Diferència entre les revisions de "Formage" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

[[Image:Hartkaese HardCheeses.jpg|thumb|200px|Formages]]

Se definix '''formage''' al producte fresc o madurat, sòlit o semisòlit, obtengut a partir de la coagulació de la [[llet]] (a través de l'acció del quall u atres coagulants, en o sense hidròlisis prèvia de la lactosa) i posterior despartiment del ~~suro~~.

Se definix '''formage''' al producte fresc o madurat, sòlit o semisòlit, obtengut a partir de la coagulació de la [[llet]] (a través de l'acció del quall o atres coagulants, en o sense hidròlisis prèvia de la lactosa) i posterior despartiment del sèrum.

Les llets que s'~~utilisen~~ habitualment son les de [[vaca]] (sancera o desnatada) que dona un tast de formage més suau, [[cabra]] u [[ovella]] (en zones mediterrànees). En l'elaboració d'algun formage especialisat com la mozzarella, s'ampra la llet de ~~búfal~~ i en atres casos de [[~~camell~~|~~camella~~]].

Les llets que s'usen habitualment son les de [[vaca]] (sancera o desnatada) que dona un tast de formage més suau, [[cabra]] o [[ovella]] (en zones mediterrànees). En l'elaboració d'algun formage especialisat com la mozzarella, s'ampra la llet de búfala i en atres casos de [[gamell|gamella]].

El formage de Cabrales ([[Principat d'Astúries]], [[Espanya]]) ~~utilisa~~ una barreja de llet de vaca, ovella i cabra.

El formage de Cabrales ([[Principat d'Astúries]], [[Espanya]]) usa una barreja de llet de vaca, ovella i cabra.

~~La greixosa~~ de la llet és el nutrient que més ~~influix~~ en el tast del formage. La llet sancera és la més rica en ~~greixoses~~, pero en certs casos per a poder reduir el contingut ~~greixos~~ dels formages s'usa la seua versió desnatada o semi, lo qual també pot disminuir el tast del producte final.

El greix de la llet és el nutrient que més influïx en el tast del formage. La llet sancera és la més rica en greix, pero en certs casos per a poder reduir el contingut greixós dels formages s'usa la seua versió desnatada o semi, lo qual també pot disminuir el tast del producte final.

== Enllaços externs ==

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[Image:Hartkaese HardCheeses.jpg|thumb|200px|Formages]]
-Se definix '''formage''' al producte fresc o madurat, sòlit o semisòlit, obtengut a partir de la coagulació de la [[llet]] (a través de l'acció del quall u atres coagulants, en o sense hidròlisis prèvia de la lactosa) i posterior despartiment del suro.
+Se definix '''formage''' al producte fresc o madurat, sòlit o semisòlit, obtengut a partir de la coagulació de la [[llet]] (a través de l'acció del quall o atres coagulants, en o sense hidròlisis prèvia de la lactosa) i posterior despartiment del sèrum.
-Les llets que s'utilisen habitualment son les de [[vaca]] (sancera o desnatada) que dona un tast de formage més suau, [[cabra]] u [[ovella]] (en zones mediterrànees). En l'elaboració d'algun formage especialisat com la mozzarella, s'ampra la llet de búfal i en atres casos de [[camell|camella]].
+Les llets que s'usen habitualment son les de [[vaca]] (sancera o desnatada) que dona un tast de formage més suau, [[cabra]] o [[ovella]] (en zones mediterrànees). En l'elaboració d'algun formage especialisat com la mozzarella, s'ampra la llet de búfala i en atres casos de [[gamell|gamella]].
-El formage de Cabrales ([[Principat d'Astúries]], [[Espanya]]) utilisa una barreja de llet de vaca, ovella i cabra.
+El formage de Cabrales ([[Principat d'Astúries]], [[Espanya]]) usa una barreja de llet de vaca, ovella i cabra.
-La greixosa de la llet és el nutrient que més influix en el tast del formage. La llet sancera és la més rica en greixoses, pero en certs casos per a poder reduir el contingut greixos dels formages s'usa la seua versió desnatada o semi, lo qual també pot disminuir el tast del producte final.
+El greix de la llet és el nutrient que més influïx en el tast del formage. La llet sancera és la més rica en greix, pero en certs casos per a poder reduir el contingut greixós dels formages s'usa la seua versió desnatada o semi, lo qual també pot disminuir el tast del producte final.
 == Enllaços externs ==