Pàgina nova, en el contingut: «La '''V''', '''v''' en minúscula, és la vigèsima segona lletra de l'alfabet valencià i dècima sèptima de les consonants. El seu nom és '''ve'...»
 
mSin resumen de edición
Llínea 1: Llínea 1:
La '''V''', '''v''' en minúscula, és la vigèsima segona [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima sèptima de les [[consonant]]s. El seu nom és '''ve''' o '''ve baixa''' (per a distinguir-la de la [[B|be alta]]).
La '''V''', '''v''' en minúscula, és la vigèsima segona [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima sèptima de les [[consonant]]s. El seu nom és '''ve''' o '''ve baixa''' (per a distinguir-la de la [[B|be alta]]).


Prové de la lletra [[u]] de l'[[alfabet llatí]]. Per això en l'[[escritura]] [[valencià|valenciana]] de l'edat mija es confonien a sovint estes dos lletres: a principi de paraula sempre s'escrivia ''v'' (vn home valent), a mitan de paraula sempre s'escrivia ''u'' (cauall) i en mayúscula sempre s'escrivia ''V'' (VNIVERS).
Prové de la lletra [[u]] de l'[[alfabet llatí]]. Per això en l'[[escritura]] [[valencià|valenciana]] de l'[[edat mija]] es confonien a sovint estes dos lletres: a principi de paraula sempre s'escrivia ''v'' (vn home valent), a mitan de paraula sempre s'escrivia ''u'' (cauall) i en mayúscula sempre s'escrivia ''V'' (VNIVERS).


== Fonètica ==
== Fonètica ==
En valencià representa el [[fonema fricatiu labiodental sonor]] [v]. En moltes zones se tendix a pronunciar esta lletra com si fora una [[B|be alta]], açò és un vulgarisme nomenat betacisme inacceptable en un valencià estàndart oral, que sempre fa la diferència entre be alta i ve baixa.
En [[valencià]] representa el [[fonema fricatiu labiodental sonor]] [v]. En moltes zones se tendix a pronunciar esta lletra com si fora una [[B|be alta]], açò és un vulgarisme nomenat betacisme inacceptable en un valencià estàndart oral, que sempre fa la diferència entre be alta i ve baixa.


== Ortografia ==
== Ortografia ==