Diferència entre les revisions de "Julián Ribera i Tarragó" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 22:

* ''Orígenes del Justicia de Aragón'' ([[1897]]).

Edità l'Història dels juges de ~~Còrdova~~ d'Aljoxaní i va pronunciar el seu discurs d'ingrés en la [[Real Acadèmia de la Llengua]] sobre el Cançoner d'Abencuzmán ([[1912]]); en estes dos últimes obres demostra l'existència d'un dialecte romànic desconegut, el mossàrap, que convivia en l'àrap lliterari cultivat per les classes cultes.

Edità l'Història dels juges de Córdova d'Aljoxaní i va pronunciar el seu discurs d'ingrés en la [[Real Acadèmia de la Llengua]] sobre el Cançoner d'Abencuzmán ([[1912]]); en estes dos últimes obres demostra l'existència d'un dialecte romànic desconegut, el mossàrap, que convivia en l'àrap lliterari cultivat per les classes cultes.

Estudià també la lírica aràbig-andalusa i el seu influix sobre la lírica popular castellana i la lírica provençal. En el pròlec a la seua traducció de la Crònica d'Abenalcotía exhuma notícies sobre l'existència d'una èpica popular andalusa des de fins del [[sigle IX]]. Publicà també estudis de musicologia hispanoàrap (''Música de les Cantigues'', 1922), demostrant l'enorme importància que va tindre la síntesis musical aràbig-andalusa per al desenroll de la música migeval dels trobadors i els ''minnesänger''.

@@ Llínea 22: / Llínea 22: @@
 * ''Orígenes del Justicia de Aragón'' ([[1897]]).
-Edità l'Història dels juges de Còrdova d'Aljoxaní i va pronunciar el seu discurs d'ingrés en la [[Real Acadèmia de la Llengua]] sobre el Cançoner d'Abencuzmán ([[1912]]); en estes dos últimes obres demostra l'existència d'un dialecte romànic desconegut, el mossàrap, que convivia en l'àrap lliterari cultivat per les classes cultes.
+Edità l'Història dels juges de Córdova d'Aljoxaní i va pronunciar el seu discurs d'ingrés en la [[Real Acadèmia de la Llengua]] sobre el Cançoner d'Abencuzmán ([[1912]]); en estes dos últimes obres demostra l'existència d'un dialecte romànic desconegut, el mossàrap, que convivia en l'àrap lliterari cultivat per les classes cultes.
 Estudià també la lírica aràbig-andalusa i el seu influix sobre la lírica popular castellana i la lírica provençal. En el pròlec a la seua traducció de la Crònica d'Abenalcotía exhuma notícies sobre l'existència d'una èpica popular andalusa des de fins del [[sigle IX]]. Publicà també estudis de musicologia hispanoàrap (''Música de les Cantigues'', 1922), demostrant l'enorme importància que va tindre la síntesis musical aràbig-andalusa per al desenroll de la música migeval dels trobadors i els ''minnesänger''.