín]] (la capital) i [[Xangai]], les dos en més de deu millons d'habitants. Una quarantena de ciutats més passen del milló d'habitants, entre les quals destaquen, com a més poblades, [[Guangzhou]], [[Shenzhen]], [[Tianjin]], [[Chongqing]], i [[Hong Kong]]. Les antigues colònies europees en territori chinenc, [[Hong Kong]] i [[Macau]], tornen a estar baix jurisdicció de la República Popular de China.
Les ciutats més importants són: [[Pekin]] (la capital) i [[Xangai]], les dos en més de deu millons d'habitants. Una quarantena de ciutats més passen del milló d'habitants, entre les quals destaquen, com a més poblades, [[Guangzhou]], [[Shenzhen]], [[Tianjin]], [[Chongqing]], i [[Hong Kong]]. Les antigues colònies europees en territori chinenc, [[Hong Kong]] i [[Macau]], tornen a estar baix jurisdicció de la República Popular de China.


El [[Partit Comunista de China]] (PCX) ha encapçalat el govern de la República Popular China baix un [[sistema unipartidista]] des de l'Establiment de l'Estat [[Socialisme|socialista]] en [[1949]]. Encara que va tindre uns inicis socialistes, durant les passades tres décades s'hi ha [[privatisació|privatisat]] considerablement l'economia; ara be, l'Estat conserva un control polític significatiu, especialment pel que fa a les empreses estatals i al sector bancari.  
El [[Partit Comunista de China]] (PCX) ha encapçalat el govern de la República Popular China baix un [[sistema unipartidista]] des de l'Establiment de l'Estat [[Socialisme|socialista]] en [[1949]]. Encara que va tindre uns inicis socialistes, durant les passades tres décades s'hi ha [[privatisació|privatisat]] considerablement l'economia; ara be, l'Estat conserva un control polític significatiu, especialment pel que fa a les empreses estatals i al sector bancari.  
Llínea 69: Llínea 69:
=== Divisió administrativa ===
=== Divisió administrativa ===
[[Archiu:Regions de la Xina.png|thumbnail|400px|Mapa administratiu de la República Popular China]]
[[Archiu:Regions de la Xina.png|thumbnail|400px|Mapa administratiu de la República Popular China]]
La República Popular China se subdividix en un primer nivell en 32 entitats administratives locals: 22 províncies (23 si s'hi inclou [[Taiwan]]), cinc regions autònomes, quatre municipalitats baix administració directa del Govern central i dos regions administratives especials. La divisió administrativa més comuna és la província. Les cinc regions autònomes estan associades en les cinc minories ètniques majoritàries en el país: els [[Tibet|tibetans]], els [[uigur]]s, els [[Mongol (poble)|mongols]], els [[hui]] i els [[zhuang]]. Les àrees metropolitanes de les quatre ciutats de Pequín, Tianjin, Shanghai i Chongqing tenen un rang similar al provincial, constituint les nomenades municipalitats baix administració directa del Govern central.  
La República Popular China se subdividix en un primer nivell en 32 entitats administratives locals: 22 províncies (23 si s'hi inclou [[Taiwan]]), cinc regions autònomes, quatre municipalitats baix administració directa del Govern central i dos regions administratives especials. La divisió administrativa més comuna és la província. Les cinc regions autònomes estan associades en les cinc minories ètniques majoritàries en el país: els [[Tibet|tibetans]], els [[uigur]]s, els [[Mongol (poble)|mongols]], els [[hui]] i els [[zhuang]]. Les àrees metropolitanes de les quatre ciutats de Pekin, Tianjin, Shanghai i Chongqing tenen un rang similar al provincial, constituint les nomenades municipalitats baix administració directa del Govern central.  


Finalment, les antigues colònies europees de [[Hong Kong]] i [[Macau]] mantenen una gran autonomia com a regions administratives especials, conservant llor propi sistema econòmic i judicial, ademés de moltes característiques pròpies d'estats independents, com la seua pròpia moneda, domini d'Internet, prefix telefònic, bandera, etc. La República Popular China considera també a [[Taiwan]] com una província més, encara que en la pràctica l'illa és independent, i es troba baix la soberania del règim de la República China, Estat reconegut de manera oficial per a soles 24 països del món que no reconeixen a la República Popular China.
Finalment, les antigues colònies europees de [[Hong Kong]] i [[Macau]] mantenen una gran autonomia com a regions administratives especials, conservant llor propi sistema econòmic i judicial, ademés de moltes característiques pròpies d'estats independents, com la seua pròpia moneda, domini d'Internet, prefix telefònic, bandera, etc. La República Popular China considera també a [[Taiwan]] com una província més, encara que en la pràctica l'illa és independent, i es troba baix la soberania del règim de la República China, Estat reconegut de manera oficial per a soles 24 països del món que no reconeixen a la República Popular China.