Diferència entre les revisions de "Batalla de Valéncia"
| Llínea 35: | Llínea 35: | ||
* [[1978]] (8 d’octubre). Els partits polítics valencians firmen el Compromís Autonòmic, reclamant l’autonomia. Bomba contra la [[Aplec del País Valencià]]. | * [[1978]] (8 d’octubre). Els partits polítics valencians firmen el Compromís Autonòmic, reclamant l’autonomia. Bomba contra la [[Aplec del País Valencià]]. | ||
* [[1978]] (17 d’octubre). Envien un [[paquet bomba]] a la casa de [[Joan Fuster]], que provoca estralls. | * [[1978]] (17 d’octubre). Envien un [[paquet bomba]] a la casa de [[Joan Fuster]], que provoca estralls. | ||
* [[1978]] (26 d’octubre). Grups valencianistes intenten assaltar el [[Palau de la Generalitat Valenciana]], i clamen contra el president, [[ | * [[1978]] (26 d’octubre). Grups valencianistes intenten assaltar el [[Palau de la Generalitat Valenciana]], i clamen contra el president, [[Josep Lluís Albiñana]]. | ||
* [[1978]] (4 de decembre). Paquet bomba contra [[Manuel Sanchís Guarner]] que provoca estralls. | * [[1978]] (4 de decembre). Paquet bomba contra [[Manuel Sanchís Guarner]] que provoca estralls. | ||
* [[1979]] (abril). Tal com preveïa el decret de creació del Consell del País Valencià, es modifica el número de consellers. Els dotze representants triats entre els parlamentaris (diputats i senadors, entre els que l’esquerra tenia majoria) es reduïxen a nou, en tant que els representants de les diputacions provincials passen de tres a nou, tres per cada província. A causa dels resultats de les últimes eleccions municipals, que varen donar la majoria en les diputacions provincials a la UCD,<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/victoria/izquierda/alcanza/diputaciones/elpepinac/19790405elpepinac_22/Tes La victòria de l’esquerra no conseguix a les diputacions], ''El País'', 5 d’abril de 1979.</ref> esta conseguix també la majoria en el Consell (deu dels díhuit membres). | * [[1979]] (abril). Tal com preveïa el decret de creació del Consell del País Valencià, es modifica el número de consellers. Els dotze representants triats entre els parlamentaris (diputats i senadors, entre els que l’esquerra tenia majoria) es reduïxen a nou, en tant que els representants de les diputacions provincials passen de tres a nou, tres per cada província. A causa dels resultats de les últimes eleccions municipals, que varen donar la majoria en les diputacions provincials a la UCD,<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/victoria/izquierda/alcanza/diputaciones/elpepinac/19790405elpepinac_22/Tes La victòria de l’esquerra no conseguix a les diputacions], ''El País'', 5 d’abril de 1979.</ref> esta conseguix també la majoria en el Consell (deu dels díhuit membres). | ||