Diferència entre les revisions de "Lluis Fullana Mira"
Sense resum d'edició |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Pare_Fullana.JPG|right|thumb|<center>P. Fullana O.F.M.</center>]] | [[Image:Pare_Fullana.JPG|right|thumb|<center>P. Fullana O.F.M.</center>]] | ||
R.P. '''Lluis Fullana Mira''' O.F.M. naixqué en [[Benimarfull]], comarca de ([[L'Alcoya]]) el [[5 de giner]] de [[1871]] i se n'anà al cel el [[21 de juny]] de [[1948]] en [[Madrit]] als 77 anys | R.P. '''Lluis Fullana Mira''' O.F.M. naixqué en [[Benimarfull]], comarca de ([[L'Alcoya]]) el [[5 de giner]] de [[1871]] i se n'anà al cel el [[21 de juny]] de [[1948]] en [[Madrit]] als 77 anys d'edat. | ||
== Infància == | == Infància == | ||
Sent un monyicot, rebé la seua primera gramàtica llatina de mà dels [[Orde Franciscana|franciscans]] del convent de [[Cocentaina]], a on hi havia un grup de religiosos especialistes en llatí que preparaven als chiquets que volien ingressar en el colege seràfic de [[Benissa]], per a ser flarets. La relació en els franciscans de Cocentaina nos indica l'afició del chiquet Fullana a l'estudi, a l'estudi del llatí i la seua inclinació a la vida franciscana. | Sent un monyicot, rebé la seua primera gramàtica llatina de mà dels [[Orde Franciscana|franciscans]] del convent de [[Cocentaina]], a on hi havia un grup de religiosos especialistes en llatí que preparaven als chiquets que volien ingressar en el colege seràfic de [[Benissa]], per a ser flarets. La relació en els franciscans de Cocentaina nos indica l'afició del chiquet Fullana a l'estudi, a l'estudi del llatí i la seua inclinació a la vida franciscana. | ||
== Ordenació Sacerdotal == | == Ordenació Sacerdotal == | ||
El pare Fullana estrenà sa vida de religiós profés, Orde dels Flares Menors Franciscans, en el convent d'[[Ontinyent]] i poc despuix és traslladat al convent de [[Cocentaina]] per a iniciar els estudis de Filosofia. En [[Ontinyent]] i [[Benigànim]] estudià els cursos de Teologia. En [[1876]] rebé la gràcia de l'ordenació sacerdotal. | El pare Fullana estrenà sa vida de religiós profés, Orde dels Flares Menors Franciscans, en el convent d'[[Ontinyent]] i poc despuix és traslladat al convent de [[Cocentaina]] per a iniciar els estudis de Filosofia. En [[Ontinyent]] i [[Benigànim]] estudià els cursos de Teologia. En [[1876]] rebé la gràcia de l'ordenació sacerdotal. | ||
== Catedràtic == | == Catedràtic == | ||
Junt al ministeri sacerdotal -arribant a ser el confessor personal de la [[Reina Donya Maria Cristina]]- l'atre ministeri principal del pare Fullana -junt al de l'investigació històrica i filològica- fon el de l'ensenyança. En el colege "La Concepción" d'[[Ontinyent]] fon professor de francés, i en l'[[Universitat de Valéncia]], [http://perso.wanadoo.es/catedrafullana/catedratic.htm catedratic de Llengua Valenciana]. Sabia llatí, grec, francés, italià, anglés... Pels seus coneiximents dels dialectes del Rif, inclús fon requerit pel [[Ministeri d'Assunts Exteriors]] com a intérpret en motiu de la visita a [[Espanya]] del Gran Visir del [[Protectorat Espanyol en el Marroc]]. | Junt al ministeri sacerdotal -arribant a ser el confessor personal de la [[Reina Donya Maria Cristina]]- l'atre ministeri principal del pare Fullana -junt al de l'investigació històrica i filològica- fon el de l'ensenyança. En el colege "La Concepción" d'[[Ontinyent]] fon professor de francés, i en l'[[Universitat de Valéncia]], [http://perso.wanadoo.es/catedrafullana/catedratic.htm catedratic de Llengua Valenciana]. Sabia llatí, grec, francés, italià, anglés... Pels seus coneiximents dels dialectes del Rif, inclús fon requerit pel [[Ministeri d'Assunts Exteriors]] com a intérpret en motiu de la visita a [[Espanya]] del Gran Visir del [[Protectorat Espanyol en el Marroc]]. | ||
| Llínea 20: | Llínea 23: | ||
== Acadèmic de la R.A.E. == | == Acadèmic de la R.A.E. == | ||
El [[26 de novembre]] de [[1926]], per [[Real Decret]], se manà ampliar, fins 42, el número dels Acadèmics de la Llengua, a fi de que tinguen el seu lloc en la [[Real Acadèmia Espanyola]] els estudis dels atres idiomes espanyols, ademés del castellà. | El [[26 de novembre]] de [[1926]], per [[Real Decret]], se manà ampliar, fins 42, el número dels Acadèmics de la Llengua, a fi de que tinguen el seu lloc en la [[Real Acadèmia Espanyola]] els estudis dels atres idiomes espanyols, ademés del castellà. | ||
| Llínea 55: | Llínea 59: | ||
== Obra == | == Obra == | ||
Entre el cabal d'obres d'este eminent escritor sobre Filologia Valenciana, citarem unes quantes per orde de publicació. | Entre el cabal d'obres d'este eminent escritor sobre Filologia Valenciana, citarem unes quantes per orde de publicació. | ||
*[[1903]]. Observacions sobre l'análisis etimològich i fònich de la nostra llengua. | *[[1903]]. Observacions sobre l'análisis etimològich i fònich de la nostra llengua. | ||
*[[1906]]. Ullada general sobre la Morfologia [[Idioma català|catalana]]. | *[[1906]]. Ullada general sobre la Morfologia [[Idioma català|catalana]]. | ||
| Llínea 77: | Llínea 83: | ||
== Homenages == | == Homenages == | ||
Entre els múltiples homenages que ha rebut podem destacar: | Entre els múltiples homenages que ha rebut podem destacar: | ||
*Nomenat Fill Adoptiu de [[Valéncia]] en setembre de [[1996]]. | *Nomenat Fill Adoptiu de [[Valéncia]] en setembre de [[1996]]. | ||