Diferència entre les revisions de "José María Adán García" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 18:

En l'any [[1959]] va començar a treballar en l'empresa [[Alts Forns del Mediterràneu]] (Altos Hornos del Mediterráneo -AHM), en la que va aplegar a ser Cap del servici jurídic i de relacions laborals.

Fon conseller nacional del Moviment i procurador a Corts per Valéncia de [[1971]] a [[1977]]. El [[12 d'agost]] de [[1976]] va presentar un escrit junt en els atres procuradors valencians (entre ells, [[Miguel Ramón Izquierdo]], [[Pedro Zaragoza]] i [[José Antonio Perelló Morales]]) a on solicitaven l'autonomia econòmica, administrativa i cultural de la [[Regne de Valéncia|regió valenciana]] i el reconeiximent del [[Llengua valenciana|valencià]] com a llengua vernàcula en la Llei d'Educació.

Fon conseller nacional del Moviment i procurador a Corts per Valéncia de [[1971]] a [[1977]]. El [[12 d'agost]] de [[1976]] va presentar un escrit junt en els atres procuradors valencians (entre ells, [[Miguel Ramón Izquierdo]], [[Pedro Zaragoza]] i [[José Antonio Perelló Morales]]) a on solicitaven l'autonomia econòmica, administrativa i cultural de la [[Regne de Valéncia|regió valenciana]] i el reconeiximent del [[Llengua valenciana|valencià]] com a [[llengua vernàcula]] en la Llei d'Educació.

A la mort de [[Francisco Franco]] va colaborar en Rodolfo Martín Villa i fon nomenat governador civil de [[La Rioja]] ([[1976]]-[[1978]]). Durant la [[transició democràtica]] es mostrà próxim a la [[UCD]], pero en l'any [[1989]] va ingressar en el [[PP]], sent nomenat delegat de la [[Generalitat Valenciana]] en la privatisació dels Alts Forns del Mediterràneu, empresa en la que havia treballat. En l'any [[1991]] fon nomenat delegat de la Fundación Cánovas del Castillo en la [[Comunitat Valenciana]].

@@ Llínea 18: / Llínea 18: @@
 En l'any [[1959]] va començar a treballar en l'empresa [[Alts Forns del Mediterràneu]] (Altos Hornos del Mediterráneo -AHM), en la que va aplegar a ser Cap del servici jurídic i de relacions laborals.
-Fon conseller nacional del Moviment i procurador a Corts per Valéncia de [[1971]] a [[1977]]. El [[12 d'agost]] de [[1976]] va presentar un escrit junt en els atres procuradors valencians (entre ells, [[Miguel Ramón Izquierdo]], [[Pedro Zaragoza]] i [[José Antonio Perelló Morales]]) a on solicitaven l'autonomia econòmica, administrativa i cultural de la [[Regne de Valéncia|regió valenciana]] i el reconeiximent del [[Llengua valenciana|valencià]] com a llengua vernàcula en la Llei d'Educació.
+Fon conseller nacional del Moviment i procurador a Corts per Valéncia de [[1971]] a [[1977]]. El [[12 d'agost]] de [[1976]] va presentar un escrit junt en els atres procuradors valencians (entre ells, [[Miguel Ramón Izquierdo]], [[Pedro Zaragoza]] i [[José Antonio Perelló Morales]]) a on solicitaven l'autonomia econòmica, administrativa i cultural de la [[Regne de Valéncia|regió valenciana]] i el reconeiximent del [[Llengua valenciana|valencià]] com a [[llengua vernàcula]] en la Llei d'Educació.
 A la mort de [[Francisco Franco]] va colaborar en Rodolfo Martín Villa i fon nomenat governador civil de [[La Rioja]] ([[1976]]-[[1978]]). Durant la [[transició democràtica]] es mostrà próxim a la [[UCD]], pero en l'any [[1989]] va ingressar en el [[PP]], sent nomenat delegat de la [[Generalitat Valenciana]] en la privatisació dels Alts Forns del Mediterràneu, empresa en la que havia treballat. En l'any [[1991]] fon nomenat delegat de la Fundación Cánovas del Castillo en la [[Comunitat Valenciana]].