Diferència entre les revisions de "R" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 2:

== Fonètica ==

En valencià la lletra er se pronuncia [[alveolar]] vibrant múltiple a començament de paraula o despuix de consonant fricativa, i es pronuncia alveolar vibrant senzilla entre vocals o despuix de [[consonant oclusiva]]. Si es vol que sone múltiple entre vocals s'usa el [[dígraf]] [[Rr (dígraf)|doble er]].

En [[valencià]] la lletra er se pronuncia [[alveolar]] vibrant múltiple a començament de paraula o despuix de consonant fricativa, i es pronuncia alveolar vibrant senzilla entre vocals o despuix de [[consonant oclusiva]]. Si es vol que sone múltiple entre vocals s'usa el [[dígraf]] [[Rr (dígraf)|doble er]].

En els dialectes del nort de Castelló hi ha tendència a no pronunciar les ers finals, açò és un vulgarisme inadmissible en el valencià estàndart oral, que pronuncia totes les ers. Les úniques excepcions ad esta regla són els plurals ''diners'' i ''socors'', a on la er no es pronuncia en cap dialecte i tampoc en valencià estàndart pero que es manté en l'escritura per tradició.

En els dialectes del nort de [[Província de Castelló|Castelló]] hi ha tendència a no pronunciar les ers finals, açò és un vulgarisme inadmissible en el valencià estàndart oral, que pronuncia totes les ers. Les úniques excepcions ad esta regla són els plurals ''diners'' i ''socors'', a on la er no es pronuncia en cap dialecte i tampoc en valencià estàndart pero que es manté en l'escritura per tradició.

== Ortografia ==

@@ Llínea 2: / Llínea 2: @@
 == Fonètica ==
-En valencià la lletra er se pronuncia [[alveolar]] vibrant múltiple a començament de paraula o despuix de consonant fricativa, i es pronuncia alveolar vibrant senzilla entre vocals o despuix de [[consonant oclusiva]]. Si es vol que sone múltiple entre vocals s'usa el [[dígraf]] [[Rr (dígraf)|doble er]].
+En [[valencià]] la lletra er se pronuncia [[alveolar]] vibrant múltiple a començament de paraula o despuix de consonant fricativa, i es pronuncia alveolar vibrant senzilla entre vocals o despuix de [[consonant oclusiva]]. Si es vol que sone múltiple entre vocals s'usa el [[dígraf]] [[Rr (dígraf)|doble er]].
-En els dialectes del nort de Castelló hi ha tendència a no pronunciar les ers finals, açò és un vulgarisme inadmissible en el valencià estàndart oral, que pronuncia totes les ers. Les úniques excepcions ad esta regla són els plurals ''diners'' i ''socors'', a on la er no es pronuncia en cap dialecte i tampoc en valencià estàndart pero que es manté en l'escritura per tradició.
+En els dialectes del nort de [[Província de Castelló|Castelló]] hi ha tendència a no pronunciar les ers finals, açò és un vulgarisme inadmissible en el valencià estàndart oral, que pronuncia totes les ers. Les úniques excepcions ad esta regla són els plurals ''diners'' i ''socors'', a on la er no es pronuncia en cap dialecte i tampoc en valencià estàndart pero que es manté en l'escritura per tradició.
 == Ortografia ==