Diferència entre les revisions de "E"
Pàgina nova, en el contingut: «La '''E''', '''e''' en minúscula, és la quinta lletra de l'alfabet valencià i segona de les vocals. El seu nom és '''e'''. També pot dur accent...» |
mSin resumen de edición |
||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
== Fonètica == | == Fonètica == | ||
En valencià la lletra e en posició tònica representa el sò tancat [e] (Valéncia, ceba...), pero també el sò obert [ɛ] (mel, geni...). Quan la e és àtona sempre es pronuncia tancada excepte en les paraules ''dèsset'' i ''dèneu'', a on totes les es se pronuncien obertes. | En [[valencià]] la lletra e en posició tònica representa el sò tancat [e] (Valéncia, ceba...), pero també el sò obert [ɛ] (mel, geni...). Quan la e és àtona sempre es pronuncia tancada excepte en les paraules ''dèsset'' i ''dèneu'', a on totes les es se pronuncien obertes. | ||
És general en valencià pronunciar com si fora una a la e de les paraules que comencen per en-, em-, es- i eix- (''ascomençar'', ''aixugar'', ''antendre'', ''ambolicar''... en conte de: escomençar, eixugar, entendre, embolicar...) això és un coloquialisme inadmissible en el valencià estàndart oral. | És general en valencià pronunciar com si fora una a la e de les paraules que comencen per en-, em-, es- i eix- (''ascomençar'', ''aixugar'', ''antendre'', ''ambolicar''... en conte de: escomençar, eixugar, entendre, embolicar...) això és un coloquialisme inadmissible en el valencià estàndart oral. | ||
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
d. En el diftonc decreixent eu, quan la u procedix de la vocalisació de -d-, -e- o -ty- llatines, sent la e breu en llatí vulgar: peu (peděm), dèu (děcem), preu (prětǐum)... Pero també tenim casos de e tancada: creure (credĕre), creu (crŭce). | d. En el diftonc decreixent eu, quan la u procedix de la vocalisació de -d-, -e- o -ty- llatines, sent la e breu en llatí vulgar: peu (peděm), dèu (děcem), preu (prětǐum)... Pero també tenim casos de e tancada: creure (credĕre), creu (crŭce). | ||
e. Hi ha una certa correspondència entre el valencià i el castellà. Quan nosatres tenim una e oberta, el castellà sol tindre ie: terra-tierra, obert-abierto, mel-miel, sèt-siete. Encara que açò no és absolut, hi ha excepcions: guerra-guerra, pèl-pelo, verge-virgen, perla-perla, concepte-concepto... | e. Hi ha una certa correspondència entre el valencià i el [[castellà]]. Quan nosatres tenim una e oberta, el castellà sol tindre ie: terra-tierra, obert-abierto, mel-miel, sèt-siete. Encara que açò no és absolut, hi ha excepcions: guerra-guerra, pèl-pelo, verge-virgen, perla-perla, concepte-concepto... | ||
f. Els numerals cardinals dèsset (děcem-sěptem) i dèneu (děcem-nŏven) presenten la peculiaritat que tant la e tònica com l’àtona són obertes. Les formes dènou, dènau, i dèneu en la segona e tancada són dialectals en valencià. | f. Els numerals cardinals dèsset (děcem-sěptem) i dèneu (děcem-nŏven) presenten la peculiaritat que tant la e tònica com l’àtona són obertes. Les formes dènou, dènau, i dèneu en la segona e tancada són dialectals en valencià. | ||