Diferència entre les revisions de "Àtom" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 130:

Després que [[Louis-Victor de Broglie]] va propondre la [[Dualitat ona-corpúscul|naturalea ondulatòria de la matèria]] en [[1924]], la qual fon generalisada per [[Erwin Schrödinger]] en [[1926]], es va actualisar novament el model de l'àtom.

Després que [[Louis-Victor de Broglie]] va propondre la [[Dualitat ona-corpúscul|naturalea ondulatòria de la matèria]] en l'any [[1924]], la qual fon generalisada per [[Erwin Schrödinger]] en [[1926]], es va actualisar novament el model de l'àtom.

En el model de Schrödinger s'abandona la concepció dels electrons com a esferes diminutes en càrrega que giren entorn del núcleu, que és una extrapolació de l'experiència a nivell macroscòpic cap a les diminutes dimensions de l'àtom. En conte d'açò, Schrödinger descriu als electrons per mig d'una [[funció d'ona]], el quadrat de la qual representa la ''provabilitat de presència'' en una regió delimitada de l'espai. Esta zona de provabilitat es coneix com [[orbital atòmic|orbital]]. La gràfica següent mostra els orbitals per als primers nivells d'energia disponibles en l'àtom d'hidrogen.

Revisió de 08:14 31 jul 2018 editar Jose2 (Discussió \| contribucions) Administradors 158 468 edicions m →Model de Thomson ← Edició anterior		Revisió de 08:14 31 jul 2018 editar desfer Jose2 (Discussió \| contribucions) Administradors 158 468 edicions m →Model de Schrödinger: model actual Edició següent →
Llínea 130:		Llínea 130:


	Després que [[Louis-Victor de Broglie]] va propondre la [[Dualitat ona-corpúscul\|naturalea ondulatòria de la matèria]] en [[1924]], la qual fon generalisada per [[Erwin Schrödinger]] en [[1926]], es va actualisar novament el model de l'àtom.		Després que [[Louis-Victor de Broglie]] va propondre la [[Dualitat ona-corpúscul\|naturalea ondulatòria de la matèria]] en l'any [[1924]], la qual fon generalisada per [[Erwin Schrödinger]] en [[1926]], es va actualisar novament el model de l'àtom.

	En el model de Schrödinger s'abandona la concepció dels electrons com a esferes diminutes en càrrega que giren entorn del núcleu, que és una extrapolació de l'experiència a nivell macroscòpic cap a les diminutes dimensions de l'àtom. En conte d'açò, Schrödinger descriu als electrons per mig d'una [[funció d'ona]], el quadrat de la qual representa la ''provabilitat de presència'' en una regió delimitada de l'espai. Esta zona de provabilitat es coneix com [[orbital atòmic\|orbital]]. La gràfica següent mostra els orbitals per als primers nivells d'energia disponibles en l'àtom d'hidrogen.		En el model de Schrödinger s'abandona la concepció dels electrons com a esferes diminutes en càrrega que giren entorn del núcleu, que és una extrapolació de l'experiència a nivell macroscòpic cap a les diminutes dimensions de l'àtom. En conte d'açò, Schrödinger descriu als electrons per mig d'una [[funció d'ona]], el quadrat de la qual representa la ''provabilitat de presència'' en una regió delimitada de l'espai. Esta zona de provabilitat es coneix com [[orbital atòmic\|orbital]]. La gràfica següent mostra els orbitals per als primers nivells d'energia disponibles en l'àtom d'hidrogen.