Diferència entre les revisions de "Propietat intelectual"
m Text reemplaça - 'industria ' a 'indústria ' |
|||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
El [[sigle XIX]] la gran expansió del capitalisme i la necessitat d'incentius per mantindre l'accelerat alvanç tecnològic despuix de les guerres napoleòniques, consolidarien la llògica de la propietat intelectual i estendrien les llegislacions protectores. | El [[sigle XIX]] la gran expansió del capitalisme i la necessitat d'incentius per mantindre l'accelerat alvanç tecnològic despuix de les guerres napoleòniques, consolidarien la llògica de la propietat intelectual i estendrien les llegislacions protectores. | ||
La propietat intelectual va ser històricament depenent en la pràctica a les necessitats socials d'innovació. Quan Eli Whitney va inventar la desmotadora de coto en l'any [[1794]] a ningú (i molt menys a l'inventor) se li va plantejar fer un patent de la seua creació . La desmotadora era un invent senzill, que permetia reduir el preu del [[cotó]] dràsticament i va convertir als EUA durant la década de [[1830]] en el gran proveïdor de las naixents manufactures textils britàniques. I el cotó es va transformar en un be de consum de masses de preu assequible. [[EE.UU.]] i [[Gran Bretanya]] gràcies a la | La propietat intelectual va ser històricament depenent en la pràctica a les necessitats socials d'innovació. Quan Eli Whitney va inventar la desmotadora de coto en l'any [[1794]] a ningú (i molt menys a l'inventor) se li va plantejar fer un patent de la seua creació . La desmotadora era un invent senzill, que permetia reduir el preu del [[cotó]] dràsticament i va convertir als EUA durant la década de [[1830]] en el gran proveïdor de las naixents manufactures textils britàniques. I el cotó es va transformar en un be de consum de masses de preu assequible. [[EE.UU.]] i [[Gran Bretanya]] gràcies a la indústria de la manufactura cotonera varen passar a ser països desenrollats. | ||
Un atre aspecte destacable va ser la internacionalisació espontànea dels pagaments a els autors per part dels editors. Durant el sigle XIX els autors estatunidencs varen rebre mes pagaments dels editors britànics que del seu propi país , encara que llegalment els privilegiats eren estatals i no podien ser reclamats llegalment en atres països. Sembla que, com torna a succeir hui dia, la part principal dels ingressos d'una obra es produïen en la primera edició, lo que incitava als editors britànics suficientment a pagar per accedir als continguts abans que el seus competidors, sense necessitat de que estos pogueren valdre els seus privilegis llegals. | Un atre aspecte destacable va ser la internacionalisació espontànea dels pagaments a els autors per part dels editors. Durant el sigle XIX els autors estatunidencs varen rebre mes pagaments dels editors britànics que del seu propi país , encara que llegalment els privilegiats eren estatals i no podien ser reclamats llegalment en atres països. Sembla que, com torna a succeir hui dia, la part principal dels ingressos d'una obra es produïen en la primera edició, lo que incitava als editors britànics suficientment a pagar per accedir als continguts abans que el seus competidors, sense necessitat de que estos pogueren valdre els seus privilegis llegals. | ||