Diferència entre les revisions de "R"
Pàgina nova, en el contingut: «La '''R''', '''r''' en minúscula, és la dècima ocatva lletra de l'alfabet valencià i la dècima quarta de les consonants. El seu nom en [[valencià]...» |
mSense resum d'edició |
||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
== Fonètica == | == Fonètica == | ||
En valencià la lletra er se pronuncia [[alveolar]] vibrant múltiple a començament de paraula o despuix de consonant fricativa, i es pronuncia alveolar vibrant senzilla entre vocals o despuix de [[consonant oclusiva]]. Si es vol que sone múltiple entre vocals s'usa el [[dígraf]] ''[Rr (dígraf)|doble er]]''. | En valencià la lletra er se pronuncia [[alveolar]] vibrant múltiple a començament de paraula o despuix de consonant fricativa, i es pronuncia alveolar vibrant senzilla entre vocals o despuix de [[consonant oclusiva]]. Si es vol que sone múltiple entre vocals s'usa el [[dígraf]] ''[[Rr (dígraf)|doble er]]''. | ||
En els dialectes del nort de Castelló hi ha tendència a no pronunciar les ers finals, açò és un vulgarisme inadmissible en el valencià estàndart oral, que pronuncia totes les ers. Les úniques excepcions ad esta regla són els plurals ''diners'' i ''socors'', a on la er no es pronuncia en cap dialecte i tampoc en valencià estàndart pero que es manté en l'escritura per tradició. | En els dialectes del nort de Castelló hi ha tendència a no pronunciar les ers finals, açò és un vulgarisme inadmissible en el valencià estàndart oral, que pronuncia totes les ers. Les úniques excepcions ad esta regla són els plurals ''diners'' i ''socors'', a on la er no es pronuncia en cap dialecte i tampoc en valencià estàndart pero que es manté en l'escritura per tradició. | ||