Diferència entre les revisions de "Gijón"
m Text reemplaça - 'industria ' a 'indústria ' |
m Text reemplaça - 'dècada' a 'década' |
||
| Llínea 117: | Llínea 117: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
Ciutat tradicionalment industrial, l'economia de Gijón ha patit grans canvis a partir de les dures reconversions del sector industrial des de la | Ciutat tradicionalment industrial, l'economia de Gijón ha patit grans canvis a partir de les dures reconversions del sector industrial des de la década dels setanta. | ||
El despegament econòmic de Gijón s'inicià a finals del [[sigle XIX]], degut a la confluència de varis factors: | El despegament econòmic de Gijón s'inicià a finals del [[sigle XIX]], degut a la confluència de varis factors: | ||
* L'explotació del [[carbó]] en les conques hulleres del l'interior d'Astúries. La construcció del Ferrocarril de [[Langreu]], tercer ferrocarril espanyol, en [[1856]], va fer de Gijón el port d'embarcament de la major part de la producció minera d'astúries, estimulant el comerç i la indústria local. | * L'explotació del [[carbó]] en les conques hulleres del l'interior d'Astúries. La construcció del Ferrocarril de [[Langreu]], tercer ferrocarril espanyol, en [[1856]], va fer de Gijón el port d'embarcament de la major part de la producció minera d'astúries, estimulant el comerç i la indústria local. | ||
| Llínea 124: | Llínea 124: | ||
El model industrial generalt, típic de la priemra Revolució Industrial, constava per tant d'un fort sector secundari, en gra npresència d ela indústria metàlica, siderúrgica, ceràmica, vidri i textil. El sector terciari ademés de la activitat comercial generà per la ciutat, va incluir la incipent activitat turística del Gijón de l'época, que també aspirà a convertir-se'n en una gran estació balnearia. En tot i això, no arriba a prosperar lo esperat degut al tariud enllaç ferroviari que conectà a [[Astúries]] en la meseta. | El model industrial generalt, típic de la priemra Revolució Industrial, constava per tant d'un fort sector secundari, en gra npresència d ela indústria metàlica, siderúrgica, ceràmica, vidri i textil. El sector terciari ademés de la activitat comercial generà per la ciutat, va incluir la incipent activitat turística del Gijón de l'época, que també aspirà a convertir-se'n en una gran estació balnearia. En tot i això, no arriba a prosperar lo esperat degut al tariud enllaç ferroviari que conectà a [[Astúries]] en la meseta. | ||
La siguient etapa de gran creiximent econòmicd e Gijón es va produir a finals de la | La siguient etapa de gran creiximent econòmicd e Gijón es va produir a finals de la década dels xixanta, degut a la construcció de la factoria de Uninsa ([[Ensidesa]]) i a l'activitat del port i dels astillers. | ||
Tras una dura crisis i reconversió en els anys huitanta, en la actualitat, el sector tericiari és el més important de l'economia gijonesa, seguit del sector secundari (indústries siderúrgiques i metàliques). El pes del sector primari en l'economia del municipi és pràcticament irrellevant. | Tras una dura crisis i reconversió en els anys huitanta, en la actualitat, el sector tericiari és el més important de l'economia gijonesa, seguit del sector secundari (indústries siderúrgiques i metàliques). El pes del sector primari en l'economia del municipi és pràcticament irrellevant. | ||